Albert Serra va entrar dissabte a l’Ajuntament de Roda sense saber si a l’hora de sortir conservaria la vara d’alcalde. A la sala de plens, entre el nombrós públic que va seguir la investidura, hi havia el coordinador comarcal de JuntsxCat, Ignasi Puig. Amb l’empat a cinc regidors entre IPR i ERC, la seva formació –que en va treure tres– tenia la clau de l’alcaldia. Serra, com la resta de regidors dels dos partits més votats, no sabia amb certesa per qui s’acabaria decantant el grup liderat per Joan Moreno (JuntsxCat), que havia estat vinculat a ERC i fins i tot conseller nacional del partit. La direcció comarcal de JuntsxCat tenia una opinió clara: donar suport a IPR i reeditar l’acord de govern de l’últim mandat. Més enllà de motius personals per apostar per un Albert Serra que ja havia estat sondejat perquè liderés la llista de JuntsxCat, al darrere d’aquesta decisió hi havia l’escletxa que s’ha obert entre els dos principals partits a Osona, JuntsxCat i ERC, arran dels pactes postelectorals.
Les direccions comarcals de totes dues formacions es van reunir tres dies després dels comicis del 26-M. L’objectiu de la trobada –que també es produiria posteriorment a escala nacional– era no prendre mal amb els pactes, però en aquella reunió ja es va evidenciar que les posicions no eren coincidents. JuntsxCat apostava perquè es respectés que a tots els municipis hi governés la llista més votada. ERC defensava la plena autonomia de cada grup municipal perquè, d’acord amb el codi ètic dels regidors republicans, conformés les majories que considerés necessàries. D’aquesta manera es van treballar els pactes a Tona (entre Aixequem i ERC), Gurb (ERC i Independents per Gurb) i Sant Quirze (ERC i CUP). Uns acords que apartaven JuntsxCat de les alcaldies malgrat haver estat la força més votada el 26-M.
Veient com havia anat la campanya, la pèrdua de l’alcaldia de Tona era un fet que al carrer Morgades de Vic
–seu comarcal del PDeCAT– ja donaven per feta la mateixa nit de les eleccions, quan es va saber que Josep Salom no mantenia la majoria absoluta, però els casos de Gurb i Sant Quirze van ser més sorprenents.
A Gurb, on Joan Roca (JuntsxCat) feia 15 anys que era alcalde i havia governat en diferents mandats amb ERC tot i tenir majoria, confiaven a mantenir la vara. Per JuntsxCat, Roca simbolitza el diàleg, el consens i la unitat que s’ha viscut en els darrers vuit anys al Consell Comarcal, en què el govern que ha presidit ha aplegat l’antiga Convergència, ERC, PSC (expulsat després del 155 a contracor de Roca) i, en l’últim mandat, també els independents. Roca ja s’havia acomiadat divendres al migdia del Consell, recordant que els últims temps ha estat poc a casa, i ho va repetir dissabte a Gurb, en una sala de plens on la tensió era latent. Entre el públic hi havia Jordi Fàbrega, president comarcal d’ERC, que també va ser a Sant Quirze a les 8 del vespre i que, abans, a la 1 del migdia, havia estat a Viladrau, un altre poble on va arribar l’ona expansiva dels pactes: Margarida Feliu (ERC) tampoc sabia amb seguretat si els propers quatre anys continuaria al govern o a l’oposició. El ple d’investidura estava previst per a les 10 del matí, però per motius aliens a la política es va acabar endarrerint fins a la 1. Tres hores guanyades que segurament anaven bé a tothom i que es van traduir en un seguiment a distància des d’altres municipis que estaven a l’expectativa de què podia passar. ERC i Independents de Viladrau havien empatat a quatre regidors. I aquí, com a Roda, JuntsxCat tenia la clau. La direcció comarcal, veient que els republicans els treien alcaldies importants on els més votats havien estat ells, no volien regalar així com així municipis en què tenien capacitat d’influència. Les directrius van canviar: ja no es demanava respectar la força més votada sinó, tenint en compte les aliances en altres municipis, que cada grup local prengués les seves pròpies decisions.
La pressió la va viure en primera persona Margarida Feliu. Divendres, als últims plens del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses i del Consell Comarcal, la mateixa sessió en què Joan Roca s’havia acomiadat, entre passadissos es va parlar del pacte de Gurb i de les possibles conseqüències a Viladrau, i a l’inrevés. Al final, l’únic regidor de JuntsxCat, Jaume Tordera, en qui estaven focalitzades totes les mirades i a qui també se li havia fet notar la transcendència de la decisió que prengués, es va votar a ell mateix i va fer que ERC, com a força més votada el 26-M, aconseguís l’alcaldia. Això sí, sense reeditar el pacte de govern.
La situació va ser idèntica a la que es va viure dissabte a primera hora a Montesquiu. Sònia Muñoz, d’ERC, va ser investida alcaldessa en minoria, amb el vot dels tres regidors republicans. Els dos de JuntsxCat i els dos de Som Montesquiu van votar els seus caps de llista. Al ple, Jaume Romeu (JuntsxCat) va destacar que, tot i sumar amb els independents de Nuri Soler, “per ètica” no havien volgut explorar un pacte per desbancar ERC de l’alcaldia.
En el ple d’investidura més tardà, el de Sant Quirze, Fàbrega, dret a la porta i al costat de l’exalcaldessa Rosa Vestit, observava –tot i que en aquest cas ja estava signat– com de nou els republicans es feien amb el govern i la candidata de la llista més votada, M. Teresa Espadaler (JuntsxCat), quedava relegada a l’oposició. L’alcaldia, tot i això, ERC la tindrà d’aquí a dos anys, ja que han acordat partir-se-la amb la CUP.
