Figures de seguici

Consolidat com un dels moments emblemàtics de la festa major, el seguici de la baixada pel carrer Sant Miquel va tornar a exhibir, divendres al matí, tota la seva solemnitat. Una autèntica desfilada de figures i bestiari i personatges carregats d’història. Una història no sempre prou coneguda pels mateixos vigatans. Alguns d’aquests personatges tenen els seus orígens en plena edat mitjana, a partir de dos moments històrics. Un de caràcter religiós, quan Vic es va convertir en la primera ciutat del país a celebrar la festivitat del Corpus Christi, l’any 1318. L’altre de caràcter civil, quatre anys abans, quan Vic, en plena reunificació, va merèixer el títol de ciutat reial, fet que se’n van derivar tot un seguit de prerrogatives, també de caràcter festiu. Tres figures de seguici ho testimonien especialment, mantenint viva l’expressió d’aquests símbols heràldics, enaltits en plena esplendor del barroc. Es tracta dels macers, els trompeters i el banderer o cavaller de Corpus, regulades per primera vegada per un cerimonial de consellers de 1496, de la mà de l’aleshores conseller en cap Antoni Vila. “I vosaltres què representeu”, els demanen sovint a Josep Sañé i Carme Tordera quan els veuen, maça en mà, ben abillats a les portes de l’Ajuntament. Fa quatre anys que aquest matrimoni –tots dos treballadors de l’Ajuntament– es fica en la pell dels històrics macers. De fet, Tordera va tenir l’honor de ser la primera dona que encarnava aquest personatge, segons li va confessar Txell Vall, aleshores cap de comunicació del consistori –i qui la va enredar a exercir aquest càrrec honorífic–. “A l’hivern passem fred; i ara, calor”, apuntava Tordera divendres, en plena canícula. I és que els macers apareixen tres cops l’any: per la cavalcada dels Reis, per Corpus i ara, per la festa major. “A mi m’agrada molt, és emocionant”, deixava anar Tordera just abans de prendre el seu lloc a la rua del seguici. Igualment nerviosos i emocionats es mostraven els trompeters. S’estrenaven en el paper Jaskaran Singh i Moha Badde, dos membres de la Banda Juvenil de Vic. “Aquests últims anys anem rotant”, explicava Antonio Benítez, l’històric director d’aquesta formació, mentre Singh i Badde continuaven escalfant llavi amb aquesta singular trompeta des de la Sala Sert de l’Ajuntament. Uns metres més enllà, més bregada en el seu paper, Pilar Mercant, que ja porta cinc anys investida com a banderera. “És un dia molt impactant”, reconeixia. Per ella, la principal preocupació era la mateixa bandera. “Pesa molts quilos i, des de dalt del cavall, costa de mantenir-ne el balanç.” La majoria d’aquestes figures van desaparèixer a mitjans de segle XX de les festes populars, i no es van anar recuperant fins a principis dels anys 80. L’aleshores regidor de Vic Xavier Cervera, actual procurador de Sant Miquel, en va ser un dels grans culpables. Divendres, seguint des dels estudis d’EL 9 TV la retransmissió en directe dels balls, no podia evitar d’emocionar-se en veure com aquests últims anys la festa ha viscut una nova “embranzida”. Cervera es mostrava convençut que, més enllà de “mantenir l’ànima de la ciutat”, aquest reforç del cerimonial festiu ha esdevingut un element “integrador i cohesionador”. Precisament, des de l’Associació de Procuradors de Sant Miquel –entitat que es va crear fa dos anys per defensar i reimpulsar el seguici– s’ha aprofitat per fer un “suggeriment” als responsables municipals, per mirar de transmetre el coneixement d’aquests personatges heràldics. El mateix Cervera va proposar de situar-los a les portes de l’Ajuntament els dissabtes de dies assenyalats, “per anunciar o rememorar ordenances històriques”. Mentrestant, Vic continua esperant la declaració d’aquest seguici com a Festa Tradicional d’Interès Nacional, una festa que directament dedicada a Sant Miquel complia enguany 240 anys d’història. Macers [caption id="attachment_140985" align="alignnone" width="900"] Albert Llimós[/caption] Els macers (portadors de maces), inicialment anomenats verguers (portadors de vergues), tenien la funció d’obrir el pas dels consellers –actuals regidors– i assistir-los en el que calgués. Amb els anys van passar a ser simples figures de protocol. El personatge va desaparèixer durant la dècada dels anys 70 i no es va recuperar fins al 1983. Antigament anaven vestits de color carmesí per a les grans ocasions. Els últims quatre anys han exercit aquest paper Carme Tordera i Josep Sañé (a la foto). Trompeters [caption id="attachment_140986" align="alignnone" width="900"] Albert Llimós[/caption] Tindrien els seus orígens en els anomenats “jutglars”, que segurament complien la funció d’anunciar als ciutadans els bans i acords del Consell Municipal –una funció que anys després farien els populars cridaners–. Aquestes figures van desaparèixer a principis del segle XX –se