Els parquets | Rècords amb peus de sorra (i platja)

La temporada d’estiu espera a la cantonada, com també esperen a la cantonada els titulars sobre com serà de meravellosa per al sector turístic. De fet, els titulars ja estan gastant la paraula rècord, tan repetida que si no es produeix aquest tan anunciat màxim històric de visitants serà una frustració i si, en canvi, s’acaba produint, al setembre ja no se sabrà quina paraula utilitzar per definir la temporada. És ben curiós com el sector turístic aconsegueix, sempre, figurar en el focus d’atenció. Tot i representar un gens menyspreable 12% del PIB i un 13% de l’ocupació, hi ha altres sectors tant o més estratègics que mereixen una atenció més relativa. Sobre aquest aspecte, hi ha un exemple recent: en l’evolució del PIB en el primer trimestre d’aquest any, el creixement s’associa principalment al sector exportador, seguit de la construcció i, finalment, del turisme. Però aquest últim sector de seguida aconsegueix titulars en forma de nombre de visitants, de despesa mitjana o de procedència. Les exportacions tenen menys glamur, tot i representar més del doble en aportació de PIB que el turisme. Sempre ha de ser un motiu de celebració que gent de tot el món, fins i tot del món més proper, tingui la inclinació de visitar qualsevol racó de Catalunya. Dit això, també convé posar matisos perquè la celebració sigui proporcionada, perquè els rècords d’aquest sector no deixen de tenir els peus de sorra (i platja). Recentment, en un article a Via Empresa, el col·laborador habitual d’aquest portal econòmic Xavier Roig es feia ressò d’un informe de la Unió Europea sobre les deu regions europees en les quals s’havia produït un retrocés més notable en PIB per càpita (el que vindria a ser un indicador de productivitat) durant l’any 2020. Catalunya era la desena regió que més n’havia perdut, i gairebé doblava la mitjana de la Unió Europea. Però el més destacat no era només aquesta mala posició sinó que vuit de les nou regions restants d’aquest rànquing tenen en comú l’elevat pes del turisme en la seva economia (illes gregues, illes Balears, illes Canàries, l’Algarve o l’illa de Maderia, entre d’altres). És cert que el 2020, a causa de la pandèmia, és un mal any per arribar a conclusions fermes, però sempre és un toc d’atenció. Un toc d’atenció com el que feia fa unes setmanes el Cercle d’Economia en la seva nota d’aquest any. Saltant-se l’habitual to protocol·lari, alertava sobre l’estancament econòmic. Un col·lectiu amb vocació de lobby sempre és susceptible de ser acusat d’oportunisme quan emet una opinió, i aquest també és el cas. El govern català, per exemple, es va apressar a posar de manifest que hi ha aspectes positius en l’economia que s’estan silenciant. Tant cert com que el mateix govern també cau en la temptació de silenciar els aspectes negatius. En la seva intervenció en les jornades anuals del mateix Cercle, la consellera d’Economia, Natàlia Mas, posava l’accent en el creixement general del PIB, però es deixava el detall, gens menyspreable, que el PIB per càpita es redueix i ho fa més que en altres regions europees a les quals Catalunya manifesta voler-se assemblar. En canvi, en la relació de pèrdua de PIB per càpita l’any de la pandèmia, Catalunya apareix a la lliga de les illes gregues, i no pas a la de Baden-Wütemberg. Potser per aquest motiu, Catalunya apareix en llocs modestos en els rànquings europeus de competitivitat, una altra dada que tampoc no surt en els relats dels governs, siguin del color que siguin. En el que elabora la Unió Europea, i que recull un estudi al bloc econòmic 5Cèntims, Catalunya queda en una discreta posició 108 de les 234 analitzades, i se situa només lleugerament per sobre de la mitjana (si aquesta és un valor 100, Catalunya queda en 100,8, per sota del 107 del País Basc i del 118,6 de Madrid). S’han de fer les correccions habituals: el País Basc té el concert econòmic i Madrid un avantatge afegit de capitalitat, com passa en totes les regions de les capitals europees. Però la posició és la que és: 108 de 234. En aquest rànquing, Catalunya queda en bones posicions pel que fa a infraestructures i, en menor mesura, en preparació tecnològica, salut i innovació. En canvi, suposen un fre per a la seva competitivitat aspectes com l’arquitectura institucional, el seu mercat de treball, educació permanent dels seus habitants i en educació bàsica. És a dir, que existeix una clara percepció que a les formes de govern els convé més transparència i, en el camp educatiu, avançar en la formació permanent i retrocedir, i molt, en abandonament escolar. També serien necessàries polítiques que millorin l’eficiència en el mercat de treball, encara molt afectat per un atur elevat i unes taxes de temporalitat també superiors a la mitjana europea. Un tercer cap d’actuació és millorar en innovació, amb més col·laboració entre empreses, més inversió en R+D i formalització de més patents. Els camins cap a la millora de la competitivitat assenyalen més a la necessitat de reforçar una economia productiva que no pas a l’atenció a turistes. En canvi, determinades organitzacions, com Foment del Treball, la mateixa que, per cert, s’està fent l’orni per aplicar a Catalunya l’acord interprofessional amb els sindicats, semblen més entestades a mantenir l’estructura com fins ara. Una de les seves últimes grans campanyes denuncia que el govern s’està deixant perdre l’organització de la Rider Cup, una de les principals competicions internacionals de golf, l’any 2031. Que cadascú arribi a la seva conclusió sobre quines batalles ha de lliurar el lobby del gran empresariat català.

Els parquets | Rècords amb peus de sorra (i platja)

Gentilicis d’Osona – Sant Sadurní d’Osormort

La Finestra interior | Lev Tolstoi, l’ànima de Rússia

El mirall del joc del calamar, però a la japonesa i amb jocs més psicològics

És la vida una aventura ascendent o un declivi tràgic?

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província