Fa prop d’un any, a les eleccions municipals, es van mantenir com a segona força, però van passar de cinc a tres regidors. A què es deu?
Crec que són moltes coses. Hi va haver una abstenció important i potser la gent més jove i més independentista es va quedar a casa. A la llista els de davant tampoc eren massa coneguts, suposo que tot va influir una mica, no ho sé. La gent hauria de dir-nos per què va votar uns i no va votar uns altres.
El segon de la llista, Joan Cunill, va deixar l’acta de regidor per motius personals i el va substituir la número 6. Com afecta en la dinàmica de grup? Només vostè repetia de l’anterior mandat.
Costa a vegades, perquè una cosa és fer grup i l’altra que la gent realment vulgui anar en posicions per sortir. Vam tenir dificultats per fer la llista, jo no volia anar de primera, però va ser una decisió presa entre tots. Va ser “salvem com siguin les coses i anem-hi”. En Joan era una persona molt encoratjadora i si no hagués sigut el seu primer any potser hauria pogut anar de cap de llista, però va renunciar per temes laborals i de conciliació familiar. No et pots arriscar a perdre la feina, la necessites per viure i l’Ajuntament no dona, i menys a l’oposició. Esperem que en aquests anys ens puguem tornar a refer i que a les properes eleccions hi hagi gent disposada a tirar endavant el projecte.
Tenen el mateix nombre de regidors que les altres dues forces de l’oposició (PSC i Junts), si bé vostès tenen més vots. Els ha fet canviar l’estratègia estar ara més igualats?
No, l’estratègia és la mateixa i vam tenir molt clar que aniríem a l’oposició. A l’inici de l’anterior mandat vam proposar a l’equip de govern de governar plegats, perquè ells n’havien tret set i nosaltres cinc, i semblava que la gent així ho demanava. Però no hi va haver acord, van voler governar sols. A partir d’aquí, si no tens un projecte o coses que realment et lliguen amb un altre equip per treballar no val la pena. I aquesta vegada ja no ens ho vam ni plantejar.
Però ells, d’entrada, sí que els van oferir entrar al govern aquest mandat.
Sí, em va trucar en Marçal [Ortuño], però ja li vaig dir que no valia la pena que ens fes cap proposta. Amb cinc regidors vam aconseguir que es fessin molts coses a Torelló gràcies que nosaltres les havíem reivindicat, però llavors ells les van treure com a seves, no ens nombraven i nosaltres hem dit no. Venir a treballar, com aquests quatre anys, pels rendiments que n’hem tret no val la pena.
A què es refereix que no els nombressin? El Centre Cultural el van presentar plegats.
Sí. El Centre Cultural vam presentar-lo de forma conjunta, però s’havia quedat que es farien tota una sèrie de reunions mentre s’anava avançant i els havies d’anar dient: “Ei, no ens hem de veure?”. També s’havia quedat que es faria l’Espai Dona i ni se’n parla. Quan vam repassar tot el que nosaltres havíem dit de fer plegats, no s’ha fet gairebé res, ni un 25%.
La confiança amb l’equip de govern va anar fluctuant al mandat passat, quan van pactar alguns pressupostos i d’altres no. Els d’aquest últim any no van rebre el seu suport.
No és només manca de confiança. Vam poder parlar dels pressupostos amb l’equip de govern, però a última hora suposo que perquè ja sabien que no els votaríem. No vam donar-hi suport perquè el pressupost ha de tenir un objectiu social per tal que les regidories puguin fer la seva feina. A mi que em presentin un pressupost on l’objectiu és la regla de la despesa i que aquests quatre anys haurem d’anar fent el que puguem perquè no hi ha més diners… hi ha partides que les han deixat a un euro, era un pressupost fet només perquè els quadressin els números.
Quines partides veuen més afectades?
Per exemple, la d’Igualtat, on no es parla de l’Espai Dona i encara no tenim la tècnica d’Igualtat que demanàvem. També a Educació, on han disminuït 3.000 euros d’activitats de l’escola de música i no hi ha diners per contractar-hi cap altra persona. O a Benestar Social, on s’han rebaixat 10.000 euros les ajudes a la gent necessitada i 25.000 les ajudes per a emergència social, en un moment en què a Torelló tenim un risc de pobresa d’un 18%. I també s’ha disminuït en 30.000 euros el servei d’atenció a domicili.
