Després de 12 anys al càrrec, Carles Baronet està a pocs dies de deixar l’alcaldia de Folgueroles. Aquesta entrevista, on repassa la seva trajectòria i fa balanç de les eleccions, és un extracte de l’emesa dijous al programa Angle obert d’EL 9 TV.
Vostè encara és alcalde. Li costarà deixar aquesta etiqueta?
Serà molt fàcil. Sempre he estat persona de compartiments estancs.
Dotze són anys i sobretot són dies. Són molts dies.
Són 12 anys per 365 dies perquè la feina d’alcalde en municipis petits com Folgueroles és d’infanteria. No ets artilleria; ets infanteria en estat pur. Si analitzo l’agenda del telèfon mòbil el 80% dels números són de veïns del poble.
Com els viu aquests darrers dies quan ja hi ha hagut les eleccions?
Els estic vivint amb molta satisfacció, amb molta serenitat. Fa 12 anys quan vaig entrar vaig haver de pactar amb una altra llista per tenir majoria absoluta i governar quatre anys amb tranquil·litat. Ara hi ha una candidatura que ha guanyat clarament.
La llista associada a ERC.
Això mateix. Han guanyat perfectament. Nosaltres hem fet la feina. N’estem molt orgullosos. Tot allò important que vam dir fa quatre anys al programa ho hem tirat endavant. Ja ho vam fer fa vuit anys. El contracte amb els veïns de quatre, quatre, quatre, dotze anys, l’hem complert.
Vostè no es presentava com a candidat, però donava suport a la llista de JxCat i hi ha hagut una victòria molt clara de la candidatura associada a ERC. Això vol dir que l’actual equip de govern ha perdut les eleccions?
Entenc que no. A vegades guanya un o un altre i en un parell d’anys tot gira com un mitjó. He arribat a la conclusió que existeix el vot sensació. La il·lusió suplanta el vot més autèntic i genuí que és el de la reflexió i de la convicció. Et pots pensar que perquè fas la feina ben feta o el que et vas comprometre amb els veïns donarà rèdits claríssimament i no saps perquè no és així. O per la situació del país, o perquè algú troba un filó dient que són no sé què i la gent s’il·lusiona i s’oblida de tot. Jo no me n’oblido. Hem complert.
Va haver-hi la confluència dels independents i el PDeCAT, però com a JxCat. El canvi de sigles hi té alguna cosa a veure?
Diria que no. El 26-M a la nit molts dels que hem estat alcaldes dos o tres mandats vam anar a dormir preguntant-nos què podia haver passat? El resultat a molts llocs va ser el mateix. Vot massiu per Puigdemont a les europees i vot massiu per ERC a les municipals. Són temps difícils. Si tots els que m’han parat pel carrer donant-me les gràcies pels 12 anys haguessin votat, ells i les seves famílies, la llista d’en Miquel [Serra] el resultat hauria estat més ajustat. No ha passat factura ajuntar-nos al PDeCAT; la gent no va pensar en la feina que havíem fet.
Es retira de la política?
Sí. Continuaré amb el carnet del PDeCAT i l’aspiració d’un partit de centre centre-dreta consolidat que pugui capitanejar el futur de Catalunya.
La revisió del POUM s’està fent ara. No la podrà culminar.
La immensa majoria veiem que el POUM expansiu de l’abril de 2007 no té sentit i les línies mestres de la revisió les compartim tots. Vaig parlar amb Xavier Roviró [serà el nou alcalde] perquè ja s’han fet dibuixos per presentar l’avanç. La feina que podríem fer nosaltres la poden fer ells amb la mateixa sintonia de reclassificar sòl urbanitzable i que no es creixi de forma desmesurada.
Però el POUM és del 2007 i som al 2019. Algú pot pensar: ja s’hauria pogut fer.
És que no se’ns permetia perquè era massa recent. Aquest mandat, com que ja feia 10 anys, ens van dir que sí que podíem tirar endavant la revisió. Primer vam intentar amb Vic un pla supramunicipal, després acordar-lo amb Calldetenes i Santa Eugènia i finalment tirem pel dret i plantegem la revisió.
Aquesta aproximació frustrada amb altres ajuntaments és una oportunitat perduda? El planejament ha de superar l’àmbit local.
M’he fet un fart de buscar complicitats. Ho hem intentat i ens hem de coordinar, sobretot amb Vic i els municipis de la Plana.
Ara que parla de Vic, i la pota sud? Cal la pota sud?
És evident que sí.
Els alcaldes ho diuen més matisat. Vostè ho diu més clar: cal.
Sí, cal. Vic hauria de fer un esforç per acabar de redissenyar aquesta pota sud que anirà en benefici de tots els pobles veïns.
Ha tingut bona sintonia amb alcaldes de pobles veïns de Folgueroles.
És important. Compartim un equipament, que és l’institut de Calldetenes, però podem compartir-ne d’altres.
És més fàcil de dir que de fer. Els equipaments tothom els vol a casa seva.
Sí, però parlem d’una residència de gent gran a Sant Julià, Calldetenes i Folgueroles i només és possible si anem tots a l’una. Representa unes inversions i uns costos de funcionament que només poden sortir de tres mamelles i no d’una.
A Folgueroles, no una residència però un casal d’avis, associat al pavelló, sí que aviat serà realitat.
Ara hem tret el concurs per a la construcció. És un pavelló de zero consum i zero contaminació. Amb plaques solars que donaran servei a la resta d’equipaments. En 14 o 16 mesos aquella zona farà un canvi espectacular.
Quan parla de 14 o 16 mesos no li queda la sensació de dir: m’ha faltat un any?
No perquè quan es va inaugurar la piscina de Taradell, un èxit d’usuaris i socis, vaig anar-hi i va parlar el president de la Generalitat, el de la Diputació, l’alcalde de Taradell… i l’alcalde que ho havia promogut, Josep Munmany, estava escoltant els parlaments. Vaig veure’l amb l’actitud de la persona que n’havia posat la primera pedra i que estava encantat de la vida que s’inaugurés. És el que em passarà a mi.
El que sí ha vist és la retirada de la línia elèctrica que passava per Folgueroles el desmantellament de la qual era un compromís de la MAT. Al final s’ha fet, però no s’ha valorat?
Hi havia 600 persones que van signar no a la MAT i que ara que s’aconsegueix que es retiri la línia Vic-Juià haurien hagut de fer una gran festa a la plaça Verdaguer per celebrar-ho. I no. Me n’he preocupat durant vuit o nou anys, he anat a veure quatre consellers, m’he discutit amb tres directors generals d’Energia, a un que hi porta set anys quan em truca li penjo el telèfon perquè em va enganyar literalment…
… m’ha tret la pregunta de la boca: quan parla de discutir ho diu en sentit literal…
… sí.
… alguna vegada va fer un cop de puny sobre la taula.
Més que un cop de puny sobre la taula si t’enreden, t’enganyen i no et diuen la veritat, fora. No vull saber-ne res més.
Això també deixa una lliçó: els projectes, tot i la burocràcia, s’acaben i com és el cas s’acaben bé.
És la part que m’emporto.
S’hi fan amics a la política?
Moltíssims, però no només càrrecs públics sinó treballadors de l’Ajuntament, veïns…tinc desenes de whatsapp.
