Són tres homes amb la pell castigada pel sol i amb edat d’estar jubilats. Han vingut de Manresa i es troben el president de la Generalitat, Quim Torra, a dins el recinte firal. És una conversa que dura pocs segons, però li donen, segurament, la gran lliçó del dia. L’exemple que ha de seguir el país no cal anar-lo a buscar ni a l’estranger ni als llibres. El té al davant, els dels pagesos com ells tres, els que durant la seva vida no paren de patir “gelades, pedregades i mil cabronades”. I, malgrat tot, es tornen a aixecar. A alguns d’això n’anomenen resiliència, ells no en diuen de cap manera perquè ho han fet tota la vida, és el que han vist a casa i forma part de la seva manera de ser. Torra, després de riure amb ells per l’originalitat de l’expressió, els diu que “si mai desapareixen els pagesos de Catalunya jo me n’aniré a viure a un altre país”. La consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, que segueix la conversa, recorda al president els problemes del sector agrari per trobar relleu als pagesos i ramaders que abandonen. Cal actuar, encara que només sigui per mantenir viu l’exemple on emmirallar-nos.
La trobada amb els tres homes es produeix a la recta final del passeig que Torra i Jordà, acompanyats per l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, i regidors de l’Ajuntament de Vic, fan dissabte per gairebé tots els racons del Mercat del Ram. Comença a les 10 del matí amb una primera parada a l’Espai Terra i Cuina, al capdamunt del Passeig. És la primera de les moltes parades d’un recorregut que s’allargarà tres hores i on Torra mostra un bon sentit de l’humor i capacitat de ser proper a la gent. Accepta l’oferiment i tasta formatge i fuet. El núvol de càmeres i fotògrafs no para d’immortalitzar cada pas que fa. “És la típica foto menjant que acaba sortint sempre”, diu Torra resignat. I per tirar avall el menjar els ofereixen una cervesa artesana de les que formen part del CCCV (Cinquanta Cerveses Catalanes a Vic) mentre un dels seus organitzadors, Jordi Arnau, explica a Torra el bon moment que viu la cervesa artesana a Catalunya. Cada deu metres que fa la comitiva hi ha una persona que atura el president per fer-se una fotografia o per donar-li paraules d’ànim. “Molta força president”, “pit i collons”, “no fallis mai” o “salut i república”, li deixen anar. Alguns ni tan sols sense aturar-se. Ell els respon un a un amb expressions com aquestes: “Ens en sortirem”, “nosaltres aguantem perquè hi sou vosaltres” o “tranquil, que he esborrat la paraula enrere del meu diccionari”. “Venir a Vic sempre és una injecció de moral i torno amb una càrrega de confiança”, assegura. No té un no per a ningú i s’atura a saludar a tothom, els grans però també els nens. Els membres del seu equip, després d’acumular mitja hora de retard de l’horari previst, li posen presses. L’alcaldessa de Vic es converteix en fotògrafa improvisada tot i que sense gaire èxit amb els resultats, com admet ella mateixa. Després de la cervesa és ell qui demana parar en un dels estands de ratafia, un producte del qual és un gran aficionat i de fet n’hi va regalar una ampolla en la seva primera trobada amb el president del govern, Pedro Sánchez, un cop feta de la moció de censura a Rajoy. Després de la cervesa i la ratafia, no pot dir que no a un productor que li ofereix una copa de cava. “Ara no em feu sortir a cap balcó, que avui soc perillós”, bromeja. I continua entre parades de menjar on li ofereixen un formatge gruyère suís dient-li que ho tasti, que “és fet de llet de vaques pijes”. Torra li diu que ho sap prou bé perquè va viure durant dos anys a Suïssa quan treballava per a una companyia d’assegurances. Arriba als expositors institucionals i s’atura al de Taradell. Lluís Verdaguer, l’alcalde, li explica la història del barballó amb el qual fan les atxes amb què reben els Reis Mags durant la cavalcada. El president diu al seu cap de protocol que al Palau de la Generalitat haurien de tenir barballó i li proposa posar-ne al Pati dels Tarongers. De l’estand de patronats de turisme fa gala del seu coneixement del país. S’acaba emportant un mapa de les Guilleries i una guia sobre els viacrucis de Setmana Santa que es fan a Catalunya. Bonica metàfora, la del viacrucis, pensarien els tres pagesos de Manresa. I li dirien: “Tranquil, president, que aquell de la creu també es va tornar a aixecar després de la crucifixió i les mil cabronades”.
