En les campanyes electorals, la publicitat no va per barris sinó per províncies, que és la demarcació amb què s’organitza la Llei del Règim Electoral General i s’estableix el màxim de despesa que pot assumir cada partit. Cadascun ha de comunicar a la Junta Electoral Provincial el compte que han obert, per on hi han de passar totes les despeses de campanya. La particularitat dels comicis del 26 de maig, en què coincideixen les eleccions municipals amb les europees, permet a cada partit gastar-se en conjunt un 25% més del que tenien autoritzat per les generals.
QUANT ES POT GASTAR A efectes de les eleccions locals, hi ha un sostre de despesa que es fixa a partir de la població de dret de cada municipi i que és d’11 cèntims per habitant. Per exemple, Vic Sentit Comú es pot gastar 4.954 euros a la campanya. Els partits que es presenten almenys a la meitat de les poblacions de cada província poden gastar 150.301 euros més, per tant aquests fan un càlcul d’uns 15 cèntims per habitant a Barcelona i el doble a Girona. No són quantitats estanques, ja que les poblacions grans financen les petites. La despesa electoral que correspondria a pobles com Sant Sadurní d’Osormort o Sobremunt seria de 8,6 euros per candidatura.
EN QUÈ ES POT GASTAR El que més es controla és la publicitat. La fórmula de les festes de campanya funciona perquè no es comptabilitza el menjar, el beure o els artistes que es puguin llogar, però sí els equips tècnics. En queda exempt la tramesa de butlletes a domicili (una per elector).
COM ES GASTA Cada banderola doble que es col·loca als fanals de les grans poblacions costa uns 50 euros. Un centenar de cartells de polipropilè val uns 600 i una desena de pancartes supera els 300. Per això, els partits han trobat en les xarxes socials un camí adobat a la publicitat gratuïta.
QUÈ ES COBRA L’Estat paga 0,54 euros per vot sempre que s’obtingui representació i 270,9 més per regidor electe. La subvenció mai pot superar la despesa efectuada. També es donen 18 cèntims per elector si s’ha fet correspondència electoral a les llistes que es presenten i hagin obtingut representació a la meitat dels pobles de més de 10.000 habitants de cada província. Molts grups independents, per desconeixement o per evitar tanta paperassa, no reclamen els diners.
COM ES DISTRIBUEIXEN ELS ESPAIS Els punts on es pot col·locar publicitat electoral i llocs on es poden fer actes de campanya els comuniquen els ajuntaments a la Junta Electoral de Zona. A l’hora de fer la distribució, la prioritat s’estableix en funció del nombre de vots que va obtenir cada candidatura.
{{ comment.text }}