La Fundació Guifi.net ha denunciat que l’Ajuntament de Torelló torni a cobrar una taxa per la “utilització privativa de conduccions subterrànies susceptibles de passar-hi fibra òptica”. O sigui, per poder passar els cables de fibra pels tubs de conduccions que hi ha al poble. Això suposa 6.191,36 euros cada any. Aquesta taxa aplica un preu per metre de conducte ocupat, ja que es tracta d’una distància de 5.330 metres que són els que hi ha per fer arribar la fibra òptica als municipis d’Orís i les Masies de Voltregà (vegeu gràfic). La demanda per fer passar aquests cables es va fer ja l’any 2016 i com explica Ramon Roca, president de la Fundació Guifi.net, “no es va poder fer el desplegament precisament per l’anunci d’aquesta taxa”. A Orís, aquest desplegament s’ha acabat fent a través de la C-17.
Per Roca, aquesta taxa no repercuteix als veïns de Torelló sinó als residents de municipis veïns. Guifi.net, pionera a utilitzar la xarxa de distribució d’aigua per fer passar la fibra òptica, no ho ha pogut fer a Torelló per l’amenaça d’una taxa quan “ja havíem invertit amb suport i obra civil en aquesta opció”. Per tot això, la fundació ha fet una pregunta a tots els candidats a l’alcaldia de Torelló fa una setmana. Els demana el següent: “Esteu d’acord a impulsar taxes per a l’accés a internet (un dret humà reconegut per l’ONU l’any 2011) basades en un import per metre de desplegat, comprometent així la viabilitat en zones allunyades de nuclis urbans i amb poca densitat de població de manera que es discriminen els territoris i s’afavoreix l’escletxa digital?”. També ho ha demanat als consellers de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i Polítiques Digitals i Administracions Públiques, Jordi Puigneró. Fins aquest dijous no havien rebut resposta. Sí, però, que la CUP de Torelló va demanar en el darrer ple per què s’havia tornat a posar aquesta taxa i més “tenint en compte que el desplegament el fa una fundació sense ànim de lucre”, segons va dir el regidor Francesc Manrique. L’alcalde, Santi Vivet, va respondre que “és una taxa per utilitzar tubs que són pagats per l’Ajuntament i per amortitzar l’obra que hem fet” i va afegir que l’ordenança estava aprovada del 2017 i ara es volia aplicar. Aquesta taxa no afecta les grans companyies, que ja tenen els seus propis conductes.
Guifi.net recorda que ja hi ha un impost genèric de l’1,5% sobre la facturació anual dels operadors comercials per ocupació del domini públic municipal que grava de “manera més justa”.
La Generalitat també ho va intentar
Gurb La Generalitat va introduir una taxa pels nous desplegaments de fibra òptica que fessin servir conductes a les carreteres l’any 2014, de la qual estaven exempts els operadors que ja tenien la infraestructura feta. L’any 2017 i abans que l’Autoritat Catalana de la Competència pogués resoldre, el Parlament va aprovar l’exempció per a les xarxes que serveixen per donar servei a les cases, explotacions agrícoles o forestals.
