Escultors barrocs oblidats

Verdaguerista consumat i exmembre dels mítics Esquirols, el folguerolenc Joan Vilamala, des de fa anys afincat a Manresa, va participar a finals de setembre en l’acte de presentació, a Vic, del Barroc Notable, una iniciativa de quatre guies turístics i divulgadors culturals, entre els quals Xavier Cervera, per difondre les obres dels escultors Pau Costa i Carles Morató a Vic, Arenys de Mar, Cadaqués i Riner. Durant la seva intervenció, Vilamala va tornar a recordar el llegat, durant molts anys oblidat, de la nissaga d’escultors Pujol, vinculats directament amb Folgueroles.Porta més de 20 anys investigant sobre la nissaga d’escultors Pujol. Ja gairebé deuen ser com de la família!Ben cert. Sé més coses dels escultors Pujol que no pas dels Vilamala de Folgueroles del seu temps.Què el va impulsar a fer-ne la investigació?El llibre Societat i vida d’un poble, que vam fer sobre la història de Folgueroles coordinats per Santi Ponce, publicat l’any 2000, en temps del batlle Gil Orriols, on vaig biografiar una desena de folguerolencs.La història els havia oblidat una mica, oi?Sí. Totalment, però no Verdaguer, que en uns papers que tracten de la història de Folgueroles, el Quadern de Can Tona (circa 1864), havia escrit: “Hi havia també un escultor que feu l’altar de la Puríssima Concepció i l’altar de la Cena de la Seu de Vic. Los vells del poble encara parlaven de ca l’Escultor”.L’any 2001 vostè va publicar el llibre L’obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya Central. L’estudi va despertar l’interès de diversos historiadors de l’art…Sí. Fins llavors només sabíem el que havia escrit Manuel Segret i Riu, l’historiador local, que l’any 1973 va divulgar el contracte de la seva obra magna: la capella de la Mare de Déu dels Colls de l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys, obra de Josep Pujol, “escultor de Folgueroles”, que els erudits com Serra Vilaró, Ràfols o Martinell atribuïen a Carles Morató i Brugarolas, l’escultor del retaule del Miracle. Havia quedat totalment eclipsat. L’any 1999 vaig publicar un article a la revista Ausa, i animat pel doctor Miquel Gros i Rafel Ginebra a partir de llavors vaig anar aprofundint en el tema a base de remenar documents d’arxius parroquials dels bisbats de Vic i Solsona, de Manresa i de l’Arxiu de la Corona d’Aragó…Després de publicar el llibre, ha continuat investigant. Ha trobat novetats destacades?Les tres primeres generacions dels Pujol estan molt relacionades amb els escultors Morató. He arribat a poder documentar que van construir un centenar de retaules i altars que es trobaven majorment al Solsonès, al Berguedà, al Bages i a Osona, on havien construït a Folgueroles, Vic, Vilanova de Sau, Castanyadell, Taradell, Centelles, Roda, santuari de Cabrera i Sant Martí de Riudeperes. L’any 1936 tots van ser cremats. L’única obra que ha sobreviscut és l’altar major de Sant Martí de Riudeperes, que és fet amb pedra de Sant Bartomeu del Grau.Són un total d’11 escultors l’obra dels quals s’estén des de 1668 fins al 1876. Josep Pujol i Juhí, net de Segimon Pujol, el que va encetar la nissaga, en seria el membre més destacat?Josep Pujol i Juhí, nascut l’any 1734, al mas Gadaiol de Folgueroles, és el cap de brot de la nissaga. La seva mare era filla de Llorenç Juhí i Maria Serrabou, i una seva tia, Maria (1704-1736), estava casada amb l’amo de Serrabou. Josep Pujol hauria estat l’hereu del Godaiol si hagués fet de pagès, però va triar ser escultor i s’acabà traslladant a Sant Llorenç de Morunys per fer la capella dels Colls de 1773 a 1784, on va morir l’any 1809. Dels dotze fills que va tenir, quatre dels nascuts a Folgueroles van ser escultors, i dos nets nascuts a Morunys.Josep Pujol estaria al nivell dels últims grans escultors barrocs del país?Sens dubte. La capella de la Mare de Déu dels Colls és el cant del cigne del barroc tardà.Quines serien les obres principals dels escultors Pujol?Després dels Colls, el lloc més interessant que es pot visitar és Sant Pere de Matamargó de Pinós. Jo l’anomeno “la catedral dels Pujol”, perquè hi van treballar en cinc retaules i en la sagristia. També són interessants el retaule de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres del Berguedà i el del santuari de Santa Maria de Coaner (Súria), dues obres del seu avi Segimon (Gurb, 1668 - Folgueroles 1759), i el de la Mare de Déu d’Ossea de Can Feliu de Navès, de Segimon Pujol i Santaló (Folgueroles, 1758 - Sant Llorenç de Morunys, 1811).Hi ha moltes obres seves que van quedar en l’anonimat?La majoria, però d’ençà de la meva aportació en queden menys. Com he dit, avui en tenim un centenar de documentades.Per què el barroc va arribar a tenir mala premsa?La va tenir ja abans que existís la premsa. El segle del barroc pròpiament és el XVII. A mitjans del segle XVIII amb el Despotisme Il·lustrat l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando imposava un nou estil: el neoclassicisme, però com que el barroc rococó encara enlluernava l’any 1777 Carles III, per acabar amb el tema, va prohibir fer retaules de fusta. Posava com a excusa que així s’evitarien incendis amb els ciris. Aleshores Sant Llorenç de Morunys quedava lluny de Madrid i els Pujol treballaven com mai fins que l’any 1792 quan aixecaven tres retaules a Sant Pere de Matamargó de Pinós, el bisbe Lasala de Solsona va recordar als escultors de la diòcesi que s’havia de complir la llei. Això explica que Josep Pujol s’arruïnés. A finals del XIX i principis del XX es van revalorar el romànic i el gòtic, però el barroc es va menystenir sobretot a partir del noucentisme, i només faltava la guerra!Folgueroles se’ls hauria de fer més seus, aquests personatges?I tant! Després de Verdaguer, que per cert hi estava emparentat per part de mare, Josep Pujol i Juhí és el folguerolenc que mereix més reconeixement. “Queda molt per dir, queda molt per fer…”, que dèiem els Esquirols.Hi haurà revisió del llibre?Si depengués de mi sí, però sense el suport de les institucions és somiar truites.

Escultors barrocs oblidats

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest divendres 19 de desembre?

Torelló farà olor de fusta

Desplegament a Vic i Manlleu contra la multireincidència

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dijous 18 de desembre?

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província