Anar a l’escola es va convertir en un malson per a la Mariona, nom fictici d’una nena osonenca que explica el seu cas d’assetjament escolar, un cas que no és aïllat ja que segons els experts es dona en una de cada quatre alumnes. “Es va originar un problema a casa i a l’escola no paraven de riure’s de mi perquè no parava de plorar”, explica la nena un any després.
Estudiava en un centre de Manlleu i fins a 5è no havia tingut cap problema d’aquest tipus, expliquen ella i els seus pares. De les rialles induïdes sobretot per dues companyes i un company de classe, se’n van originar diversos motius amb els quals l’anomenaven. El bullying va tenir diversos episodis. Un va ser clau. La nena que va idear els motius li va dir: “Si no em comences a fer els deures et quedaràs sense amigues”. Davant la pressió de tot plegat, la Mariona va cedir. I ja no hi va haver aturador. “Vaig començar a ajudar-la”. I s’hi anaven sumant fets i situacions, com dir-li que era lletja, per la qual cosa va insistir a tallar-se els cabells però va ser pitjor. La principal assetjadora, que trobava aliats entre la resta de companys i companyes, també va intentar aïllar-la. Per exemple, quan faltava poc per a l’aniversari d’una altra nena la Mariona no va assistir a la festa: “No em va convidar perquè l’altra l’hi va prohibir”. Però la situació no es donava només a la classe, sinó també en altres espais com el menjador on es quedava a dinar diàriament.
I entremig alguna suposada nota de penediment de l’assetjadora dins la motxilla: “Perdona, no ho tornaré a fer més”. Però hi tornava. Hi tornava i no només de forma física, sinó també de forma virtual, en el que s’anomena ciberassetjament. A tot plegat s’hi van sumar els missatges a través de WhatsApp, relata la família. Unes nenes que llavors tenien 10 anys es dedicaven a crear grups amb noms com “AntiMariona” o “Contra la Mariona” i similars. Un fet sorprenent, diu la mare, ja que probablement els grups els havien de fer amb els telèfons d’algun familiar. A la Mariona la convidaven dins del grup “per criticar-me”, i després de dir-li males paraules, la resta en sortia. L’escola estava al corrent dels fets, expliquen els pares, “els vam passar captures de pantalla” però el centre “va considerar que era un problema extern”.
“No va parar mai”, lamentava la nena, a qui se li neguen els ulls i li tremola la veu quan ho explica. I “per sort”, remarca la Mariona, va arribar el confinament i la cosa en certa manera es va frenar. La Mariona no va tornar a coincidir amb la principal assetjadora i els dos aliats d’aquesta, que segons els experts feien un assetjament “de gelosia”, apunta la mare.
Els familiars lamenten que durant tot el temps en què va durar l’assetjament, l’escola on anava la nena “no es va moure prou, no ens van acompanyar i les famílies probablement no ho saben”. Només en una ocasió els van dir que fossin els mateixos pares de la Mariona qui parlessin amb les altres famílies, però van considerar que no havia d’anar així, que s’havia de fer conjuntament. I de fet, amb algunes no han tingut cap més contacte, tot i que no s’ha verbalitzat el cas. Només el darrer dia de curs, quan la Mariona va tornar a l’escola a buscar el material que encara hi tenia. “Vaig abraçar l’única nena que m’havia ajudat en aquells moments”, recorda la víctima. De lluny, l’assetjadora, que l’havia obligat a ser la seva amiga, ho va veure: “Em va mirar perquè volia una abraçada”. Li va dir que no. La mare li va comentar que després de tot “no seria normal que l’abracés”, i hi va haver un intercanvi de paraules entre les dues mares davant la tutora, que no va intervenir. La mare de l’assetjadora considerava que el patiment dels últims mesos de la Mariona “només era cosa de nenes”.
I es va acabar la relació. Setmanes abans la família, que resideix a Torelló, va decidir que, tot i només faltar un curs, la nena canviaria d’escola. “Sort que no torno a allà”, assegurava la Mariona, la decisió de canviar d’escola estava presa.
La Mariona, a qui li han detectat altres capacitats, ara està acabant 6è a Torelló i “va molt bé”. Allà, asseguren, han tingut sensibilitat amb el tema que van saber un cop començat el curs, quan en acabar els deures primera, com passava a Manlleu, li van proposar ajudar companys amb necessitats educatives especials. Això li va portar records, ja que era un motiu pel qual es ficaven amb ella a Manlleu. I va sortir tot, fins i tot aspectes que fins llavors s’havia guardat a dins. De fet, el desembre passat ho va escriure en una carta, a proposta de la psicòloga, per tancar el cercle. Allà ho va plasmar tot i podia decidir guardar-la o cremar-la. Dels mals records, en va fer cendres. Ara recupera de mica en mica la vitalitat que la caracteritzava, i comença a empoderar-se. Els pares “estem més enfadats amb l’escola” antiga que amb l’assetjadora, “que encara té el problema i lamentablement ho farà a un altre nen o nena”. Remarquen que cal revisar els protocols perquè les víctimes sàpiguen a quines portes anar a trucar si es dona el cas.
La Mariona explica la història per aportar un granet en la lluita contra el bullying, una situació que no desitja a ningú.