Aquest era l’últim ple de dissabte a Osona, però la tensió no es va acabar. Venia de les dues setmanes anteriors, en què la picabaralla ja s’havia traduït en una partida d’escacs a Prats entre ERC i JuntsxCat, i ha continuat encara els últims dies. Junts per Gurb publicava diumenge una fotografia de l’Ajuntament a Instagram reconeixent que el pacte entre UnitsxGurb (ERC) i independents era “legítim”, però que “no l’han donat a conèixer, amb opacitat i que genera desconfiança”. Entre altres consideracions, hi afegien que “a pagès diem que qui sembra blat, recull blat i qui sembra ordi, recull ordi. Vigilem doncs entre tots què és el que estem sembrant…”. També dimarts a primera hora el PDeCAT de Viladrau va publicar a Facebook que “callar és de savis. El temps et posa al teu lloc”.
Enmig de la tempesta, d’entre els municipis on cap partit va obtenir majoria absoluta només Manlleu i Sant Hipòlit es van acabar convertint en una illa pel que fa a les relacions entre les dues formacions actualment majoritàries a Osona. A Manlleu, tant Àlex Garrido com Arnau Rovira destacaven, a banda de la coincidència programàtica, la transcendència de les afinitats personals. A Sant Hipòlit, l’antiga CiU i Som Voltregà ja governaven plegats –ara ho faran amb la CUP– i tant al debat electoral com al ple d’investidura es va fer manifesta la diferència de to amb la candidatura del socialista Xavier Vilamala.
Un cop resolta l’envestida de les alcaldies, les direccions comarcals d’ERC i JuntsxCat s’havien de reunir dimarts al vespre per parlar de la composició del Consell Comarcal, però la trobada finalment va tenir lloc dimecres, a la seu dels republicans a Vic. Si havia de ser un alto al foc, no va servir per posar punts de sutura a les ferides, al contrari.
ERC, el partit amb més consellers comarcals, en tindria prou amb un acord amb els independents o amb el PSC per obtenir la majoria per governar, però els republicans aposten per un govern d’unitat a l’estil del que ha pilotat Joan Roca. De moment ja han parlat amb JuntsxCat, amb qui es tornaran a reunir, i els propers dies també ho faran com a mínim amb els independents. En el darrer Consell Comarcal la presidència la tenia JuntsxCat (Joan Roca), mentre que ERC ostentava la vicepresidència primera (Joan Carles Rodríguez) i tercera (Josep M Freixanet). La fórmula es podria repetir intercanviant els papers.
“Hi ha hagut molt joc brut”. Josep Salom defensa l’absència al ple d’investidura de Junts per Tona
En clau local, a Tona un hipotètic pacte entre JuntsxCat i ERC no es va ni arribar a posar sobre la taula. Les complicitats que els republicans van teixir ben aviat amb Aixequem Tona i la incompareixença de Junts per Tona a l’hora d’articular una alternativa han deixat Josep Salom, l’alcalde dels últims 12 anys, a l’oposició. El focus d’aquests dies al poble, però, ha estat centrat en la no assistència de Junts per Tona al ple d’investidura d’Amadeu Lleopart (Aixequem Tona) com a nou alcalde. A pilota passada, Salom continua defensant la inèdita decisió. “El que va ser inèdita va ser la campanya”, contraataca. Segons ell, el gest va ser una reacció “a la campanya electoral més bruta que recordo, i mira que n’he viscut moltes”. Una tensió que hauria aflorat bàsicament via xarxes socials: “Hi ha hagut molt joc brut”, insisteix.
Salom admet que la gota que va fer vessar el got va ser el canvi del model de ple que havien pactat tots els grups el dimecres anterior. “El divendres ens van començar a entrar instàncies demanant per instal·lar una pantalla, megafonia, tallar el trànsit a la plaça de l’Ajuntament…”. Salom diu que podien haver denegat els permisos, “però encara s’hauria crispat més tot plegat”. Per això van optar per no assistir al ple. “Veníem calents de la campanya; pensa que la mateixa nit electoral ja ho celebraven tirant coets, i bevent i fumant a la seu electoral… No teníem per què aguantar-ho tot”. Pel ja exalcalde, la decisió també es pot interpretar com “un toc d’alerta” per mostrar que “no podem anar per aquest camí”.
Salom reflexiona que potser estava “equivocat” quan al final del seu primer mandat es felicitava d’haver contribuït a pacificar el poble –que durant els anys 80 i 90 havia viscut una greu divisió arran de la polèmica per la incineradora, visualitzat durant anys en el pols electoral que van mantenir CiU i Tona Futur–. “Pensava que havíem fet un pas irreversible, però s’ha vist que no és així. Hem tornat a un sistema de blocs.”
Salom assegura que en cap moment s’ha plantejat deixar el consistori. “Vam ser la llista més votada i tinc l’obligació, per respecte a les 1.400 persones que ens van votar, de continuar”. Tot i la situació de tensió inicial, diu que estan disposats a fer una oposició constructiva “pel bé del poble; és el nostre tarannà”. En aquest sentit, posarà totes les facilitats per consumar els traspassos al nou equip de govern.
Reconeix que 12 anys d’alcaldia li han generat cert “desgast” personal. Per això vol deixar passar unes setmanes “de descompressió” per decidir el seu futur professional, més enllà de liderar l’oposició a Tona. En aquest sentit, deixa anar que no ha parlat amb el partit sobre la possibilitat de repetir escó a la Diputació.
