La política és per definició la gestió dels afers públics, però paradoxalment la principal dificultat que enfronten els alcaldes des que va esclatar la crisi del coronavirus són les emocions, una esfera intrínsecament lligada al sentir individual. Incertesa, solidaritat, empatia, tristesa, solitud… La pandèmia ha desfermat una muntanya russa d’emocions i, a banda del vessant estrictament sanitari i de seguretat, els ajuntaments estan destinant molts esforços a apaivagar neguits i, sobretot, gestionar la por. Coincideixen a explicar-ho l’alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, o el de Tavertet, Albert Prado, en un xat telemàtic que EL 9 NOU ha organitzat per analitzar com s’aborda a escala local una crisi que és global i, a més a més, doble: sanitària i econòmica.
A la llista de dificultats Albert Marcé, de Rupit, hi suma la desconeixença sobre com procedir quan van assabentar-se del primer cas de Covid-19 al poble, i Sergi Vilamala, de les Masies de Voltregà, la complexitat de resoldre preguntes i prendre decisions en un context que canvia molt de pressa: “Ho fas amb tots els raonaments, però pot passar que al cap d’una estona o l’endemà mateix una mesura hagi deixat de tenir sentit”.
Vilamala: “Prens una decisió i al cap d’una estona o dia ja ha deixat de tenir sentit”
Que la situació és excepcional els últims dies ho hem sentit més vegades de les que podem arribar a comptar. Atípica per les mesures de confinament i sobretot perquè, tal com destaca l’alcalde de l’Esquirol, Àlex Montanyà, “la gent no només ha de fer front a la possibilitat del contagi, sinó assimilar un trencament brusc de la normalitat per complir les mesures de prevenció, treballar des de casa o deixar de fer-ho, tenir cura de la canalla, assumir un excés d’informació…”.
Tot i això, coincideix amb la resta de representants municipals a l’hora de subratllar que la ciutadania ha anat prenent consciència dels riscos. “Nosaltres ens vam trobar molts pescadors a Còdol i ho hem hagut de tancar”, explica Jordi Vistós des de les Masies de Roda, “som un poble amb molts camps i encara hem de cridar l’atenció a algú que passeja, però en general ha anat creixent la conscienciació”. Prado apunta que a Tavertet les segones residències són buides: “El primer cap de setmana de confinament va pujar gent a desendollar electrodomèstics i emportar-se menjar, però a partir de llavors els controls dels Mossos han funcionat”.
Marcé: “Semblava que milloràvem després de la crisi, però ens ha caigut una llosa a sobre”
La imatge del Collsacabra sense turisme per Setmana Santa no se l’hagués imaginat mai, ni tan sols fa tres setmanes, la qual cosa evidencia fins a quin punt el coronavirus ha caigut com una llosa i quan encara quedaven per cicatritzar les ferides de la crisi econòmica del 2008. Albert Marcé, de Rupit, està al capdavant de l’Ajuntament des de fa nou anys: “Vaig entrar en un mandat molt dur, no hi havia diners per a res. L’últim vam anar desencallant projectes i ara semblava que ens movíem en un cercle positiu, però no sabem què passarà els propers mesos”. Al poble hi ha una quarantena de negocis que es dediquen al turisme i que tancats per Setmana Santa perdran un 7% de la facturació de tot l’any.
Garrido: “El més complicat d’una situació sobrevinguda és la gestió de la por”
És per això que els alcaldes són conscients que, adaptant-se a l’escala d’habitants i serveis dels seus municipis, els propers mesos caldrà cintura per torejar un escenari tan complex com inesperat. “Ni el món ni el país estaven preparats per una pandèmia d’aquestes característiques”, apunta Albert Serra (Roda de Ter), “i sí, és clar que ens en sortirem, però tindrà un cost molt alt, perquè la mort de qualsevol veí o veïna és un cop molt dur”.
A les Masies de Voltregà estan treballant per activar un suplement de crèdit de 300.000 euros que sortirà del superàvit de l’Ajuntament i que “ens servirà per anar operant diferents polítiques socials segons les necessitats que identifiquem”, explica Vilamala. Manlleu, igual que Roda, confia en la capacitat de finançament i el romanent de tresoreria per bastir ajudes destinades a famílies, comerços i empreses, però tant Garrido com Serra reclamen disposar de màniga ampla a l’hora de gestionar aquests diners: “L’Estat ha de ser molt més flexible i que no hi hagi les limitacions actuals”.
Prado: “Veus Tavertet buit i tens un sentiment de tristor”
A l’Esquirol suspendran dues obres públiques per disposar d’una bossa d’entre 400.000 i 500.000 euros que permeti actuar amb un bon coixí “tot l’any i pensant en el pressupost del 2021”, i amb l’objectiu d’afavorir el retrobament social un cop finalitzi el confinament, també preveuen incrementar les subvencions a entitats.
Serra: “Ens en sortirem, però amb un cost molt elevat”
Un cop resolta l’emergència sanitària, Vilamala confia que la pandèmia serveixi perquè Europa aposti per “un canvi de paradigma”, que “els estats recuperin el control de l’economia i l’objectiu de prioritzar el benestar social en termes de salut i educació”, mentre que Garrido defensa la tesi que l’escenari de futur no serà tan negre com pot semblar: “Hi ha experts econòmics que apunten que si la Unió Europea actua com pertoca ens podríem trobar en una situació de V. Ara estem vivint una caiguda dràstica, però després vindrà un ascens molt pronunciat”. Amb el que és escèptic és que tot plegat es tradueixi en majors dosis d’humanisme, un punt de vista que comparteix també Marcé.
Sancho: “El voluntariat que ha sorgit és un bri d’esperança”
Mentrestant, però, i en la grisor de l’ara i aquí, els nou alcaldes d’Osona Nord lloen una ciutadania que ha estat capaç d’autoorganitzar-se i identificar necessitats fins i tot abans que els mateixos ajuntaments. “Al Voltreganès va sorgir un grup de voluntaris i des d’un primer moment ha estat molt actiu anant a comprar per a la gent gran, trucant a qui viu sol…”, destaca l’alcalde de Sant Hipòlit, Gerard Sancho, “dins del greu problema que tenim, això fa molta il·lusió i convida a l’esperança”. Un missatge amb què coincideixen tots els altres i que repeteixen a través de la pantalla de l’ordinador en una reunió que hauria estat difícil d’imaginar fa només unes setmanes, la qual cosa certifica també l’esforç que han fet els consistoris per deslocalitzar-se i no aturar l’activitat. I és que en un temps rècord s’ha adaptat la feina dels polítics i tècnics municipals al teletreball. “A l’Ajuntament de les Masies no hi ha anat ningú des del diumenge 15 de març”, explica Vilamala, “els treballadors atenen les trucades telefòniques i correus electrònics des de casa. Treballen les 24 hores del dia, dissabtes i diumenges, i se’ls ha d’agrair molt”.
Vistós: “Saber què fan els altres municipis ens ajuda molt”
L’excepcionalitat del moment fa també que s’hagin aigualit els colors polítics i la pregunta de si s’han sentit desemparats, els alcaldes la responen elogiant la coordinació entre administracions i sobretot el paper que ha exercit la delegació del govern a la Catalunya Central, al capdavant d’un grup compartit per vehicular les seves consultes i proporcionar-los informació oficial. “Conèixer l’experiència d’altres ajuntaments ens està ajudant molt a l’hora de decidir com actuar. Nosaltres ens hem estrenat governant aquest mandat i entre el temporal Glòria i el coronavirus de moment no està sent fàcil”, conclou Jordi Vistós.
