Amb una actualitat altament carregada de polèmiques, guerres i posicionaments i debats polítics importants, si hi ha un debat que ha aconseguit colar-se de manera interessada en el dia a dia de l’opinió pública que realment no aporta res és el d’Eurovisió.
Sense cap mena de dubte, existirien diversos fets i polèmiques que es podrien analitzar de manera separada i detallada, molt més rellevants que el que estem vivint en l’actualitat, però la realitat és capritxosa i si hi ha un motiu pel que existeix aquest debat a dia d’avui és per pur interès.
No ens enganyem, mentre han imputat a familiars directes del president del govern o la presidenta de la Comunitat de Madrid, distreure al personal parlant de l’actuació de Melody a Eurovisió, la seva fugida posterior dels mitjans i tot l’enrenou dels vots del públic amb Israel surt molt més a compte que no pas afrontar els debats reals que s’haurien d’afrontar.
De fet, parlar d’Eurovisió i no parlar de que RTVE és una de les poques cadenes de ràdio i televisió que encara continua pagant per assistir al certamen, esquivant les semifinals, hauria de ser un tema més important que no pas els vots que ha rebut l’actuació espanyola, però això no passa perquè caldria afrontar que encara es malgasten diners públics de manera absurda quan la gran majoria de països europeus ja no ho fan.
Evidentment que Eurovisió té un rerefons de política internacional i geopolítica, que el govern central ja ha demostrat no portar massa bé, tal com s’ha demostrat en grans actes amb els líders mundials, on ja comença a ser massa habitual l’absència de Pedro Sánchez; però la resta d’Europa directament ignora l’actuació d’una artista pràcticament oblidada o el que RTVE hagi pogut manifestar sobre Israel.
Clarament l’avantpenúltima posició no és, o no hauria de ser, una qüestió d’estat que fins i tot està a l’ordre del dia al Congrés dels Diputats, però explica molt bé la realitat de la política actual, on els grans actors i partits prefereixen aquest debat que la política real que afecta a la ciutadania.
I no oblidem que tota polèmica és bona pels actors que en formen part; per Melody, que ha aconseguit una notorietat que no tenia, a la que cal sumar un polèmica amb Broncano estèril que, bàsicament, es resumiria en un incompliment contractual que ha volgut tapar amb la carta de la salut mental, un tema massa important com per banalitzar-lo d’aquesta manera; com també per RTVE, que entra (una vegada més) en el debat i posicionament polític, que aprofiten des del PP i el PSOE per escriure els seus relats i respondre des dels seus espais.
Perquè sí, tot això té un cost que hem pagat entre tots i que no sabem, ja que probablement si es fes públic hi hauria una gran majoria en contra de destinar impostos públics en un certament que, deixant de banda que té un interès important i una gran massa de fans, es podria finançar perfectament de forma privada.
I no ens enganyem, aquesta polèmica és només una cortina de fum totalment estèril per no parlar del que realment és important, en volem parlar? Doncs exigim-ho!
