El sector educatiu vol que la gratuïtat de l’escola bressol s’acompanyi dels recursos adequats

“No he vist cap infant de 0 a 3 anys que no tingui inquietud per aprendre.” Ho diu Berta Vila, doctora en Innovació i Intervenció Educativa per la UVic, i també professora durant gairebé vint anys en escoles bressol. Aquesta doble realitat li ha permès copsar una situació curiosa: “Com a professora universitària tinc més prestigi social i cobro més que en una llar d’infants”, però té clar que la “rellevància de les meves paraules, pensaments i accions és infinitament superior amb els nens petits que amb els universitaris”. I és que cada cop són més els estudis que apunten que una bona qualitat educativa en els primers anys de vida dels infants “s’associa amb menys problemes socials, més adaptació a noves situacions i la reducció del fracàs escolar en un futur”, diu Vila. Vinculat a l’etapa dels 0 als 3 anys, la conselleria d’Educació encapçalada per Josep Gonzàlez-Cambray va anunciar l’abril passat que de cara al curs vinent l’escolarització d’Educació Infantil 2 (EI2) a les llars d’infants –nomenclatura que substitueix l’antic P2– passarà a ser gratuït per les famílies en els centres de titularitat pública, i que els privats també rebran una ajuda econòmica per part de la Generalitat per rebaixar l’import de les quotes mensuals. Les direccions de les llar d’infants i regidories d’Educació d’Osona i el Ripollès consultades per EL 9 NOU coincideixen a valorar de manera positiva aquest pas, ja que s’obre a tots els infants i famílies “un servei molt necessari sense el condicionant econòmic”, apunta Montse Grau, directora de l’escola Pa amb Xocolata de Tona. Més enllà del titular cridaner de la gratuïtat del servei, però, des de l’àmbit professional i els ajuntaments es fan diversos matisos: d’una banda, la reclamació de més recursos humans i econòmics per poder oferir una atenció de més qualitat i en grups més reduïts a les aules, i, de l’altra, la gestió que hauran de fer els ajuntaments de tot plegat, perquè serà gratuït per les famílies, però per garantir el mateix servei que fins ara “els governs municipals hi haurem de destinar més recursos”, remarca la regidora d’Educació de Torelló, Núria Montanyà. El cost mitjà d’un alumne de llar d’infants matriculat en un centre públic és de 4.800 euros per curs, i fins ara la Generalitat, l’Ajuntament i les famílies pagaven a parts iguals 1.600 euros. Ara, el govern català assumirà la part de les famílies “corresponent a l’horari lectiu”, apunta Glòria Olmos, de la llar d’infants de l’Horta Vermella de Vic. Això vol dir 10 quotes –de setembre a juny–, de 160 euros, per tant la família no haurà de pagar les mensualitats com fins ara, però el que arribi de la Generalitat “no cobrirà tota la despesa per alumne”. Sense anar més lluny, en la majoria de municipis s’està estudiant com s’assumirà el sobrecost que es generarà al juliol, període en què també se sol oferir el servei. Un cop tancat el període de preinscripcions és un bon moment per detectar si l’anunci de la gratuïtat de l’EI2 ha generat un efecte crida entre les famílies. Poblacions com Vic, Manlleu o Torelló sí que han notat un increment de la demanda, però cal posar la lupa en l’origen i explicació de les xifres. A la capital d’Osona les preinscripcions en el darrer curs de les tres llars d’infants que hi ha a la ciutat van a l’alça els últims anys, “i aquest potser una mica més”, apunta Olmos. Manlleu i Torelló també han omplert places, i el regidor manlleuenc Rafa Cuenca i la regidora torellonenca Núria Montanyà apunten cap a una variable que els uneix més enllà de la futura gratuïtat de l’EI2, com és “la tarifació social”. Cuenca reconeix que en els dos cursos que fa que l’apliquen “s’ha notat un repunt de demanda”, mentre que Montanyà també explica que en les portes obertes es va detectar moltes famílies que cursaran el grup dels grans de la llar d’infants amb la intenció de destinar els diners de la quota a utilitzar el servei de