Ara fa poc més d’un segle que l’aigua corrent va arribar a Granollers. S’abastia dels pous d’en Serra, una mina situada a Canovelles –actual polígon Can Castell, abans en els terrenys particulars de Lluís Serra i Guàrdia–, amb cabal suficient per subministrar aigua potable a la ciutat de l’època, tant per a ús particular com per al consum públic. Avui, Granollers es proveeix íntegrament de l’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat, a través d’una xarxa pública de més de 180 quilòmetres que garanteix un servei municipal de qualitat de subministrament d’aigua potable a la ciutat, i aprofita els diferents punts de captació i distribució d’aigües subterrànies, així com la regeneració d’aigües, com a alternativa hídrica local.
La gestió dels recursos d’aigua a la ciutat és una de les prioritats per l’Ajuntament de Granollers, que aposta fermament per una gestió eficient i sostenible de l’aigua. Un bé essencial i escàs que, en temps de sequera extrema, es referma en el seu compromís per abordar el repte de la seguretat hídrica, que permeti comptar amb la quantitat i qualitat d’aigua necessària per al consum domèstic, agrícola, industrial i municipal.
Xarxa d’aigua regenerada, projecte capdavanter
La reutilització d’aigua és una de les solucions més efectives i clau per a la gestió hídrica de la ciutat. Una font alternativa a l’aigua potable en què s’aprofita l’aigua residual que surt de la planta depuradora i que, després de ser tractada addicionalment, pot ser reutilitzada per a usos municipals.
Amb aquesta estratègia, fa més de dues dècades que l’Ajuntament de Granollers aposta per la regeneració d’aigües, produint aquest recurs a partir de tractaments naturals amb llacunatge (aiguamoll de Can Cabanyes) i tecnologies de desinfecció i filtració (planta de tractament). Unes aigües que s’injecten en una xarxa paral·lela d’aigua regenerada de 10 quilòmetres de longitud, que la capacita per regar els espais verds, netejar la via pública i el clavegueram com a alternativa hídrica a l’aigua potable, que queda reservada per al consum humà. Un projecte que aquest 2024 preveu l’ampliació de la xarxa fins als 12 quilòmetres, des de la plaça de la Constitució fins al parc del Lledoner, cosa que permetrà continuar guanyant sobirania hídrica i no dependre de la pluja, cada vegada més escassa i irregular.
Aquesta iniciativa, pionera en els seus orígens, promou aquest recurs alternatiu i desvincula l’abastament d’aigua de la sequera hidrològica. Un dels projectes més destacats d’economia verda i circular a escala local i regional, que permet el reaprofitament dels recursos hídrics, assegurar-ne la disponibilitat i que, a més a més, és respectuosa amb l’entorn, reduint la petjada hídrica del municipi.
Recuperar la primera font d’aigua corrent
A banda de l’aigua regenerada, Granollers disposa d’un altre recurs hídric alternatiu com és l’aigua freàtica, que prové de diferents pous i mines distribuïts pel municipi i el seu entorn, i que s’aprofita principalment per al reg de parcs i jardins, però també per a la neteja de carrers.
És el cas dels pous d’en Serra, que va ser la primera font d’abastament d’aigua potable de la ciutat, i que avui dia és el principal brollador d’aigua freàtica destinada a usos municipals. Un conjunt de tres pous units per una mina amb capacitat per subministrar 640 metres cúbics diaris.
Degudament tractada per assegurar la seva garantia sanitària, podria arribar a subministrar aigua potable a la ciutat. És el que planteja ara l’Ajuntament de Granollers: recuperar les captacions d’aquests pous amb la construcció d’una planta potabilitzadora per injectar-la a la xarxa d’aigua potable de la ciutat. Un projecte que té un pressupost d’1 milió d’euros i que es presenta a la convocatòria d’ajuts de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) destinats a actuacions d’ens locals per a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic.
Els pous de Roca Umbert, que prové del riu Mogent amb una captació d’aigües subterrànies situada en el terme municipal de Vilanova del Vallès, és la segona font del freàtic, generant més de 100 metres cúbics diaris. Un pou avui pendent de reparació pels desperfectes en una canonada, i que originàriament servia per abastir l’antiga fàbrica tèxtil. Com aquests, altres pous i mines de la ciutat, com el del Parc Torras Villà, per al reg del parc, o d’altres en reserva, que s’utilitzen com l’aigua regenerada, com a alternativa hídrica a l’aigua potable. Recursos disponibles i de proximitat, que permeten traçar una estratègia que vetlli per la seguretat hídrica a la ciutat.
{{ comment.text }}