Quin és el secret per criar un cavall que sigui guanyador en una competició esportiva? És més fàcil fent-ho ajudats per la ciència i mirant bé la genètica? Com s’arriba a la perfecció i com es pot mantenir un producte final? Aquestes són algunes de les preguntes que van surar a les primeres jornades tècniques del Mercat del Ram que es van fer divendres passat al Sucre i que es van dedicar al cavall.
I se li feien a Jean Marc Valerio, propietari d’Haras Aïnhoa França i un dels més importants criadors de cavalls del món. Valerio va tancar la jornada en una taula rodona convertida en col·loqui amb el públic que versava sobre la cria del cavall àrab amb finalitat esportiva i en la qual també van participar Jaume Puntí, Lluís Rufat i Pere Manubens, tots ells criadors de cavalls de raid.
Però el secret, o si podia sorgir de la xerrada la clau per obtenir el millor animal per a una competició esportiva, no es va fer evident. I és que Valerio no sembla tenir més tècnica que la seva pròpia intuïció per creuar els cavalls adequats i decidir “amb el cor”. És un ferm defensor del cavall àrab perquè el considera el més versàtil de tots, “potser no és el més elegant, el més ràpid o el més fort, però és un cavall estable acostumat al tracte humà”, va dir, “i també a la guerra en temps anteriors que ara el fa bo per a l’esport”, per afegir que pot semblar “poc satisfactori, però funciona”. Valerio és el creador del concepte Arabissimo, que neix d’aquesta idea d’un cavall que lluita per la vida amb l’home.
Valerio era empresari, però la seva passió pels cavalls el va portar a final dels anys 60 a buscar un animal de la raça Alhabac. El va trobar prop de Màlaga. I va partir de zero. Així ho va anar dient en una xerrada on va explicar anècdotes i la seva experiència personal que es va convertir en professional. I és que no tenia a la família ni a casa seva cap afició pels cavalls. “Era una força interior. Quan poses el cavall a la teva vida és difícil treure’l”, va explicar, mentre feia un repàs a les diferents races de cavalls per acabar dient que els àrabs “són els únics capaços d’adaptar-se a qualsevol disciplina”, explicava, mentre rememorava que havia portat cavalls a pel·lícules o òperes.
Al final de la xerrada ho va tornar a deixar clar. Com se sap si tenen ànima de campió? Com hi ajuda la genètica? I el trasplantament d’embrions? La resposta: “Jo prefereixo sempre la demostració de la bona voluntat”. Perquè, va afegir, arribar a la perfecció és una suma de casualitat i de coneixements, però al final “dono importància al sentiment. I funciona”. En aquest sentit va afegir que encara fa els encreuaments amb la intuïció, tot i que si només fos per guanyar raids ho hauria de fer “d’una altra manera”.
Una placa de record
L’Associació de Criadors de Cavall Català d’Endurance (ACCCE), que era qui organitzava la jornada, a la qual van assistir unes 60 persones, va regalar una placa a Valerio, segon per l’esquerra, per agrair-li que hagués participat a la jornada. Amb ell, Jaume Puntí, Ignasi Casas i Lluís Rufat.
{{ comment.text }}