Les municipals tenen tots els ingredients per ser atractives, ja que els candidats o candidates a regidors i regidores són gent que tenim a mà (almenys aquí a Osona i Ripollès), que podem interpel·lar en qualsevol moment, que sabem on trobar-los per fer-los arribar directament la nostra inquietud sobre assumptes municipals

L’any 2019 ja es pot resumir, malgrat que encara faltin set mesos per enviar-lo a la prestatgeria de la història, com l’any electoral. Almenys pel que fa al territori de l’Estat espanyol. Hem passat unes eleccions, que podrien ser qualificades com a legislatives, en les quals hem triat els nostres representants al Congrés de Diputats i al Senat espanyols. Ja en tenim unes de fetes. I encara no ens hem refet de l’esforç que n’empalmarem unes altres de seguida. I no una, sinó dues, almenys, ja que hi ha territoris on a més de les eleccions municipals i eleccions europees tenen també eleccions autonòmiques. Si no vols caldo, t’omplim tantes tasses com calgui! Del resultat d’aquestes eleccions ja fetes es confirma la bona salut de dos supervivents als quals no cal ser enviats en helicòpter a cap illa deserta per tenir aquesta condició: em refereixo a Pedro Sánchez, per una banda, i al vot independentista, per a l’altra. El primer ha resistit, recordem-ho, a un botí de la cúpula del PSOE que el va convertir en soldat ras i, després de pelegrinar a peu per la pell de brau, va recuperar el poder socialista i, posteriorment, liderar una moció de censura al govern central amb només una vuitantena llarga de diputats! I a sobre convoca eleccions i, per vots, les guanya deixant enrere l’amenaça dreta / dreta extrema que, periodísticament, tothom donava per fet. D’altra banda, el vot independentista va guanyar aquestes eleccions a Catalunya, malgrat que té els seus líders i referents a la presó preventivament o a l’exili, malgrat la parcialitat de la Junta Electoral que no permet determinades expressions en mitjans públics però que sí que es poden dir en mitjans privats; sort que alguna trucada amb prefix internacional va fer possible que alguns dels presos poguessin tenir visibilitat limitada en algun moment de la campanya electoral! I ara el que ve és, en el nostre àmbit, una doble contesa electoral. D’una banda, tenim les eleccions europees, que tenen mala premsa i que no solen interessar a ningú, sobretot perquè Europa queda molt lluny, no és clara en temes que estan d’actualitat i perquè, tal com es fa el repartiment d’escons, és molt difícil aconseguir que els candidats nostres obtinguin representació. I d’una altra banda, hi ha les eleccions municipals: aquestes sí que tenen tots els ingredients per fer-les atractives, ja que els candidats o candidates a regidors i regidores són gent que tenim a mà (almenys aquí a Osona i Ripollès), que podem interpel·lar en qualsevol moment, que sabem on trobar-los per fer-los arribar directament la nostra inquietud sobre assumptes municipals. Soc dels que crec que un cop hi hagi sentència del judici als presos polítics (m’aprofito a fer servir l’expressió no fos cas que la Junta Electoral ho prohibeixi) hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. Si és així, seria la quadratura del cercle. Els vilatans (uso aquest sinònim per no fer propaganda electoral de cap partit) ho haurem triat tot de totes les institucions democràtiques, però algú entendrà el que volem dir? Amb tantes eleccions, esperem que als que han de fer el recompte no els passi com als gairebé tres-cents funcionaris d’Indonèsia a qui van obligar, el mes passat, a recomptar durant més de 24 hores els vots de tres eleccions simultànies i van quedar tan exhausts que es van morir. El govern volia estalviar diners i va perdre persones! Vaja un negoci! Aquí, morir-se en el recompte no ho crec, però pot ser que algú quedi empatxat!

Eleccions, eleccions i més eleccions!