Ferran Garcia, de ‘Guilleries’ a ‘Sau’

Amb Males Herbes Barcelona Ferran Garcia segueix fidel a Males Herbes, el segell editorial amb què ha publicat tota la seva obra narrativa: Recorda que moriràs (2016), Blasfèmia (2019) i Guilleries (2022). A la fotografia, a la Calders, amb els seus dos editors, l’osonenc Ramon Mas (a la dreta) i el barceloní Ricard Planas (a l’esquerra).Barcelona/Vic Jordi Vilarrodà A Ferran Garcia li va caure a les mans un anunci publicat a La Vanguardia, a principis del segle XX, en què es buscava un esclau que s’havia escapat del seu propietari. A Catalunya, doncs, també existia aquesta realitat. I a Osona en concret, hi havia famílies amb propietats a la Guinea Equatorial, relacionades amb el conreu del cacau, que disposaven de mà d’obra esclava. Ja tenia un dels motors de Sau (Ed. Males Herbes), la seva quarta novel·la, que aquesta setmana ha sortit a la llum. La família osonenca, els Sala de Bruc, creada per Ferran Garcia, acaba deixant les plantacions i tornant a Osona. Entre la filla del terratinent i un esclau guineà ha aparegut un amor. Venen de l’Àfrica amb dues esclaves, una àvia i una neta, “i amb un fantasma” amb el qual parlen amb naturalitat. S’estableixen a Folgueroles i aquí comença una altra història. Aquesta té com a escenari Sant Romà de Sau, al cap d’uns anys, quan els habitants del poble n’han de marxar per fer el pantà. Ara els personatges són dos amics que, amb una mort pel mig, pugen als seus cavalls com si fossin fills d’una altra època i es posin a cavalcar. “Les dues històries es troben”, diu l’autor. El lector ho podrà descobrir en les gairebé quatre-centes pàgines d’un relat que, com els anteriors de Ferran Garcia, “té un punt mític, o mitològic”, però a la vegada un arrelament concret a un lloc, a Osona. “Quan escric necessito allunyar-me en el temps, em costaria parlar del present, però l’espai ha de ser el que conec, soc curós en el detall i fantasiós en la resta”, explica. Sau és una novel·la que el seu creador considera “menys fosca” que les anteriors. De Guilleries, per exemple, se’n recorda la violència present en l’entorn de les guerres carlines, i també el pes de la culpa. A Sau, si un tema central hi destaca, i fa de fil conductor entre els dos moments i les dues històries, és el de l’enyor. “Diuen que l’emoció més potent que experimentem és la de la por, però jo crec que la segona és l’enyor, l’enyor en aquest cas de la llar, d’un lloc on s’està bé.” L’enyor que els que han de marxar de Sant Romà de Sau ja experimentaven abans de sortir-ne. Però potser hi ha també “un enyor d’allò que no s’ha tingut mai”. L’altre gran tema és l’amor, que hi va lligat “perquè estimar acostuma a ser un sinònim d’enyorar”. Gràcies a l’amor en el sentit més ampli, a una mà que t’aguanti amb fermesa, es pot anar fins al llindar del precipici i “mirar en el teu propi abisme”. ? AL NOSTRE CONTEXT Des de gairebé els seus inicis com a escriptor, Ferran Garcia va trobar un fil que l’atreia: “Agafar tòpics i traslladar-los al nostre context”. Igual com va fer-ho a Blàsfèmia amb els freak show, o a Guilleries amb el western, a Sau ho fa amb una història on hi ha l’esclavatge al rerefons. No es tracta de fer aquesta transposició de forma automàtica, sinó d’empeltar les històries universals en l’ambient català. La seva ambició amagada és la de “generar folklore”, i que un dia els arguments de les seves novel·les s’expliquin com si fossin part d’una memòria popular.

Ferran Garcia, de ‘Guilleries’ a ‘Sau’

Tot a punt per a la inauguració de la mostra de pessebres de Sant Pere de Torelló

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dilluns 15 de desembre?

Tordera i Subirachs, membres de mèrit del Patronat

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Osona Ripolles

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”