Ja han paït els resultats de les eleccions?
Qui, nosaltres o el govern?
Capgirem Vic.
Ah, doncs sí, nosaltres no només els hem paït sinó que els estem treballant com hem fet sempre des d’un punt de vista tant crític com constructiu. El que sí que tenim dubtes és si el govern els ha paït.
JxCat, però, va aconseguir majoria absoluta.
Volem contextualitzar aquests resultats. L’actual govern va aconseguir 7.786 vots, el 42% dels vots emesos. Són molts, però tenint en compte l’abstenció i que a Vic hi ha 8.000 persones que no poden votar, representa que només els van votar el 22% de la població major d’edat. Volem denunciar un sistema electoral totalment descontextualitzat de la realitat social i que permet que amb aquests vots –el mateix nombre que el de gent que no pot votar– un govern pugui fer i desfer el que li dona la gana perquè se li atorga majoria absoluta.
Per què ho diu?
Perquè la primera mesura que van prendre va ser doblar la seva massa salarial. El mandat passat es governava amb 200.000 euros i ara, tot i tenir més facilitats perquè tenen majoria absoluta, passen dels 200.000 als 450.000 euros. I ho fan amb el vistiplau d’ERC, que es va abstenir. En quin debat electoral es va dir que aquesta seria la primera mesura que prendrien? La gent que els va votar i els que no estan satisfets de donar aquest poder a una gent que porta 40 anys governant la ciutat i que només mira pels seus interessos?
“El primer que ha fet l’equip de govern és doblar la seva massa salarial”
Jo li deia si havien paït els resultats perquè semblava durant la campanya que tenien coll avall el sorpasso.
En absolut. Nosaltres desitjàvem que passés però érem conscients que una candidatura alternativa com la nostra, que intenta no caure en els paranys del sistema i que no s’aprofita dels seus avantatges, ho tenia molt difícil. Confiàvem que ERC millorés els seus resultats i això és evident que va passar a tot arreu menys a Vic. No va ser possible però, tot i que teníem ganes de fer el canvi, aquest no es limitava només a governar. Sempre hem practicat el poder des de l’oposició i des d’allà l’hem collat. Estem a l’oposició i satisfets.
Segur?
L’altre dia van obrir el pati de l’escola Salarich per a ús de tot el barri. Això ho vam proposar nosaltres l’any 2008. Fa poc en una comissió informativa se’ns va dir que s’eliminarà tot el conglomerat d’empreses mixtes que ha governat la ciutat durant tants anys. Se’ns va donar la raó en privat: “Sí, sí, el que vostès diuen al ple tenen raó i ho diu la Unió Europea, que l’empresa mixta acaba beneficiant l’empresa privada”. No ens rendim i seguim lluitant per transformar la ciutat.
No fan autocrítica perquè hi va haver més abstenció en barris amb un vot tradicionalment d’esquerres i en canvi una participació més elevada on Convergència té sempre els seus millors resultats?
Jo ho diria diferent: són els barris més adinerats versus els més empobrits. És un fenomen que es dona a tot el món occidental. Hem de trobar mecanismes de participació política entre les classes més populars de la ciutat. El sistema premia l’acomodament de la gent. I la gent més acomodada és la més conscient que votant a qui ha de votar protegeix els seus interessos.
El govern té la mà estesa a l’oposició com va prometre l’alcaldessa després de les eleccions?
No, això és propaganda. La prova és el cartipàs, que es va aprovar gairebé per decret d’alcaldia, sense consensuar res amb ningú. Hi ha regidors que en l’anterior mandat tenien unes responsabilitats que ara no tenen i en canvi se’ls augmenta la dedicació. Un altre exemple és la moció que vam proposar per estudiar ampliar els horaris de les biblioteques en èpoques d’exàmens. Ens la van tombar perquè tenen majoria absoluta. Passen per sobre de tot i de tothom, però això també és el que ha votat la gent. Nosaltres hem de ser autocrítics, però la ciutat de Vic també ha de fer autocrítica.
Ja s’ha aprovat el pressupost, les ordenances i el pla d’inversions. Comparteixen les prioritats del govern?
En absolut. No compartim la proposta d’augmentar l’IBI a tothom per igual, ni la crítica que va fer ERC dient que no s’havia d’apujar. És evident que s’ha d’augmentar perquè Vic és una de les ciutats que el té més baix, però el que no pot ser, i des d’una perspectiva d’esquerres és inassumible, és una puja igualitària per a tothom. Qui més té, més ha de repartir i aquí a la ciutat es fa totalment el contrari. I els pressupostos, si els analitzes bé per partides, són escandalosos.
Per què?
El mandat passat se’ns deia que s’abolien les subvencions a dit a clubs privats. En canvi, hi ha previstos 150.000 euros per al CP Vic. Tot i que no tenim res en contra del CP Vic, estem en contra de la manera com s’està intentant gestionar des de l’Ajuntament. No ens podem posar de perfil amb uns pressupostos que dediquen molts més diners a interessos particulars que als de la majoria.
Com pensen incidir des de l’oposició havent-hi una majoria absoluta de JxCat?
La situació tampoc ha canviat tant respecte al mandat passat. Convergència o ara Junts per Vic té una capacitat molt gran per retenir el poder. El mandat passat va aconseguir collar els regidors del PSC i ICV. Per tant, al final van acabar tenint 11 regidors. Seguirem fent propostes com la del bus de la Universitat Autònoma o com farem ara amb el 8 de març, però hem d’aprofitar la conjuntura per reflexionar sobre la nostra acció a escala institucional i tenir més contacte amb la gent. És difícil, però, perquè nosaltres no ens hi podem dedicar les 24 hores del dia com sí poden fer els regidors del govern.
