Estiu complicat als boscos per l’eruga del boix

Durant aquest passat mes de juny, a molts dels municipis d’Osona i el Ripollès s’han pogut veure cap al capvespre grans quantitats de papallones blanques i marrons volant prop dels llocs amb llum. Són la tercera fase de la Cydalima perspectalis, coneguda popularment com l’eruga defoliadora del boix (Buxus sempervirens). Aquest és el segon any que la plaga d’aquesta espècie invasora afecta Osona i el Ripollès, i cada any que passa castiga i amenaça més el sotabosc de boix. L’any 2018 la plaga, que provenia de la Garrotxa, un dels primers llocs on es va detectar l’eruga, va afectar moltes zones de l’est d’Osona, com Tavertet, l’Esquirol o l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, que va quedar molt castigat. Tot i aquesta forta afectació, enguany la plaga “ha arribat amb menys força de la que esperàvem”, afirma Ramon Riera, tècnic de l’Oficina de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari de la Diputació de Barcelona. El principal motiu pel qual aquest any l’afectació ha resultat menor en les zones que més van patir la plaga l’any passat és que “com que el 2018 les erugues es van menjar tant boix, no en va quedar perquè aquestes poguessin pondre tants ous”, afirma Riera, tot i que encara pot arribar a les tres generacions de papallones aquest estiu. Malgrat això, enguany s’espera que sigui una temporada “complicada”, ja que el boix ha rebrotat i “és qüestió de temps que la plaga torni a agafar força”, com afirma el tècnic de la Diputació. Aquesta espècie està en constant moviment, ja que les papallones poden arribar a desplaçar-se fins a tres quilòmetres a la rodona i pondre ous diverses vegades en plantes diferents. A causa d’això, algunes zones han patit una primera onada de papallones molt important, com Oristà, Montesquiu o Borgonyà, entre d’altres. “Aquest any, zones com Oristà o Montesquiu estan patint l’afectació que vèiem a les Guilleries l’any passat. Moltes papallones van arribar l’agost de l’any passat aquí i van pondre els ous de la generació que ha nascut ara”, explica. Malgrat que l’afectació és diferent arreu del territori, és qüestió de temps que s’expandeixi i arribi a tot arreu. “Ara sabem que ja hi ha erugues i papallones a la zona de Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès, tot i que l’afectació no és tan bèstia com a Oristà, per exemple”, explica Riera, “només ens queda esperar que la plaga s’autoreguli i que acabi arribant a un equilibri natural”, afegeix. Ara per ara, el tractament i el camí a seguir sembla clar. “Com que no podem atacar la plaga directament, només podem dur a terme petits tractaments en zones puntuals, ja que seria totalment inviable econòmicament intentar frenar la plaga”, conclou Riera. Un dels problemes que pot arribar a portar la plaga a llarg termini és la mort de gran part del boix que pobla el sotabosc de la zona, deixant-lo totalment sec i convertint-lo en un combustible perfecte en cas d’incendi forestal. “Tal com és inabastable tractar-lo, també ho seria retirar-lo tot. El que sí que es pot fer quan arribi el moment és tallar el boix mort en punts que poden ser estratègics en cas d’un incendi forestal”, explica Riera. Actualment, el sotabosc de la Catalunya Central encara el seu segon estiu afectat per la plaga del boix, i, malgrat que encara no es pateix per la mort generalitzada d’aquesta planta, cada generació d’erugues que passa debilita més els boixos. Segons els estudis, una planta pot aguantar fins a cinc anys sent atacada per la plaga, però no deixa de ser una predicció que pot acabar sent menys. Una plaga que no es pot tractar. Els únics tractaments que funcionen són inviables a gran escala [caption id="attachment_141271" align="alignnone" width="900"] Les trampes de feromones serveixen per seguir la plaga, però no per atacar-la | Eloi Puigferrer[/caption] El principal problema d’aquesta plaga és que, a part que es desplaça molt de pressa entre els boscos, no hi ha una manera eficaç per combatre-la a gran escala. Actualment es treballa amb diferents mètodes, tant de seguiment com d’erradicació, però cap resulta eficaç per tractar terrenys forestals de grans dimensions. Per tal de controlar quan té lloc el pic d’arnes –el moment en el