Haver de fer mandres per obligació

Mandrejar, procrastinar abans de posar un peu a terra, reflexionar estirada, droperia matinera… resulta que parar el despertador i continuar al llit tant temps com es pugui és el que els escocesos en diuen hurkle durkle, una expressió que ha fet fortuna entre els que somien a poder parar el despertador i no haver de sortir corrents cap a les obligacions que pertoquin. Les xarxes socials han amplificat aquesta frase feta anglosaxona que alguns defensen com a temps de qualitat, de relax, de connexió amb la realitat o simplement de no fer res. Ara bé, hi ha opinions per a tothom i els experts també hi diuen la seva. Resulta que allargar aquest temps en posició horitzontal també té les seves coses dolentes. Sí, també en té. Psicòlegs i experts del son diuen que allargar aquesta pràctica pot generar sensació de perdre el temps sense sentit o abusar del consum de xarxes socials ja que sovint hi ha qui fa mandres amb l’extensió del mòbil enganxada a la mà. O sigui que mandregem però amb mesura i si pot ser sense consumir xarxes socials. La situació variarà, però, si tal com sembla l’estimada intel·ligència artificial ens converteix en persones substituïbles, prescindibles i no essencials per al mercat laboral i productiu convencional. Segons alguns estudis, el 28% dels llocs de treball a Espanya deixaran d’existir en qüestió de pocs anys. Quan això passi… qui ens farà sortir del llit? Què farem amb el nostre temps lliure? I sobretot, de què viurem? L’Ateneu de Vic ha organitzat un cicle sobre els possibles efectes de l’ús de la intel·ligència artificial en àmbits de la vida com són l’educació, les cures, la democràcia i els sistemes polítics o el mercat laboral. El funcionament capitalista ens ha inoculat que la feina és l’espai de realització, d’identitat, d’ubicació, i fins i tot de socialització i de rutina diària. I quan no en tinguem, què serà de nosaltres? Doncs potser serem millors, més creatius, més somiadors i viurem més relaxats. Això, però, tal com van coincidir els ponents de la sessió de l’Ateneu, requereix, com a mínim, un mecanisme de contraprestació econòmica que asseguri la subsistència i la redistribució dels recursos. Això és la renda bàsica universal, un sistema d’assignació monetària individual per cobrir les necessitats materials considerades com a bàsiques. Aplicada en països com Finlàndia o a la zona de Madhya Pradesh, a l’Índia, ha suposat una millora de la salut mental dels seus habitants, un augment de l’escolarització infantil i de l’activitat econòmica de les dones. El cap de l’oficina del pla pilot per implementar la renda bàsica universal de la Generalitat de Catalunya va explicar que aquest sistema salarial és la solució o almenys ho hauria de ser també a Catalunya davant els nous escenaris. Malgrat tot, ell considera que com tots els grans canvis ni baixaran del cel ni s’acabaran imposant sinó que caldran unes certes mobilitzacions que va comparar amb les que van servir per aprovar el sufragi femení. A mi això no em va acabar de tranquil·litzar i més venint de la persona que està treballant per impulsar-la. La incertesa que les màquines et puguin substituir, i fins i tot millorar, és angoixant, però que no tinguis res per omplir la nevera encara més. Cal treballar la regulació d’aquest nou escenari i fer-ho ja perquè no ens trobem que la renda bàsica universal vagi a costa de reduir encara més l’estat del benestar, perquè potser llavors sí que tots acabarem fent la croqueta durant tot el dia i ens abraçarem al hurkle durkle com si no hi hagués demà.

Haver de fer mandres per obligació

La capital osonenca prioritza la música

Carles Garcia diu adeu al Museu del Ter

Joan Pérez, ànima de l’atletisme a Tona, rep el Premi Mil·liari 2024

Les campanades i un concert de Cap d’Any a la plaça Major, principal novetat del Nadal a Vic

LA PREGUNTA

És bona idea que el Govern central creï una empresa pública per construir habitatge?

Troben un home mort en una nau abandonada de Vic

Tres ferits en un accident a la carretera de Santa Eugènia

Vic posarà en marxa els primers radars de velocitat el 9 de desembre

Enxampada una conductora a 215 per hora a l'Eix Transversal, a Calldetenes

Operatiu antidroga de Viladrau: tres detinguts i l'haixix amagat en pneumàtics

La Guàrdia Civil confisca unes 1.500 joguines falses a Vic

A 215 per hora a l'Eix Transversal

Transformen un casal d’avis de Vic en una cafeteria oberta a tothom

“Preferim tenir 3.000 clients petits que no pas un de gran”