Com són els models pedagògics 110 anys després? Revolucionaris i innovadors?

Escric en diumenge, 13 d’octubre. Fa 110 anys que Francesc Ferrer i Guàrdia fou afusellat. El seu judici i execució va causar un potent rebuig, amb mobilitzacions massives a molts països. Les protestes, espontànies, graduals i dilatades en el temps evidenciaven que la democràcia espanyola era lluny de les altres democràcies occidentals. També mostraven una internacionalització de la defensa dels drets bàsics de tota persona. De fet, a Ferrer i Guàrdia se’l va defensar més des de l’estranger que des de casa. Curiosament, el gran impulsor de l’Escola Moderna era un home de formació essencialment autodidacta, un pedagog que havia passat poc temps a l’escola. La seva concepció de l’educació i de la vida són d’arrel llibertària. Ell és d’aquell tipus de llibertaris admirables en allò que diuen per reivindicar llibertat: “Hom només pot ser lliure si tots els altres també ho són.” Ferrer i Guàrdia, com tots els anarquistes de la seva espècie, pensaven que “mentre a la terra hi hagi esclaus o explotats, tots som esclaus o explotats”. S’entestà per aconseguir una escola inclusiva i en la seva visió del món no hi ha classificacions socials perquè generen odis i enveges, rivalitats i gelosia. Pensava que l’autèntica educació integral ha de ser racional, mixta, llibertària, escrupolosament respectuosa de la llibertat i que ha de fugir de tota hipocresia i engany. Aquesta educació integral es tradueix en aconseguir éssers lliures, amb criteri propi i voluntat constructiva a nivell comunitari. Per això, parlar d’ell és fer-ho d’un model pedagògic revolucionari i d’una forma d’entendre la vida política i el compromís social. Revolucionari perquè, impregnat de laïcisme i esperit llibertari, sacsejava les bases d’una societat oficialment catòlica, d’un estat monàrquic i d’una forma patriarcal d’entendre les relacions socials. Revolucionari perquè proposava una escola oberta, en un clima de companyonia, establint relacions de confiança i afecte mutu mestre-deixeble. Ferrer i Guàrdia avisava els mestres: pensar que una acció educativa pot ser neutra i objectiva ens converteix en transmissors d’allò que ja existeix, en perpetuadors del sistema, en conservadors d’institucions caduques i de formes de viure injustes. Com són els models pedagògics 110 anys després? Revolucionaris i innovadors? Innovadors per perpetuar el sistema?