La decisió de posar plaques fotovoltaiques d’autoconsum té a veure amb l’estalvi econòmic però també hi ha convenciment ambiental per part dels que ho fan. És com aportar un petit gra de sorra a la millora del planeta. La sensibilització ha estat més prolífica els darrers dos anys en el moment que han desaparegut traves com l’anomenat impost del sol, que no es va acabar d’implantar mai però que amenaçava qualsevol projecte. El govern volia cobrar un impost per fer servir una energia lliure i de tothom com la del sol. Des d’aleshores, la instal·lació d’autoconsum s’ha disparat, tot i que hi ha encara “molt camp per córrer”, com explica Lluís Santanach, un veí de Vic que ha instal·lat 10 plaques fotovoltaiques i bateries per emmagatzemar el màxim de producció i abocar-ne el mínim a la xarxa. Santanach, que fa anys ja va instal·lar dues plaques per escalfar l’aigua sanitària, és un dels socis de Som Energia, cooperativa comercialitzadora d’energia neta, que es va inscriure en el planter solar de diverses comarques centrals.
La seva és una decisió compromesa amb el medi ambient. “La part econòmica, que hi és, és afegida”, diu. “Quan els meus amics em diuen que la inversió que he fet tarda molt a recuperar-se els poso l’exemple de comprar un cotxe de 30.000 euros, la inversió del qual no recuperes mai. És una qüestió de tabús mentals”. Disposa d’una bateria de cinc quilowatts que podrà ampliar amb el temps “per exemple si tinc un cotxe elèctric i em cal carregar-lo”. Santanach explica que aquest mes de juny ha aprofitat fins al 94% de l’electricitat produïda per les plaques i la seva factura ha baixat de 63 a 24 euros, i assegura a més que la tecnologia està prou avançada com per, a més de tenir gràfiques al moment sobre com va la producció i el funcionament de les bateries, “programar endolls que s’engeguin i apaguin en funció de si tiben o no de la xarxa”.
Un altre soci del planter, Josep Verdaguer, ha optat per posar sis plaques d’autoconsum sense bateria. Ell, amb una potència contractada baixa, ha pagat 12 euros en la seva darrera factura. Verdaguer compta a més de l’estalvi el CO2 que no es produeix. “Amb diferents mesures he passat de provocar cinc tones de CO2 a menys d’una”, diu. Amb bateries o sense, les inversions són diverses i van entre 15.000 i euros i 4.500 en aquests dos casos.
Hi ha altres exemples com el de Jordi Camps, ramader, que té instal·lades plaques per produir 15 quilowatts d’energia sense bateries, “veurem si en posem més endavant”, diu. Camps té la granja al terme de Manlleu. Hi té 250 mares i hi produeix cicle tancat, el que vol dir que hi passen de 600 a 800 porcs a l’any. En el marc del consell de la pagesia creat a Manlleu es va tractar aquesta opció “com a inversió i per a la bona gestió del consum”, diu. En el seu cas té l’electricitat “justa per consumir”, tot i que, com la resta, caldrà veure el funcionament de tot un any per valorar-ho. Camps ja va posar l’any 2007 23 plaques amb venda a la xarxa i “tot i no tenir cap subvenció es recupera la inversió”, diu. Del que sí que es queixa, igual que Santanach en el cas de Vic, és que “tot i que els ajuntaments diuen que ajuden amb les bonificacions de l’IBI, els tràmits són feixucs”. Santanach afegeix que no té sentit que la reducció de l’IBI s’hagi de demanar “específicament, quan havent entrat el permís per fer la instal·lació ja haurien de fer el descompte directament”.
Amb l’eliminació de l’impost del sol es va anunciar que es compensaria als productors d’autoconsum per l’energia que donen a la xarxa. Això és vigent des del març. No compensa el cost que es paga a la factura però aporta un estalvi afegit. En el cas de voler cobrar per abocar a la xarxa d’acord amb els valors del mercat, cal inscriure’s a l’IDAE i donar-se d’alta com a empresa.
El planter solar de Som Energia treballa en 128 instal·lacions
La cooperativa Som Energia va llançar fa un any el planter solar a les comarques d’Osona, el Ripollès, el Moianès, el Bages i el Baix Berguedà. En un inici s’hi van inscriure 155 persones, de les quals se n’han descartat 27 per motius tècnics o personals. Queden doncs en les quatre zones 128 projectes actius. D’aquests, 84 tenen el contracte signat, 56 instal·lacions ja estan muntades, 6 estan programades i 6 pendents de posar data per a l’obra.
Pel que fa a dades d’Osona, hi ha 76 projectes (n’hi havia 92 inscrits i se’n van descartar 16). L’empresa Sud Renovables, que és l’enginyeria que va guanyar el concurs per fer les instal·lacions, ja ha fet totes les visites tècniques d’Osona i s’han signat 56 contractes. 34 de les instal·lacions ja estan muntades i en aquesta darrera setmana “ja se n’hi hauran sumat algunes més perquè estaven programades”, expliquen des de Sud.
Al Moianès hi va haver nou inscrits, dels quals se’n van descartar dos i n’hi ha una en funcionament i una més de programada. Pel que fa al Ripollès, de les sis inscripcions i visites realitzades n’hi ha quatre en funcionament, després que se’n descartés una i cap en programació. Entre les tres comarques hi ha 88 projectes –o acabats o en curs– del total dels 128 actius a tota la zona del planter.
Des del planter recalquen que els efectes de la pandèmia “han entorpit força el ritme que portàvem” i ara calculen que es podrà finalitzar el previst al novembre i “acabar de requerir resposta a les persones que encara no han contestat”. Els efectes del coronavirus també condicionen la decisió final de tirar endavant el projecte.
{{ comment.text }}