A les 9 en punt del vespre de dimecres l’Eix va quedar tallat en direcció Girona, just abans dels túnels de Vilalleons. La causa de tot plegat va ser la col·locació d’una passera per culminar el carril bici que connecta amb Sant Julià i que transcorre paral·lel al pont de sobre la C-25.
La passera, fabricada per l’empresa Evo-met, havia sortit de Sallent a quarts de 6 de la tarda. Carregada en un camió de transport especial, l’estructura metàl·lica arribava amb les mides exactes i a punt per ser col·locada d’una peça. Per iniciar tot el procés, al mig de la C-25 s’hi va plantar un camió grua que havia d’alçar-la i col·locar-la.
No era feina fàcil. La passera fa uns 35 metres de llarg, 4 d’amplada i pesa unes 22 tones. Per tant, aixecar-la suposava un bon pols de qui feia anar a la grua i que les cadenes embragades a la passera estiguessin ben posades per distribuir el pes correctament. Així ho subratllava Valentí Aceña, gerent de Serveis d’Infraestructures Viàries i Mobilitat de la Diputació de Barcelona: “Potser és el moment més important, perquè el moviment de col·locar-la s’ha de fer molt a poc a poc i amb molta precisió. Una massa tan gran pot provocar algun dany”. Tot va anar tal com estava previst. La grua va elevar-la i a les 10 en punt ja descansava sobre els estreps de banda i banda.
Tal com relatava el cap d’obres, Jordi Pons, d’ICMAN SL, la principal dificultat de l’obra era treballar “tan a prop d’una carretera tan important com la C-25” i tenir temps per fer-ho tot. “Construir sobre l’Eix és una dificultat afegida molt important. Això dona singularitat a l’obra”, corroborava Aceña, que destacava que “si aquesta passarel·la estigués en un altre lloc no tindria probablement cap adversitat”. En aquest sentit, Pons afegia que “no se solen veure obres tan especials”.
De fet, la feinada ja l’havien tingut prèviament, per demanar el permís per tallar la via i també per construir els estreps on havia d’encaixar la passera. Tal com explicava el cap d’obres, per preparar els contraforts van fer perforacions uns 14 metres avall i van haver de col·locar sensors al túnel del costat per controlar les vibracions. No hi va haver sorpreses.
Quan la passera va estar col·locada, van començar els treballs de soldadura a banda i banda. Llavors van cobrir de plàstics els baixos de l’estructura perquè no s’embrutés a l’hora de formigonar-la. Van començar cap a quarts de 12 de la nit. El procés es va alentir pel trànsit, que es desviava de la C-25, pujava pel pont de Vilalleons i se n’anava cap a la carretera de la Casilla –la BV-5201– fins a Sant Sadurní d’Osormort. El camió grua i la cisterna de formigó, instal·lats al pont, s’havien d’anar movent quan hi havia un camió de grans dimensions. Quan es va acabar de formigonar i comprovar que no hi havia pèrdues, es va restablir el trànsit, cap a 2/4 de 4 de la matinada. El permís del tall era de les 9 del vespre a les 6 del matí. Per tant, va durar menys del previst, unes sis hores. Els operaris van marxar cap a les 5.
Durant una bona estona no van estar sols. A l’espectacularitat de la col·locació de la passera s’hi van sumar veïns de Vilalleons i representants polítics, del nou i l’antic govern. L’empresa que havia de fer tot el projecte del carril bici entre Sant Julià i Vilalleons va deixar sense fer la passera per l’increment de preus arran de la guerra a Ucraïna. Llavors, la Diputació, que s’ha fet càrrec de tot el cost, va haver de tornar a licitar el contracte. Aquesta segona fase ha valgut uns 450.000 euros. Més enllà del debat sorgit en el seu moment de si aquest itinerari era necessari o no, tal com apuntava Alba Vilamala, veïna de Vilalleons, “era la peça que faltava”.
{{ comment.text }}