L’augment de robatoris que es va notar sobretot a finals del 2017 i inicis del 2018 en molts pobles d’Osona va provocar que molts ajuntaments es plantegessin instal·lar càmeres de videovigilància com a mesura preventiva i dissuasiva. Els pobles sense policia local, però, no estaven autoritzats per a l’emmagatzematge i visionat de les imatges. Ara, un conveni amb Interior permetrà que els Mossos se’n facin càrrec.
En el cas d’Osona, la majoria de municipis són a tocar dels dos principals eixos viaris, la C-17 i l’Eix Transversal, que és on es van donar més casos de robatoris en cases. Es tracta de Balenyà, Calldetenes, Centelles, Folgueroles, Manlleu, Roda, Rupit i Pruit, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí de Centelles, Santa Eulàlia de Riuprimer, Seva, Taradell, Tona, Vic i Viladrau. D’aquests, en 11 casos la petició es troba en tràmit. En el cas del Ripollès, només la capital té càmeres.
Una de les dificultats amb què es trobaven la majoria de municipis petits a l’hora d’instal·lar el sistema de videovigilància era l’emmagatzematge, la custòdia i el visionat de les imatges, ja que només podien accedir als permisos els pobles amb policia local. Ara, per donar resposta a aquests municipis sense policia els ajuntaments poden fer un conveni amb Interior que els facilita la instal·lació de càmeres de lectura de matrícules. Aquest dimecres el director dels Serveis Territorials d’Interior a la Catalunya Central, Eduard Freixedes, va presentar el conveni al Consell d’Alcaldes d’Osona, que ja poden fer les sol·licituds. Segons va explicar, els municipis d’aquesta comarca van “força avançats respecte a altres zones del país pel que fa a la videovigilància”. Freixedes va dir que el nou conveni permet instal·lar un sistema basat en càmeres robotitzades, que “no són les típiques en què després a través d’un monitor veus què passa” sinó que fan fotografies que generen una base de dades de matrícules que després es creuen amb les dades de matrícules sospitoses dels Mossos. Si es detecta un vehicle sospitós s’activa el protocol corresponent.
Per posar aquest sistema els pobles han d’acreditar que es faran càrrec del cost i han de tenir un informe que acrediti “si té interès policial tenir les càmeres”. Després, consensuaran el lloc on es col·loquen.
Un dels llocs on s’han posat en marxa càmeres als accessos del poble, i que controlen els guàrdies municipals, és a Roda. Segons els Mossos, ja han donat fruits i s’han trobat ja dos casos en les últimes setmanes en què es van detectar dos cotxes sospitosos. Se’n va fer un seguiment però no els van poder aturar. Arran d’aquests dos incidents, diuen els Mossos, els lladres no hi han tornat i han disminuït els robatoris.
En el cas de Vic surt a la llista perquè s’ha renovat l’autorització per les càmeres del carrer Sant Pere i les del control de trànsit. A Ripoll hi tenen les que van instal·lar el 2017 per controlar l’accés de vehicles al barri vell i estan estudiant posar-ne pel control de matrícules als accessos, diu l’alcalde, Jordi Munell. A Manlleu, ja han fet la petició inicial i segons explica l’alcalde, Àlex Garrido, en volen posar a totes les entrades, al passeig de Sant Joan i també en alguns aparcaments públics. On estaven pendents d’aquest conveni per posar els dispositius és a Malla. L’alcalde, Eudald Sentmartí, recorda que ho havien demanat també al Consell Comarcal i que ara ja faran la sol·licitud per posar-ne a la zona de la Riera de Múnter, on ja van parlar amb els veïns, que les finançaran, per no crear greuges amb altres nuclis disseminats.
En altres pobles on han patit força pels robatoris com a Sant Julià, Folgueroles o Calldetenes ja funcionen fa uns mesos en període de proves. L’alcalde de Calldetenes, Marc Verdaguer, explica que de moment n’han posat en un punt “per veure’n el funcionament i experimentar”. A Seva, explica l’alcalde, Xavier Rierola, en tenen a les cinc entrades des de fa mesos però sense funcionar perquè el tràmit es va encallar “pel 155”. Allà van decidir posar-les “quan es van disparar els robatoris”.
Es redueixen els robatoris
Els robatoris en habitatges han disminuït els dos últims mesos, segons expliquen els Mossos d’Esquadra. Abans de Nadal, però, les actuacions de lladres en cases havien augmentat un 30% respecte a l’any anterior, quan n’hi va haver un repunt sobretot als pobles que toquen a la C-17 i la C-25. Per frenar-los la policia augmenta els controls a les carreteres i a les entrades dels municipis. Els perfils dels lladres solen ser de bandes organitzades de fora del país instal·lades a l’àrea metropolitana de Barcelona que actuen en grups de tres. Accedeixen als habitatges forçant portes i finestres i s’emporten joies i diners. Des dels Mossos demanen precaució i col·laboració ciutadana si es veuen moviments sospitosos.Vic/Ripoll
{{ comment.text }}