L’última vegada que van robar a la masia de la Fullaca va ser el passat 9 de novembre, fa un parell de setmanes. Eren quarts de 9 del vespre quan un conductor es va aturar a tocar de la casa i va començar a carregar troncs de llenya col·locats a la paret de la masia.
“Quan vaig encendre el llum, va marxar a tot gas i sort que camino a poc a poc perquè si m’arriba a enganxar amb el cotxe se m’emporta”, explica Carme Fàbregas, de la Fullaca, que no va tenir temps d’agafar-li la matrícula.
Sospita, però, que el lladre “era de per aquí a prop perquè havia vingut a tirar escombraries als con-tenidors” que hi ha situats just davant de la masia. Sortosament, ell tampoc va tenir gaire temps per emportar-se llenya.
Qui va donar el crit d’alerta del robatori va ser un dels seus fills, que va veure-ho a través d’una de les càmeres exteriors que tenen instal·lades. Precisament, fa un parell d’anys van prendre la decisió d’equipar la casa amb aquests aparells en estar “farts de lladres”.
La Fullaca es troba en un punt en què “tenen escapatòria per tot arreu”. Poden fugir pel mateix Eix Transversal, que tenen a tocar, o per les carreteres secundàries cap a Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort o Viladrau.
Aquestes mateixes càmeres també van poder enregistrar com el setembre de l’any passat van endur-se un patinet. “Van venir dues dones a preguntar si hi havia cap església a prop i mentrestant un altre mirava què hi havia”, relata Fàbregas. Al cap d’uns minuts, van tornar-hi per anar a buscar el patinet, van marxar amb el botí i van carregar-lo al cotxe.
El més rocambolesc de tot plegat és que al cap d’una setmana van tornar-hi, però amb l’excusa que s’havien trobat un gatet. Gràcies a les imatges de les càmeres, Fàbregas va reconèixer una de les dones. “No em va sortir ni una paraula”, recorda, mentre remarca que no va gosar dir res també pel que hauria pogut passar.
Aquell dia, però, sí que va tenir temps d’agafar la matrícula del cotxe dels lladres i portar-la als Mossos d’Esquadra. “Era estrangera i no poden fer-hi res”, explica. De càmeres, també en van instal·lar a Can Torras, on també els han entrat a robar diverses vegades. Es tracta d’una masia, a prop de la Fullaca, on tenen bestiar i tota mena d’eines per cuidar-se’n.
L’última vegada va ser fa un mes, un diumenge al matí. “Van venir amb un camionet, van carregar ferros, eines i tot el que van trobar a mà i van marxar”, explica. De fet, creu que aquests lladres són reincidents i ja hi havien anat almenys un parell de cops més anteriorment. Fàbregas sospita que “la primera vegada van serrar l’anella del cable i van endur-se ferralla i una destral, el segon dia ja van serrar el cadenat i van endur-se més coses i el tercer van emportar-se’n moltes més amb el camió”.
El darrer dia, però, a diferència dels altres dos, és que ja van anar-hi de dia “com si fossin a casa seva”. En una altra ocasió, una nit de dis-sabte a diumenge, uns delinqüents van matar una vedella i un porc a cops de mall.
L’única vegada que el roba-tori s’ha resolt va ser perquè el lladre va perdre el mòbil a Can Torras. “Aquesta vegada vam recuperar el que ens havien robat: una bateria d’un cotxe, un suport d’un carregador del remolc i l’aixeta de la munyidora”, apunta Fàbregas. Va denunciar-ho als Mossos i van trobar els objectes a un drapaire de Vic que els havia comprat als lladres.
Una flor no fa primavera, però. Els de la Fullaca han perdut el compte de les vegades que ha anat a denunciar. El dia del camionet, per exemple, Fàbrega va poder portar les imatges en un llapis de memòria als Mossos. Per fer la denúncia va estar-hi un parell d’hores: “Perds dues hores i no recuperes res”, lamenta. De fet, “per poca cosa, com la llenya”, ja no cal anar-hi”.
Les càmeres de la Fullaca capten els robatoris, però també incivisme. Tal com relata Fàbregas, “n’hi ha un que ve a tirar les escombraries a la matinada. Ho fa a aquestes hores perquè sap que no ho fa bé”. El més preocupant de tot plegat és que els lladres cada vegada s’apropen més a la masia i en plena llum del dia.
