Entre la panxa i el cervell

Els intestins dels humans acumulen un autèntic món de microorganismes conegut com a microbiota. Bona part d’aquests milions de bacteris tenen un paper determinant sobre la salut, modulant algunes de les funcions vitals, però a voltes també poden ser causants de malalties. Un treball liderat per la folguerolenca Mireia Vallès, que està fent el doctorat a Bèlgica, ha aprofundit per primera vegada en el vincle que existeix entre la microbiota intestinal i la salut mental a nivell de població, i que permetrà continuar avançant en l’estudi de la relació directa que existeix entre el cervell i la panxa. En un article publicat aquesta setmana per la revista Nature Microbiology, titulat “El potencial neuroactiu de la microbiota intestinal humana en la qualitat de vida i la depressió”, Vallès demostra que certs bacteris de la microbiota estan relacionats amb la depressió, i que els microorganismes intestinals “tenen la capacitat de produir un ampli ventall de molècules que poden interaccionar amb el nostre sistema nerviós”, ha explicat a EL 9 NOU. Sota les ordres del professor Jeroen Raes, del Laboratori de Bacteriologia de la Universitat de Lovaina, Vallès i el seu equip d’investigadors van partir de les dades sobre el microbioma obtingudes de mostres fecals de 1.054 participants en el Projecte Microbiota de Flandes. D’aquests, 121 persones tenien una diagnosi de depressió. A partir d’aquí, van identificar grups específics de microorganismes, l’abundància dels quals “està correlacionada positivament o negativa amb indicadors de salut mental”. En concret, van estudiar els genomes de més de 500 bacteris residents en intestins humans, per comprovar si podien produir molècules capaces d’interaccionar amb el sistema nerviós. Això els va permetre de generar un primer catàleg de neuroactivitat dels bacteris intestinals. “Moltes molècules neuroactives es produeixen als nostres intestins, i volíem comprovar si els bacteris intestinals podien participar en la producció, modificació o degradació d’aquestes molècules”, apunta Vallès. L’eina que han desenvolupat permet identificar tant els bacteris que poden estar relacionats amb malalties mentals com els mecanismes que aquests utilitzen per interaccionar “amb l’hoste”. Així, per exemple, “hem vist que la capacitat dels bacteris intestinals de produir DOPAC, un metabòlit de la dopamina, està associada amb una bona salut mental”. Aquests resultats deriven “d’anàlisis bioinformàtiques i, per tant, s’hauran de confirmar experimentalment”, adverteix Vallès. Tot i així, contribuiran a “dirigir i accelerar la investigació sobre l’eix microbiota-intestí-cervell en humans”, conclou la folguerolenca. Vallès, que va cursar la Secundària a l’IES Jaume Callís de Vic i es va llicenciar en Biotecnologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, va obtenir fa sis anys una beca per cursar un màster en Ciències Biomoleculars a la Universitat Lliure de Brussel·les (VUB); i ja es va quedar a Bèlgica, ara a la Universitat de Lovaina (KU Leuven), per afrontar aquest doctorat sobre el potencial neuroactiu de la microbiota intestinal en la salut mental.Folgueroles

Entre la panxa i el cervell

“El buit que ens ha deixat l’absència de la Meritxell no es pot omplir”

La reconversió d’antics cinemes

Sant Vicenç desencalla el pla urbanístic de Borgonyà després de 12 anys

Presenten el Cau de Bruixes i el Carnaval de Centelles

LA PREGUNTA

Veu bé que els EUA posin aranzels a Mèxic, Canadà i la Xina?

Un detingut a Sant Hipòlit per apunyalar la seva parella

Un detingut per intentar atracar una joieria de Tona

Mor un jove de 27 anys en un accident laboral a Moià

Mor una veïna de Prats de 22 anys en un accident a l'Eix del Lluçanès

Crema completament un cotxe a Manlleu

Un cotxe bolca a Vic després de xocar contra un altre

Cinc detinguts per haver robat a tres establiments d'Osona en una nit

Una ferida en un accident a l'N-260 a Campdevànol

Mor la conductora d'un cotxe a l'Eix del Lluçanès

Mor l'exdirector del Mercat de Música Viva Marc Lloret