L’any 1998 es posava en marxa a Osona el Programa d’Intercanvi de Xeringues (PIX). L’objectiu, prevenir les malalties contagioses associades al consum de drogues per via parenteral, reduir les conductes de risc que faciliten la transmissió d’infeccions i, d’alguna manera, incentivar l’accés d’aquestes persones cap a centres de tractament de desintoxicació. En aquests 20 anys s’han dispensat al voltant de 90.000 xeringues, amb una mitjana de 4.500 anuals; i se n’han retornat 48.000, unes 2.600 per any. Això fa una mitjana del 57,7%.
“La mitjana de retorn és òptima. És clar que sempre hem d’aspirar a pujar-la, però no és l’únic objectiu”, valora Sònia Reig, infermera especialista en salut mental d’Osona Salut Mental i coordinadora d’aquest programa des dels seus inicis. Reig recorda que, més enllà de facilitar el retorn de les xeringues, una de les prioritats del PIX és evitar contagis. “Si cuidem aquest pacient, indirectament estem cuidant la població en general amb qui té contacte”. A més, com a Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) del Consorci Hospitalari no només miren de donar cobertura als usuaris que han iniciat processos de desintoxicació, sinó a tots aquells que “de moment, no volen deixar de consumir”. D’una banda, per aconseguir que aquest consum “sigui el menys perjudicial per ells”; de l’altra, per fer-los un “acompanyament” per tal que, en el moment que decideixin desenganxar-se, “els sigui més fàcil de fer el pas, perquè ja ens coneixen”.
Reig es mostra convençuda que la clau de l’èxit del programa està en els mateixos “professionals” que hi van creure des del principi, tant farmacèutics (una desena) com els serveis d’urgències i una gran majoria dels centres d’atenció primària. Precisament, aquest va ser un dels punts forts d’Osona en relació amb d’altres comarques on ja s’aplicava el PIX. 20 anys després, l’actual Pla de Salut de Catalunya (2016-2020) remarca la necessitat d’implicar l’atenció primària en el desplegament d’aquest programa, ratificant “una conscienciació que aquí ja fa temps que tenim molt clara”, es felicita Reig. Actualment dispensen xeringues en una desena de farmàcies de Vic, Manlleu, Torelló i Santa Eulàlia de Riuprimer. També els CAP de Manlleu i de Vic Sud. Les ABS de Centelles, Santa Eugènia, Sant Quirze, Sant Hipòlit i Roda també estan en llista, tot i que en no tenir usuaris habituals “les tenim en stand by”. A banda del mateix Centre d’Atenció i Seguiment, el servei d’intercanvi de xeringues també es manté actiu durant nits a través del servei d’urgències del Consorci Hospitalari. “El malalt addicte sempre genera certa incomoditat, certa tensió, per això diu molt de la sensibilitat de tots aquells que s’han anat sumant al programa”, conclou Reig, que hi posa un exemple: “Hi ha algun farmacèutic que ens ha trucat per dir-nos que un dels seus usuaris d’intercanvi de xeringues vol venir a fer tractament”. Petits passos endavant per abordar un problema sempre complex.