sap que encara van sortir el 1910, amb motiu de les festes del centenari de Jaume Balmes– i no es van recuperar fins als anys 80. A partir de 1988 van tornar a enfilar-se dalt d’un cavall. Enguany, Jaskaran Singh i Moha Badde. Banderer o cavaller de Corpus [caption id="attachment_140987" align="alignnone" width="900"] Albert Llimós[/caption] Hauria heretat el paper d’un personatge medieval de la processó de Corpus, d’aquí el nom. Era el darrer beneficiat que havia entrat a formar part dels clergues de la catedral. A diferència dels dos anteriors, mai no va tenir una funció pràctica sinó protocol·lària, com a portador de la bandera de la ciutat. El personatge va viure els seus alts i baixos, i va desaparèixer del seguici entre els anys 60 i 80. Durant uns anys la bandera es portava a peu. Des de fa cinc anys la porta, a cavall, Pilar Mercant. El vers de l’Espígol [caption id="attachment_140988" align="alignnone" width="900"] Albert Llimós[/caption] “Però nosaltres tenim l’espígol. Que poca cosa, oi?, i tan fonda (...).” Així arrencava el vers de l’Espígol, que enguany es va encarregar a l’escriptor Joan Lara. “Per mi és il·lusionant; m’encanten aquestes coses tan vigatanes”, apuntava moments abans de llegir-lo a la sala de plens. De fet, Lara és autor, per exemple, de la Dansa Medieval o el Ball dels Caps de Llúpia. La lectura d’aquest poema es va introduir a principis dels anys 80 –amb Pere Puig, aleshores secretari d’alcaldia, com a presumpte culpable. Les pubilles [caption id="attachment_140989" align="alignnone" width="900"] Albert Llimós[/caption] També són personatges que es van introduir al seguici a mitjans dels anys 80, amb la voluntat d’incorporar-hi aquestes figures típiques del folklore català. El problema, però, és que Vic no ha conservat, com a ciutat, el paper dels hereus i les pubilles. L’únic barri que sí que manté aquestes figures dins del seu programa de festes és l’Horta Vermella. I cada any són aquestes tres pubilles les que van a repartir l’espígol a la corporació. A la foto, Mariam Abdul Basit, Berta Camacho i Mar Casademont. El penoner [caption id="attachment_140990" align="alignnone" width="800"] Miquel Erra[/caption] Ja no figura com a personatge pròpiament heràldic, però estaria vinculat a l’antiga processó del sant i es va arraconar quan aquesta es va deixar de fer la vigília, des del Trinitaris. El penó de Sant Miquel es va descobrir en un magatzem de la catedral als anys 80. La tradició diu que l’ha d’empunyar un Miquel dels Sants. Aquest any la va portar Miquel Duran i Ylla Català. Es dona la casualitat que fa una quinzena d’anys ja havia transportat les borles, de quan el seu pare, Miquel Duran (al fons), també va ser penoner. Esperant la incorporació del lleó La descoberta, a principis d’any, d’un dibuix que va servir per construir un dels lleons que va formar part del seguici de les festes populars de Vic durant el segle XVII –i en concret en el marc de la inauguració de l’església de la Pietat, el 1664– s’utilitzarà ara com a model per a la construcció de la nova figura, un lleó, que està previst que ja s’incorpori al seguici l’any que ve, en una iniciativa que s’impulsa des de la Colla Gegantera de la Ciutat de Vic. La recuperació de les antigues figures ha estat una constant aquests últims anys, amb la incorporació de bestiari avui tan emblemàtic com l’Àliga (fa 17 anys), el Bou i la Mulassa (en fa 12) o els Cavalls Cotoners (en fa 5). Des de l’Associació de Procuradors de Sant Miquel, creada fa 12 anys per potenciar i embellir el seguici, es continua treballant per trobar un espai adequat “per exposar tots els elements i història de la festa en forma de centre d’interpretació, per tal de donar a conèixer la història de la festa i poder-la gaudir”, recorda Roger Albert, en la seva condició de president de la colla i procurador.

Figures de seguici

La festa major de Tona incorpora la Comi Jove i recupera els Descamisats restaurats

La Tuta, la nova geganta ‘boja’ del barri de la Riera de Vic que homenatja el passat adober

Més de 220 balladors a la 82a edició de l’Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell de Tona

Centelles recupera la música del Ball del Pi

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Cinc menors traslladats a l'hospital per un accident a les atraccions de Tona

Aquell 17 d'agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

Cau la branca d'un arbre i xafa un cotxe aparcat a Vic

Roben encastant un cotxe a la joiera de la plaça de Manlleu

Entre boscos i sense presses

Insòlita recollida de firmes a Manlleu, on és l'Ajuntament qui l'impulsa per demanar més seguretat

“Hem tornat a néixer”

Desperfectes per un fort cop de vent a Centelles

Una família de Vic, afectada per l’estafa de viatges de l’Escala

La il·lusió de repartir 35.000 euros a “un barri obrer” de Vic