Als plens han estat crítics també amb l’habitatge social. Deien que des que vostè era regidora de Benestar Social, aleshores del PSC, no se n’ha fet més.
És així. Quan es va fer el Pla d’Habitatge vaig dir que s’hauria de fer tota tipologia d’habitatges, no només per a la gent gran, sinó també per a les famílies. Tenim 6.587 habitatges i, segons dades de la Generalitat, hi ha 537 que estan buits, 110 són de poc ús i 385 d’ús esporàdic. Nosaltres proposem que la Regidoria d’Habitatge en compri més, que s’actuï sobre els pisos buits i que hi hagi realment una comissió que hi treballi. No podem tenir mil pisos que no s’habiten.
A Torelló, doncs, falta habitatge, en general?
Sí, perquè no se’n troba. Hi ha molts joves que han hagut de marxar de Torelló, el preu mitjà del lloguer de l’any passat era de 489,72 euros i ara intenta trobar-ne per menys de 600 euros… L’Ajuntament ha de ser valent i construir pisos de lloguer social: el 2011 ja havíem fet cinc promocions d’habitatges, més d’un centenar de pisos.
Ja estan arribant els contenidors intel·ligents, més tard del previst. Vostès apostaven pel porta a porta.
Sí, a tot arreu s’ha demostrat que és el millor sistema de recollida selectiva, hi ha menys barreja i és més efectiva. A l’equip de govern el va espantar la reacció de la gent si feien el porta a porta. Abans de governar estaven a favor d’aquest sistema i el darrer mandat de cop es va girar la truita i van optar per contenidors xipats. El pressupost és més o menys el mateix. Si el 2025 haurem de pagar pel que generem… ara ja les paguem molt cares, les deixalles. A més, continuarem tenint els contenidors al carrer. Diuen que és igual d’efectiu, però si no controles el que llences a dins pots anar allà i llençar el que vulguis. Amb el porta a porta, si no toca no t’agafen la bossa.
Fa uns mesos, se sentia molt a parlar d’incidents al centre del poble. Pel que fa a la seguretat, com valoren la situació actual?
Penso que hem tingut els problemes de seguretat de sempre, perquè sempre hi ha hagut alguna persona o algun col·lectiu que en provoca. I això no se soluciona amb la policia, s’han de buscar altres solucions, és anar al fons de la qüestió. La policia ha d’intervenir, però jo voldria que fos una policia al servei de la gent, que l’ajudés i conegués i pogués fer més prevenció que no pas haver d’apagar focs.
Sobre salut, la manca de pediatres al CAP de Torelló ha estat un problema, però sembla que es va resolent.
La problemàtica de la pediatria ja fa anys que dura arreu, i no només és pediatria, és que falten metges. En aquests moments ens han solucionat el problema de Torelló. Però veurem quant durarà, perquè encara tenim una metgessa titular de baixa, una altra s’ha reincorporat, han contractat una persona de fora i dos dies a la setmana ve un metge que fa unes hores a Torelló. I han contractat una altra infermera pediàtrica, però fins a finals d’abril. Per tant, en aquests moments ens han apagat el foc.
En el moment en què es va fer el CAP, quan vostè governava amb el PSC, ja va néixer petit.
Quan vaig plegar el 2011 ja discutíem si volien ampliar en vertical o horitzontal perquè havia quedat petit. Han passat 13 anys i no s’ha fet res. Evidentment que s’ha d’ampliar perquè amb aquest temps s’hi han anat encabint més serveis i professionals. S’ha de poder treballar en bones condicions i que es retorni la dignitat a l’atenció.
És el seu segon mandat al consistori amb la CUP. Haurà de buscar relleu?
Jo a l’Ajuntament acabo ja. De moment no estem treballant en el relleu perquè encara no hem tingut temps de trepitjar el que estem fent ara. Però s’hi ha de pensar, evidentment. Jo continuaré ajudant-los amb el que sigui, però no aniré endavant.