S’aixeca i s’asseu 15 vegades seguides de la cadira sense haver d’ajudar-se amb els braços. Fa uns mesos, quan va començar, ho feia 10 vegades i a poc a poc. Joan Rubió és una de la desena de persones que participen a les sessions d’exercicis per fer salut que porten a terme al gimnàs municipal de Sant Pere. A ell, amb 87 anys, el va engrescar el net, comenta, que estudia per ser professor d’Educació Física, i des que hi va “hi noto”, assegura. És el mateix que diu Roser Bosch, una altra de les usuàries, que hi va “per mantenir-me una mica en forma, moure’m i no quedar-me a casa”. Ella té l’esquena “malament” i ara “no tinc tant dolor”. Com deien aquest dilluns altres assistents al taller, que guia el responsable del gimnàs, Gil Grífols, anar a caminar sols a vegades costa i així “t’obligues a venir.
Grífols comenta que quan van engegar el servei, l’octubre de 2017, es van marcar com a objectiu “fer arribar l’exercici físic a tota la població”. Van començar per les persones entre 16 i 65 anys, aproximadament, després pels infants i ara fa mig any van engegar aquesta iniciativa en què la persona més jove té 65 anys i la més gran, 93. I els exercicis per fer salut els fan dos dies a la setmana, els dilluns i els dijous, en sessions d’uns 50 minuts. Als usuaris nous, explica el professor, els fan una valoració de la capacitat funcional i després els programa els exercicis, que són individualitzats. En les sessions, però, com feien dilluns, comencen amb un escalfament conjunt. Primer, asseguts en cadires, més estàtics, i després, s’aixequen per fer, per exemple, exercicis d’equilibri. I un cop han acabat comença la part individualitzada, en què cadascú ja sap què ha de fer i el professor els va guiant.
“El repte és que trenquin la barrera entre la gent de la seva edat i el gimnàs”, assegura Grífols, ja que “la gent gran es pensa que pot fer menys del que realment fa” i que quan ho proven se n’adonen i “els va molt bé”. A més, afegeix, els serveix per “guanyar autonomia”.
Tots els exercicis que els prepara el professor estan enfocats a millorar la funcionalitat per “moure’s millor en el dia a dia”. Per exemple, treballen l’equilibri per “millorar amb les caigudes, que tenen molta incidència en la gent gran”. També a evitar la sarcopènia, és a dir, millorar la força i restar la pèrdua de massa muscular, a part que fan incidència en la resistència. Tot individualitzat i utilitzant els mateixos espais i màquines que la resta d’usuaris. I tot plegat en companyia, però atenent a les necessitats de cadascú. I ells es troben millor.
{{ comment.text }}