qual les larves desclouen i en surten les papallones–, s’utilitzen trampes de feromones, un dels mètodes més coneguts, que atrauen els mascles de l’espècie i els atrapen. Tot i això, “no és un mètode eficaç per eliminar la plaga, ja que la quantitat d’individus que pots atrapar és ínfima respecte al total de papallones que volen per la zona”, com afirma Aleix Carretero, enginyer tècnic agrícola. En canvi, un producte que aconsegueix matar les erugues és el Bacillus thuringiensis, un microorganisme que, si s’aplica directament a les plantes afectades per l’eruga, les protegeix, elimina els individus que es trobin a la planta i evita que aquestes siguin defoliades. Tot i l’eficàcia demostrada d’aquest tractament, Ramon Riera afirma que “no és viable aplicar-lo a grans superfícies de terreny fumigant des del cel”, ja que “no arriba a mullar els boixos directament per culpa dels arbres, que impedeixen que el producte els arribi”. A més, en ser un producte no selectiu, aplicat a gran escala mataria altres espècies de lepidòpters inofensius. Verkami per salvar boixos. Una iniciativa a Gombrèn recull més de 5.000 euros per a tractaments locals [caption id="attachment_141273" align="alignnone" width="900"] Aleix Carretero, enginyer tècnic agrícola | Eloi Puigferrer[/caption] Conjuntament amb les accions que es duen a terme des de l’administració i els parcs naturals on el boix és una part important del bosc, a Gombrèn ha nascut una iniciativa social per combatre la plaga a petita escala. Sota el nom de “Salvem el boix”, la plataforma va iniciar un Verkami, amb el qual ha sumat més de 5.000 euros que destinarà a la col·locació de trampes de feromones i per finançar tractaments fitosanitaris com el Bacillus thuringiensis o les Trichogramma, una espècie de vespa que parasita els ous de la plaga i que no és perillosa. Aleix Carretero (a la foto) és enginyer tècnic agrícola i el cofundador del Verkami tirat endavant per la plataforma “Salvem el boix”. Carretero explica que “és una iniciativa que ha nascut amb la col·laboració de la gent dels masos de la zona, que es veien afectats per la plaga i volien combatre-la”, i, malgrat que a la zona de Gombrèn l’afectació és menor que en altres punts de la Catalunya Central, Carretero afirma que “suposem que aquí entrarà a poc a poc, però acabarà afectant-ho tot, ja que aquí té molt on poder menjar”. Tot i la gran quantitat de massa forestal de boix que hi ha a la zona, Carretero coincideix que “és impossible abastar-ho tot”, i explica que “la nostra idea és atacar la plaga a les zones on hi hagi gent compromesa que en pugui fer un seguiment i estigui disposada a estar pendent dels tractaments. Ens centrem, sobretot, en llocs amb alt valor paisatgístic, per on passeja la gent o en zones amb plantes amb un fenotip diferent”. Un altre fet amb què s’han trobat a la plataforma de “Salvem el boix” d’ençà que va engegar la campanya de Verkami és que molta gent els ha contactat per assessorar-se i poder tractar la seva zona forestal afectada per la plaga de boix. “Ens ha escrit gent del Berguedà, de la zona del Puigsagordi o de Llanars, entre d’altres, sobretot per demanar-nos com podien tractar els seus boixos per evitar que morissin. A poc a poc anem creant una xarxa”, explica. La fita que es van fixar per engegar el projecte va ser de 4.500 euros, i amb només tres setmanes ja van aconseguir la xifra plantejada inicialment. La campanya de Verkami acaba a principis de la setmana que ve, i si aconsegueixen sumar més diners es destinaran a tractaments diferents. “Originalment esperàvem posar trampes de feromones per fer un seguiment de la plaga, però veient la bona rebuda mirarem de gestionar-ho per comprar material per fer tractaments fitosanitaris a les zones on podem accedir amb facilitat i on realment tenim gent compromesa, que és la base de tot aquest projecte”, conclou Carretero.

Estiu complicat als boscos per l’eruga del boix

El vigatà Toni Pla mostra la seva col·lecció de ràdios i TV antigues

Ripoll vol sancionar quatre activistes per penjar cartells i fer pintades a parets

Ferran Albrich presenta a L’Atlàntida el primer disc sobre poemes de Joan Margarit

Mirades a la realitat amb ‘La Lupa’

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb