Per les contrades d’Osona, estem més que acostumats a veure el gaig de bosc (Garrulus glandarius), conegut per les seves característiques plomes blaves.
A partir d’ara, però, també en veurem un amb més blavor: el gaig blau (Coracias garrulus). S’ha instal·lat a la comarca gràcies en bona part al Grup de Naturalistes d’Osona (GNO-ICHN). Fa uns vint anys, se’n van començar a observar alguns exemplars en migració.
El que el 2004 només van ser tres observacions, l’any passat es van convertir en 80. En veure aquest increment, el GNO-ICHN va decidir que calia actuar per facilitar la nidificació d’aquesta espècie d’ocell a la comarca.
Perseguint aquest objectiu, el 2022 es van instal·lar cinc caixes-niu a la zona de Sant Martí Sescorts, en terme municipal de l’Esquirol, on es veien precisament molts gaigs en migració.
Es va aconseguir gràcies a un acord amb les finques particulars d’aquesta zona –la masoveria i un cultivador dels camps– i amb la companyia elèctrica Endesa, que va col·locar les caixes als pals de les torres elèctriques de la seva titularitat. Concretament, se’n van posar quatre en pals i una en una paret d’una masia.
Aquesta primavera, la iniciativa ha donat els seus fruits. Una parella de gaigs no va continuar la migració des dels països del sud del continent africà –Namíbia, Botswana o Zimbàbue– fins al nord d’Europa –França o l’Empordà–.
Va decidir quedar-se en una d’aquestes caixes de Sant Martí. Paral-lelament, una altra parella va tenir la mateixa pensada i ho va fer en una cavitat natural d’un arbre, a Gurb, a prop del riu Gurri. I més enllà de la parada tècnica, en tots dos llocs hi ha hagut èxit repro-ductiu: n’han nascut quatre polls en un niu i cinc més a l’altre. De fet, ja n’han volat i tot.
“Estem molt contents. És la primera vegada que aquesta espècie nidifica a Osona des que es tenen coneixements de l’avifauna comarcal”, declara Carles Martorell, promotor de la iniciativa del GNO-ICHN.
La presència del gaig blau és significativa: “Ens indica que encara hi ha racons de la Plana prou ben conservats amb herbassars naturals, marges agrícoles ben vegetats, diversitat de cultius, zones de pastura… que els permeten trobar prou aliment per criar tants polls”.
El gaig blau s’alimenta d’insectes, com llagostes, grills o escarabats, i petits rèptils, com sargantanes. Una dieta i un hàbitat completament diferent dels del gaig de bosc, que menja glans, llavors, petits invertebrats o ous d’altres nius, i viu en un entorn forestal –no agrícola–.
Un és migrador i arriba a finals de maig i marxa a principis de setembre, mentre que l’altre viu tot l’any al bosc. Fins i tot, els blaus de les plomes són distints. De fet, tal com remarca Martorell, “són famílies totalment diferents. L’únic que tenen semblant és el nom”.
Tal com destaquen des del GNO-ICHN, només es coneixia una dada de nidificació a les comarques de la demar-cació de Barcelona. Va ser el 2009 a Santpedor, al Bages. D’aquesta manera, feia quinze anys que no criava cap parella d’aquests ocells a les comarques barcelonines.
I enguany, Osona s’ha convertit en l’única comarca de la demarcació on ha criat el gaig blau. A Catalunya només fa niu a l’Empordà, a les Terres de l’Ebre i a diverses comarques de la plana lleidatana. La població al conjunt d’Europa està patint una davallada per la constant intensificació agrícola i la pèrdua de cavitats provocada per la tala d’arbres vells o l’aterrament d’antigues cons-truccions agrícoles.
El grup osonenc vol continuar amb aquest projecte en diferents llocs de la Plana i així facilitar-ne l’expansió a Osona i a les comarques veïnes de la Catalunya Central.
“Pel maig, floreix el faig i canta el gaig”, fa la dita. Segurament, doncs, el maig vinent veurem arribar i sentirem, a més dels gaigs de sempre, també els blaus. Bentornats.
