Les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) han anat en augment les últimes dècades, segons constata l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, tot i que amb les mesures adoptades pels diferents governs i la conscienciació social, hi ha una tendència a la baixa a partir de 2007, amb un parell de repunts puntuals, un dels quals es va produir el 2016. Aquell any, últim del que hi ha dades, a les comarques de Barcelona es van emetre 25,1 milions de tones de CO2, el principal contaminant, mentre que aquesta xifra va ser de 4,4 milions de tones a les de Girona. La indústria i el transport són els principals generadors de CO2, gairebé dues terceres parts del que es produeix, mentre que l’agricultura i la ramaderia també adquireixen un pes important a les comarques gironines.
D’aquest CO2 que s’allibera a l’atmosfera, els boscos catalans només en poden compensar una desena part, molt per sota de la mitjana mundial, i aquesta capacitat de regenerar l’aire va en regressió. En els últims 15 anys s’ha reduït un 17% la capacitat d’absorció dels boscos catalans, segons registra el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la UAB. Els efectes directes del canvi climàtic (sequera, malalties i incendis) i la gestió del medi estan darrere del fet que els boscos hagin passat d’absorbir 4,3 tones de CO2 per hectàrea i any a 3,5.
Hi ha algunes zones de la meitat nord que estan per sobre de la mitjana i encara es mouen en paràmetres del segle passat. Un d’ells és el Ripollès, que és la segona comarca que captura més CO2, un total de 355.612 tones a l’any, només superada per les 406.438 de l’Alt Urgell. Amb un 88% de superfície de massa forestal, el Ripollès manté la mitjana de 4,3 tones per hectàrea. Una mica per sota, al voltant de les 4, hi ha Osona, que és un 30% més gran però amb menor percentatge de massa forestal, i és la quarta comarca que més CO2 captura, 339.150 tones a l’any, per darrere de la Garrotxa. L’elevada presència als boscos d’alzina i de pi, que són les espècies amb més capacitat d’embornal, contribueixen a aquestes dades.
Els departaments d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i de Territori i Sostenibilitat posen en marxa un pla d’actuació per millorar aquestes dades. Un d’ells és un portal de boscos, on “volem que hi hagi tota la informació accessible a tots els ciutadans”, segons la consellera Teresa Jordà, on en un format entenedor i ben estructurat es recolliran dades sobre el seu estat i la seva gestió obtingudes a partir de la recerca. La directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montse Barniol, defensa el manteniment de “masses boscoses de qualitat que ajudin a compensar les emissions” i que convé que aquests boscos siguin “més resilients” als efectes del canvi climàtic. La seva millor gestió i l’aprofitament de la biomassa en substitució de combustibles fòssils “seria una gran ajuda” per reduir la contaminació.
