Un dels grans noms del wing chun a escala mundial és el de Nino Bernardo. De mare xineso-filipina i de pare mig filipí i mig català, Bernardo va néixer a Hong Kong l’any 1946 i va descobrir aquesta art marcial als 20 anys. El seu mestre va ser Wong Shun Leung, llegendari mentor de Bruce Lee. Bernardo, que actualment viu a Eivissa, ha impartit alguns tallers de wing chun a la comarca, convidat per Jordi Carbajo. Fa uns dies va protagonitzar una xerrada a El Cafè de les Lletres de Vic, que es va omplir per a l’ocasió.
Vostè el va arribar a conèixer, Bruce Lee?
No.
Però van compartir professor?
Més concretament, el meu professor, Wong Shun Leung, era company d’entrenament de Bruce Lee, i tots dos eren alumnes del mític Ip Man. Wong Shun era com un germà gran per a Bruce Lee, de qui també va aprendre molt.
Poder posar el nom de Bruce Lee al seu currículum li va servir per donar-li rellevància, a vostè?
Moltes persones aprofiten aquest fet per dir que jo vaig aprendre wing chun de Bruce Lee, però això no és així. Però quan vaig anar a viure a Londres, als anys 70, algú va descobrir aquesta relació i em vaig fer famós. Malauradament, això va fer créixer el meu ego i, per tant, també la meva estupidesa. Fins que vaig dir prou.
Bruce Lee ha estat una icona pel wing chun?
Clar. Si no fos per Bruce Lee ningú fora de la Xina i de Hong Kong hauria sentit a parlar del wing chun.
Lee s’associa a unes pel·lícules que fan pensar que el wing chun només serveix per estomacar rivals.
Això és fruit d’idees preconcebudes i de mentalitats ingènues. És com allò de dir, aquest home tan famós menja pizza, doncs jo també menjaré pizza. Mira, el meu professor fumava cigarretes Camel sense filtre, i molts dels seus alumnes l’imitaren. Espero que cap d’ells no hagi acabat morint de càncer!
La filosofia del wing chun seria allò que la millor defensa és un bon atac?
No. Es tracta de ser un covard astut per poder ser perillós. L’important és estudiar el teu contrincant, estar còmode fora de la teva zona de confort. El wing chun t’ensenya a buscar la simplicitat dels moviments, a controlar el teu cos.
Però també és un joc divertit, que et permet riure’t de tu mateix tot descobrint les teves debilitats.Vostè continua entrenant un petit grup. Si algú vol aprendre’n per defensar-se al carrer què li diu?
Li dic que és un error. Que esborri totes les pel·lícules del seu cap. Cap art marcial t’ensenyarà a ser un estúpid.
Vostè, amb més de 70 anys, continua practicant-lo. Amb quin objectiu?
M’ajuda a reduir la meva estupidesa. Wing chun significa, en cantonès, eterna primavera. I es tracta d’això, de saber mantenir la ment oberta tota la vida.
{{ comment.text }}