La sala tercera del Tribunal Suprem dictava l’1 de juny una sentència en defensa de la neutralitat de les administracions públiques que prohibeix l’ús de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics encara que no interfereixin en les reconegudes per la constitució o els estatuts d’autonomia. Una resolució que posa en tensió l’utilització de banderes en determinades celebracions com la que es produeix el 28 de juny, Dia de l’Orgull Gai, Lesbià, Trasexual, Bisexual i Intersexual, quan molts ajuntaments col·loquen a la façana la bandera irisada com a suport al col·lectiu.
Independentment de la sentència, aquest diumenge molts ajuntaments han mantingut el costum de penjar aquest símbol, com és el cas de Vic, Ripoll o el Consell Comarcal del Ripollès. També es duen a terme altres activitats de sensibilització com pintar bancs a l’espai públic, rotondes o passos de vianants amb els colors de l’arc de Sant Martí. Els ajuntaments que també han anunciat que s’adherien a la causa són els de Manlleu, Prats de Lluçanès, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Vicenç de Torelló, Torelló, Centelles, Tona, Gombrèn, Llanars, Pardines o Sant Joan de les Abadesses. En canvi, a Viladrau, la CUP, que té estructura però no concorre a les eleccions, ha censurat que l’ajuntament no pengés la bandera. Per aquest diumenge a les 7 de la tarda hi ha convocada una concentració de suport a la diada al Passeig de Vic.
{{ comment.text }}