menjador, “per tant preveiem que també ens augmentarà”. Des de la llar d’infants Verge de Núria de Ripoll esperaven un creixement “però n’hi ha hagut un o dos més que altres anys, res fora del normal”, diu la seva directora, Irene Soldevila. En aquesta línia s’expressa Montse Grau des de Tona, apuntant la possibilitat que la informació de la gratuïtat de l’EI2 “encara no hagi arribat a tota la població”. Més recursos Amb la voluntat del govern d’establir la gratuïtat dels 0-3 per facilitar l’accés de tots els infants a les llars d’infants, els professionals de l’educació reclamen un context adequat per garantir una bona qualitat educativa. I és que tal com apunta Berta Vila, les virtuts de l’escolarització primerenca “només es donen si el context educatiu és de qualitat”. Això passa per un seguit de recursos humans, materials i econòmics. El primer són “els espais ben pensats”, diu Vila. I això fa referència, en primer lloc, als metres quadrats per infant a l’aula: “No seria sobrer que s’ampliessin”, remarca la doctora en Innovació i Intervenció Educativa. Unes aules més àmplies també permetrien “crear espais ben distribuïts”, on l’infant pugui trobar diferents zones segons les seves necessitats, des “d’un petit matalàs per si han de descansar una estona” fins a una estructura per enfilar-se “si el que els cal és moure’s i gastar energia”. De fet, disposar de materials que suposin un repte per a les criatures “i tinguin una intencionalitat educativa” és un altre dels objectius de les llars d’infants. Per últim, la qualitat passa per poder fer “uns bons agrupaments d’infants i ràtios baixes”. A dia d’avui, Vila recorda que tenim una normativa pel que fa a ràtios entre professor i alumne a les llars d’infants “de les pitjors d’Europa”. En el grup dels petits, els lactants, se situa en 8 infants per mestre; en el grup dels mitjans, o caminants, en 13 infants per mestre, i el grup més gran, en 20 infants per mestre. Amb un afegit, destaca Vila, i és que si a l’aula hi ha una criatura amb alguna barrera sobre l’aprenentatge “no existeix la figura de la vetlladora”. A la comarca existeixen molts projectes de llar d’infants municipal que van més enllà del que marca la normativa, i gràcies a la voluntat de les mestres “d’entendre l’escola com un lloc d’investigació i millora de l’educació de l’infant”, ofereixen propostes molt atractives i innovadores. Així doncs, queda clar que el concepte guarderia ha passat a la història “perquè no guardem, sinó que al darrere de cada infant que atenem hi ha tot un projecte educatiu ben elaborat i desenvolupat”, destaca Montse Grau, del Pa amb Xocolata de Tona. Des de Vic, Glòria Olmos recorda que la llar d’infants “som els fonaments de l’educació”, com aquella part de la casa que sovint no es veu “però acaba sent imprescindible perquè tot l’edifici s’aixequi de manera correcta”.

El sector educatiu vol que la gratuïtat de l’escola bressol s’acompanyi dels recursos adequats

Vic impulsa l’Agenda Urbana 2040 una estratègia per projectar i construir el futur de la ciutat

Els lloguers continuen pujant tot i els límits legals

Vic i Manlleu estrenen la targeta moneder pels més vulnerables

L’escola Vedruna de Tona ja està immersa en la celebració del 150 aniversari

LA PREGUNTA

Aquest any 2025 serà millor que el 2024?

Tres robatoris en tres mesos: "Ens sentim desemparats"

Vuit empreses d'Osona i el Lluçanès, entre les millors pimes de l’Estat

Tres detingudes a Vic per robar en cases d’arreu de Catalunya amb un botí de 142.000 euros

La Guàrdia Civil atribueix al gerent del Fitó de Seva infraccions ambientals i possibles delictes

Fuig d'un control, condueix temeràriament per la C-37 i l'atrapen a Sant Vicenç amb 43 quilos d'haixix

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia

“A la nonne!” | Així ha sigut la 81a cavalcada dels Reis d'Orient a Vic

La inestabilitat del sector porcí provoca pèrdues per valor de gairebé 12 milions a Baucells

Francesc Giné, nou director general de Grup Gepork