Els millors minuts… | Un país amb més autors que lectors?

Hi ha qui afirma que a Catalunya hi ha més gent que publica llibres que no pas lectors. L’exageració és acceptable perquè fins i tot si fos així seria un bon símptoma de la salut cultural d’un país, per més onanístic que resultés tot plegat. De fet, per escriure cal haver llegit bastant, i per experiència personal puc dir que només quan allò que llegeixo m’esvera i em motiva moltíssim també se m’encomanen les ganes d’escriure. Fa molts anys, quan encara feia EGB als Salesians de Ripoll, va caure a les meves mans un llibre de Joan Barceló i Cullerés, l’autor de Menàrguens que va morir a la insultant edat de 24 anys, després d’haver deixat un llegat literari considerable malgrat la seva joventut. Ulls de gat mesquer (La Galera, 1979) em va agradar tant que just quan em faltava una pàgina i mitja per acabar-lo vaig preferir no fer-ho, per perllongar d’aquesta manera un exercici plaent de lectura que gairebé quatre dècades després encara no he completat. El gest segurament és absurd: si mai vull finalitzar-lo, hauré de reprendre el llibre des de l’inici, perquè evidentment no en recordo pràcticament res, però en aquell moment em va semblar el millor reconeixement que podia dedicar-li. Mai més no he repetit res similar, i més aviat si deixo un llibre abans d’acabar-lo sol ser perquè m’avorreix infinitament. El millor que ens proporciona la sobredosi d’autors literaris catalans és que alguns d’ells aconsegueixen resultats notables en forma d’obres que ens sobreviuran en el decurs dels segles, en cas que els humans i també els catalans aconseguim perviure a la nostra pròpia autodestrucció. Fa uns mesos ens deixava el figuerenc Vicenç Pagès Jordà, que gràcies a obres com Els jugadors de whist (Empúries, 2009) ha transcendit els límits del nostre petit país. També ho ha fet Núria Giró Bendicho, amb un Terres mortes (Anagrama, 2021) que la gent de Sajalín s’ha afanyat a traduir al castellà. El seu cas no és singular. Eva Baltasar amb Mamut (Club Editor, 2022) ha elevat l’estatus literari del país a unes cotes on qui es pensés que després de Josep Pla, Manuel de Pedrolo, Pere Calders, Jesús Moncada o Quim Monzó ja no hi havia gaire camp per córrer, evidentment s’equivocava. Núria Giró Bendicho I és que llegir en català per militància està molt bé, però fer-ho perquè a més hi ha una qualitat prou elevada per equiparar-la a la resta d’idiomes del planeta és millor encara. El dia que aconseguim arribar a aquest paradigma també en música i cinema haurem fet un pas molt important per revertir intel·lectualment un idioma que és el principal baluard de la nostra idiosincràsia.

Els millors minuts… | Un país amb més autors que lectors?

El so de caminar | La meditació, un camí cap a la pau i el benestar

El 9 ets i uts | Parlem de virolles

El llobarro: beneficis que ens aporta

La meitat de peces del top-10 català de Spotify són d’Oques Grasses

LA PREGUNTA

Està d’acord que el salari mínim pugi 50 euros més al mes?

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Comprar una casa a mitges a Vic, compartint espais, alternativa als lloguers disparats

Inesperat episodi de calabruix a Centelles

El comerciants han de sortir a fora el carrer per cobrar

“De ganes de treballar en tenim moltes i també sabem quin servei volem donar”

Mor als 93 anys l'advocat vigatà Xavier Arumí Dou

Petit incident a l'Eix a Folgueroles

Un ambient de Primera

Un motorista resulta ferit en un accident a la C-17

Es manté l'alerta per fred intens i s'anuncien possibles nevades per dijous