Un dels temes polèmics és la construcció de pisos a la plaça de la Noguera, al Remei. Vostès van anar a l’assemblea de veïns que s’hi oposen però també van participar al debat del POUM on es va decidir que s’hi pogués urbanitzar.
Efectivament, i és un dels motius pels quals no vam votar a favor del POUM. La proposta d’utilització de solars privats que estan en desús per a ús públic és de la CUP en mandats anteriors. Però anem molt més enllà i creiem que si es genera un espai públic com ha passat a la plaça de la Noguera, l’Ajuntament té l’obligació de quedar-s’ho.
Però els propietaris tenen uns drets, no?
Sí, és cert, però l’ús públic ha de prevaldre sempre. Per què és tan fàcil trobar un solar i un edifici per a la facultat privada de medicina i cedir-los per 25 anys a la UVic i tan difícil quedar-se la plaça de la Noguera? Sap per què? Perquè són prioritats polítiques. No hi ha cap interès que es generin aquests espais socials als barris populars de la ciutat.
Vostè creu que hi ha cap possibilitat que l’Ajuntament pugui impedir a hores d’ara que s’hi facin pisos?
Vull creure que els ajuntaments estan per sobre dels interessos privats. Amb l’acció veïnal s’han aconseguit moltes coses, no només a Vic sinó arreu del territori. El problema és de mentalitat, que tot allò privat és intocable però el que és públic es pot merdejar tant com es vulgui per interessos privats, que és el que passa amb la Universitat de Vic.
Les crítiques a la gestió de la Universitat de Vic van marcar la campanya electoral de 2015 però no aquestes últimes. Deu ser senyal que funciona tot millor.
Jo diria dues coses. S’ha deixat de fer coses mal fetes que es feien i s’ha de reconèixer que el poder és molt hàbil i sap pacificar les coses. La Universitat de Vic continua sent un xiringuito polític d’uns pocs a canvi de la candidatura d’Anna Erra a la ciutat de Vic.
D’això que està dient, en té alguna prova?
És clar, tothom sap que hi va haver un intercanvi: que el regidor Josep Arimany va acceptar ser el número dos de la candidatura d’Anna Erra a canvi de controlar la Universitat. Quin pressupost té la UVic? El mateix que la ciutat de Vic. Quina prova tenim que s’està prioritzant la facultat privada de medicina? Vagin a la Facultat d’Educació i demanin les ràtios de matriculació i quina preocupació té la direcció de la UVic per aquesta situació? Zero. Ja vam denunciar i ho continuem fent que la facultat privada de medicina es menjarà el projecte universitari de Vic. És un espai de poder brutal, que mou i remou molts diners i influències arreu del territori. I és un espai polític…
La universitat és un espai polític?
Sí, llegia una entrevista de l’Ara a Meritxell Borràs [exconsellera de Governació i actual responsable de coordinació i desenvolupament de polítiques corporatives de la UVic], amb qui em solidaritzo per la repressió que ha patit pel procés, però la solidaritat antirepressiva no pot abstreure’ns de poder-hi fer crítica. Deia a l’entrevista: “Haver sigut polític, més que una palanca, avui suposa un estigma”. Però si aquesta senyora està coordinant un departament a la UVic perquè és política! Tenen la santa cara dura de dir que el fet de ser polític els perjudica quan és al revés, els dona el poder dins la universitat. Quins mèrits té sinó haver treballat per Convergència durant vint i escaig anys?
Potser la seva experiència en gestió pública com a diputada o com a consellera de Governació.
Sí, sí, per Convergència.
“Linterès públic a la plaça de la Noguera ha de prevaldre davant l’interès privat”
Durant la campanya, govern i oposició discrepaven en la diagnosi de la ciutat: uns deien que hi havia segregació i els altres no.
Vaig arribar a sentir una actual regidora del govern que deslegitimava un estudi acadèmic de la UVic que demostrava que hi ha segregació a la ciutat. No és un fet opinable, els números canten. És evident que a Vic hi ha segregació, i això és un perill. No per ara sinó per un futur perquè per una banda o altra petarà. La desigualtat se sustenta durant un temps i la segregació és filla de la desigualtat. És evident que l’Ajuntament no destina els mateixos recursos més enllà del riu que als barris del centre. Es podria parlar de diferències entre els barris que els voten i els que no. Una exmembre del govern de la ciutat em deia que les inversions dels carrers es fan amb el mapa electoral al costat.
El govern li respondria que s’està fent una biblioteca al sud, hi ha previst un equipament de la UVic i s’ha obert un local municipal al passeig de la Generalitat.
M’agrada com ho explica perquè sembla com una concessió a “aquella part de la ciutat”, que és com ho enfoca el govern. No és la ciutat, és “aquella part de la ciutat”. Traspua aquest classisme governamental. Només cal veure la il·luminació dels carrers, no té res a veure la del centre que la de la resta de barris. Tots som vigatans.
L’èxit més important de la CUP és haver aconseguit salvar les adoberies?
Sí, tot i que jo no diria que l’hem salvat nosaltres. Hi va haver un moviment popular de Maulets i altres veïns amb una perspectiva històrica que ho van reivindicar. Després se salva col·lectivament.
Que Anglada no sigui a l’Ajuntament és la gran satisfacció de les eleccions?
N’estem immensament satisfets, però tampoc hi volem donar cap rellevància. Una cosa és que hi hagués una candidatura feixista, però no vol dir que la gent que el votava ho fos. El context i sobretot la desídia de qui governa, com fomentar les desigualtats, s’acaben recolzant amb aquests partits.
