El mapa polític d’Osona ha canviat de color després de les eleccions municipals del 26-M. ERC l’ha tenyit de groc i s’ha convertit per primer cop en el partit amb més alcaldies a la comarca, un total de 20, superant Junts per Catalunya, que en té 15. Els independents, amb 12, són tercers, a molta distància del PSC (2) i la CUP (1), que s’estrena amb una alcaldia a Osona, a Sant Quirze de Besora, i que es partirà el mandat amb ERC. JuntsxCat ha perdut en aquestes eleccions cinc alcaldies respecte al 2015, algunes de municipis grans –com Taradell, Tona i Torelló– i d’altres simbòliques com Sant Quirze o Gurb, on Joan Roca, fins ara president del Consell Comarcal d’Osona, era alcalde des de feia 15 anys. JuntsxCat, però, ha fet una demostració de força a la capital, a Vic, on no només ha aconseguit mantenir l’alcaldia que ostenta des de la recuperació de la democràcia, sinó que Anna Erra ha crescut fins a tenir la majoria absoluta.
Els republicans tindran tres de les alcaldies dels cinc municipis més grans de la comarca (Manlleu, Torelló i Taradell), que sumen 40.778 habitants. Aquests resultats faran, segurament, que ERC tingui la presidència del Consell Comarcal d’Osona. L’ens comarcal quedarà amb 14 consellers d’ERC, 10 de JuntsxCat, 4 dels independents, 3 del PSC i 2 de la CUP. El president comarcal d’ERC, Jordi Fàbrega, es mostra més que satisfet amb uns resultats que demostren “un canvi en l’hegemonia política de la comarca” i destaca que s’ha aconseguit l’alcaldia en la meitat dels municipis on ERC va presentar llistes. Això és una prova, segons ell, que les candidatures “s’han fet bé, amb gent arrelada als municipis, que hi ha voluntat de canvi i un desgast del partit que ha agafat el relleu de Convergència”.
El coordinador de JuntsxCat a Osona, Ignasi Puig, per la seva banda, admet que en aquestes eleccions “no s’han aconseguit els objectius” que s’havien marcat. Els resultats són conseqüència, segons ell, que s’han fet menys llistes que en les últimes eleccions però també que alguns relleus de candidats “no s’han gestionat correctament”, i assegura que no és culpa dels candidats sinó que s’hauria d’haver fet amb més temps per poder preparar la campanya en els casos, per exemple, de Torelló i Taradell, dues alcaldies que canviaven de candidat i se’ls han escapat.
Al Ripollès, JuntsxCat i ERC empaten en nombre d’alcaldies. Els republicans han augmentat en dos respecte al 2015, mentre que els postconvergents n’han perdut dues. ERC, amb 8, serà qui tindrà més consellers comarcals i tot fa pensar que en tindrà la presidència. JuntsxCat, amb 7 consellers, és la segona força en un ple on també hi tindrà representació el PSC (2), UPMCat (1) i la CUP (1). Tal com passa a Osona, JuntsxCat manté la capital, Ripoll, tot i que Jordi Munell ha perdut la majoria. Al Consell del Moianès, ERC i JuntsxCat han empatat a 7 consellers comarcals. CeP i la CUP en tenen 2 i el PSC, 1.
En el conjunt de Catalunya, JuntsxCat, tot i patir una forta davallada, és la força amb més alcaldies, un total de 370. Entre les capitals fora de Barcelona, a més de fer-se forts a Vic i mantenir Ripoll, també destaquen Olot i Girona, tot i que Marta Madrenas no tindrà majoria. A Manresa, Valentí Junyent (JuntsxCat) mantindrà un any l’alcaldia i després la cedirà els propers tres anys a ERC, que va ser la força més votada a la capital del Bages. ERC té 359 alcaldies; el PSC, 89, i la CUP, 19.
