Els Sants Màrtirs tornen a lluir

Mentre Vic encara la recta final de l’ambiciós projecte de difusió turística i cultural de l’illa de la Pietat –que està previst d’inaugurar el 20 de desembre, ja sota el nom definitiu–, la mateixa parròquia ha posat fil a l’agulla a la restauració de les pintures d’un dels espais barrocs més emblemàtics de Vic, la capella dels Sants Màrtirs, situada just darrere el presbiteri. Es tracta d’unes pintures de Marià Colomer, l’últim gran pintor barroc de Vic. La construcció de la Pietat –que substituïa l’antiga església de Sant Sadurní–, iniciada a principis del segle XVII, culminaria temps després amb la capella dels Sants Màrtirs al sector nord, d’aires plenament barrocs. L’espai, a mena de cambril darrere el presbiteri, té forma de creu grega i està cobert amb una cúpula. El caràcter votiu de l’edifici va dotar aquesta capella, dedicada als sants Llucià i Marcià, aleshores patrons de Vic, d’una gran significació. L’any 1790, els mateixos obrers de la Pietat van encarregar al pintor vigatà Marià Colomer (1743-1831) que la decorés.Més de 250 anys després, des de la mateixa parròquia s’ha iniciat el procés de restauració d’aquestes pintures, que el pas del temps havia sotmès a un notable desgast. Les obres van començar fa un parell de mesos a càrrec de l’empresa especialitzada Vicus, que des de fa 21 anys comanden els restauradors de l’art Mireia Farrerons i Francesc Tornero.En una primera fase, que preveu estar acabada el març de l’any que ve, els treballs se centren en els tres quadres principals de la capella, que simbolitzen moments destacats a l’imaginari col·lectiu en referència als dos sants i el seu patronatge. La primera, a mà esquerra, presenta la suposada invenció o troballa –a mitjan segle XI– de les relíquies, enterrades a l’antiga capella de Sant Sadurní. En la segona, en el mur central, s’hi exposen els fets que van succeir el 24 de maig de 1342, quan, en el trasllat de les cendres dels sants a un nou reliquiari, i en presència de canonges i prohoms vigatans, les relíquies no van cabre a la nova arqueta, suposadament de la mateixa capacitat –el prodigi, interpretat com l’augment de les cendres, seria recordat en una festa anual, el dilluns de la Pentecosta, que perduraria fins al 1936–. La tercera pintura, a mà dreta, presenta la glorificació dels dos sants quan van ser instituïts patrons de Vic.Totes tres pintures evidencien haver patit retocs posteriors. “Bàsicament durant el segle XIX i després de la Guerra Civil”, detalla Farrerons. Els treballs de restauració van començar retirant les capes d’envernissat, l’oxidació de la qual havia ennegrit notablement les peces, per tot seguit anar recuperant el cromatge d’unes pintures a l’oli que Colomer va pintar directament damunt de la paret enguixada. “És el repte, recuperar els colors originals”, apunten Farrerons i Tornero, que fins ara ja han hagut d’entomar alguna “sorpresa”. És el cas de les cares dels dos sants que apareixen a la pintura de mà dreta, que van ser esborrades literalment, possiblement durant la Guerra Civil, i a posteriori repintades de forma maldestra, perdent precisament un dels trets definitoris de les pintures de Marià Colomer, les expressions, entre la dolçor i l’esllanguiment, dels rostres de les seves figures.També s’està recuperant el color daurat de les motllures, en el seu moment fetes amb colradura –fil de plata lacat daurat per simular el fil d’or, emprat en aquella època per tal d’abaratir costos–. Aquesta fase de la restauració té un cost de 30.000 euros. Un 70% els aportarà la mateixa parròquia i la resta es cobreix amb una subvenció del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat.En una segona fase, que com a molt aviat començaria el 2022, s’intentarà abordar la restauració de la resta de pintures del cambril, tant les dels 12 apòstols dels pilars com les dels quatre evangelistes i els quatre sants locals que figuren a les parts superiors de la cúpula –que culmina, simbòlicament, amb l’escut de la ciutat–. “Quan es va construir la Pietat es va mantenir molt bé aquest equilibri entre l’església i la ciutat”, recorda Josep M. Riba, rector de la parròquia, en referència a l’única església de Vic d’origen patronal i votiu.Per Riba, l’objectiu d’aquesta intervenció és “posar en valor” tant aquest emblemàtic espai barroc de dins de l’església, sovint poc conegut pels mateixos vigatans, com la figura de Marià Colomer. En aquest sentit, Bisbat, parròquia i Museu Episcopal treballen per preparar una gran exposició dedicada a l’últim dels grans pintors barrocs de Vic, que podria ser una realitat també de cara al 2022.Quan culmini aquesta fase de restauració la capella ha de recuperar l’ús litúrgic, fet que obligarà a decidir on es resitua el templet amb les imatges dels sants Llucià i Marcià, de mida natural, que protegien l’urna de les relíquies, en forma de cendres.La visió d’aquestes pintures en plena restauració serà un atractiu més dins del conjunt de l’illa de la Pietat –un espectacular recorregut per la Capella Fonda, la nau de l’església i el campanar, amb videoprojecció inclosa, que està previst presentar en breu–. Per Riba, la iniciativa és un exemple més del “diàleg i complicitats” de la parròquia amb la ciutat.

Els Sants Màrtirs tornen a lluir

Boletus, una nova oportunitat per al sector agrari d’Osona

Envien a presó dos lladres per assaltar gent gran a Manlleu

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest dilluns, 19 d’octubre?

Tona estrena un espai de dol perinatal

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

Mor una noia de Vic de 19 anys en un accident entre una moto i un camió a Barcelona

Apunyalen un metge del CAP de Torelló

Ripoll impulsa una campanya per fomentar que els veïns se saludin amb un “bon dia”

Accident entre un cotxe i un tractor a Santa Eugènia

L'origen vigatà del bar musical més popular de Palamós

El cap de la Policia Local de Ripoll denuncia l'Ajuntament per no reconèixer-li la categoria d'inspector

“És una malaltia per sempre, tant per als pacients com per als familiars”

Els Mossos investiguen l'apunyalament del metge de Torelló com un episodi de violència de parella

“Em vaig quedar sense força a les cames i no podia caminar”

“La meva vida és un abans i un després de l’Ona”