Han passat de cinc a tres regidors com a conseqüència de les escissions que s’han produït en el bloc independentista amb el seu propi partit al capdavant?
El projecte d’Ara Junts per Centelles va néixer com un projecte plural, integrador, transversal. En aquesta llista hi havia a part dels companys de la CUP gent que provenia d’Alternativa, gent d’ERC i sobretot molts independents. En aquesta ocasió com a conseqüència de les múltiples coses que han anat passant en aquest país i també a Centelles hi va haver aquest efecte. Des del punt de vista negatiu es pot llegir que Ara Junts n’ha sortit perjudicada. El vot es va repartir en funció de les afinitats de cada votant i això també va fer que el PSC perdés per primera vegada la majoria absoluta a Centelles.
En efecte, vostès van perdre 450 vots tot i l’augment de la participació però en canvi el vot independentista sí que va créixer.
El 2015 la diferència era d’una quarantena de vots i ara són més de 400. Per tant, hem de recordar al govern municipal que hi ha molts més centellencs i centellenques que no voldrien que la direcció de la política local anés en el sentit d’aquest recanvi d’Arisa sinó que hi havia la possibilitat d’un canvi real a la política de Centelles.
De tota manera, el PSC es va quedar a 36 vots de revalidar la majoria absoluta tot i que hi havia un canvi de candidat perquè es retirava l’alcalde dels últims 24 anys.
Hi ha molts elements per entendre això, però crec que un dels bàsics és aquesta tendència que tenim totes les persones que el canvi ens fa una mica de dificultats. El PSC a Centelles ho ha fet bé en el sentit que el govern ha estat molt pendent dels temes ciutadans i que per tant la gent reconeix això. Sumar moltes forces ha fet que aquesta majoria absoluta ja no fos del PSC, per mi crec que és el factor clau d’aquestes eleccions del 2019.
Li ha costat d’entendre que havent-hi una majoria independentista a Centelles no hi hagi un alcalde independentista?
En un primer moment et sap greu que aquestes forces no hagin pogut entendre’s, però també entens que hi hagut un resultat important per part del PSC que quan l’analitzes tampoc és tan diferent del de 2015. Se’ls ha de reconèixer aquesta capacitat de fidelització del seu vot, això és una evidència.
Que només passa a les eleccions municipals, perquè en la resta el PSC no guanya.
No, però clar, la gent coneix les persones, saben de qui s’han de refiar i això s’entén. El que passa és que si això ho vols transformar has de ser més agosarat i buscar una alternativa. I és el que realment en aquestes eleccions del 2019 vam posar sobre la taula, la possibilitat real d’una alternativa. Això és el que en certa manera Ara Junts va liderar després de les eleccions. Aquesta situació ha de canviar, no tant per les persones sinó sobretot per les actituds. Hem anat dient que hi ha actituds de govern a l’Ajuntament de Centelles que s’han de transformar i aquestes actituds depenen de persones concretes.
Es refereix vostè a vicis adquirits de tants anys de govern del PSC?
Sí, és una manera de governar que fa que el respecte als altres grups municipals sigui una cosa purament estètica, que a l’hora de la veritat quan demanes anar a veure expedients en hores que no són les habituals et posin pegues, que a vegades hi hagi debats que són molt durs i molt agres als plens quan nosaltres sempre hem mantingut una posició respectuosa. Són actituds que van amb la manera de fer, que són actituds de govern que s’han mal entès i que s’haurien de canviar.
De tota manera vostès només van aconseguir establir un pacte amb el grup de Primàries, perquè la resta es van abstenir i el PSC va votar el seu candidat.
Aquest és un moviment molt habitual en el món municipal. Nosaltres vam mantenir una posició coherent. Hi ha una alternativa real, reconeixem que el PSC ha tingut un resultat important, però la resta de llistes que plantejàvem alternatives diferents d’aquesta manera de governar de què estem parlant podíem tenir la possibilitat sobre la taula de posar-nos d’acord. Des del primer moment, el regidor de la CUP va deixar clar que aquesta no era la seva posició i de manera poc coherent va liderar el moviment de la resta de grups que estaven en una posició més intermèdia. No hi va haver cap pacte entre Primàries i Ara Junts per Centelles sinó que s’han trobat a l’espai que ja els era habitual.
Aquesta possibilitat doncs va quedar dinamitada en el mateix moment que el regidor de la CUP va dir que donaria suport al PSC.
Ho va dir abans de les eleccions, ho va dir durant les eleccions i ho va dir l’endemà. Per ell no era una opció donar suport a qualsevol altre grup, sinó a un equip de govern que quan el vam integrar a la nostra candidatura era clar que havíem de transformar plegats.
Estem parlant de Víctor Barquer, que ja era el representant de la CUP al seu grup el 2015, a mig mandat es va passar al grup mixt i ara la mateixa CUP li demana que plegui de l’Ajuntament.
Bé, això són afers interns de l’assemblea local de la CUP que jo respecto absolutament igual com respecto des del punt de vista personal les posicions d’en Víctor.
El que l’assemblea de la CUP diu que s’havia d’haver fet és una oposició constructiva sense donar suport a cap candidat, de manera que vostè o algun altre independentista tampoc no hauria pogut ser alcalde.
En tot cas això a toro passat és molt fàcil dir. Si la posició de la CUP hagués estat aquella en aquell moment probablement ara potser estaríem parlant d’altres posicions. Potser hauríem pogut obligar el govern del grup socialista que modifiqués i entrés en una dinàmica de pactes.
Tot i que podia semblar complicat un acord de cinc llistes independentistes ara mateix en governen quatre.
Per mi l’important no era tant buscar una alternativa d’alcalde com d’actitud de govern. Això d’aquest pacte de l’endemà de les eleccions i deixar-ho tan clar des del primer moment va deixar les mans lliures al PSC per continuar mantenint la seva posició dominant.
Si aquest cisma a la CUP ha estat una de les sorpreses de després de les eleccions, l’altra ha estat la dimissió del seu regidor Miquel Àngel Alabart, que repetia de l’anterior mandat.
En Miquel Àngel és un regidor excepcional, una persona d’una intel·ligència claríssima, d’una lucidesa excepcional i d’un compromís polític irrevocable. Li hem agraït des del primer moment la seva implicació però que en un determinat moment personal, i esgrimint aquestes raons que ens va posar de manifest i hem respectat, vam creure que el lògic era acceptar la seva posició, que era la de dimitir. Ha entrat Dolors Morera, una regidora que té una altra visió, com és normal, cada persona és diferent.
Aquest nou mandat està condicionat per l’aprovació d’un pla econòmic i financer que deriva de la superació del sostre de despesa el 2018 a conseqüència de les obres del Pla de barris.
Sí.
Això els va sorprendre?
No, en absolut. Ho vam dir al ple, vostè hi era present. El que van posar de manifest els tècnics de la Diputació de Barcelona és que no era tant una situació estructural de l’Ajuntament respecte a un tema d’inversions, que també una mica, sinó sobretot que la despesa ordinària s’havia disparat en un any electoral. És molt normal, però no era tant un problema d’aquest any 2019 sinó que veníem arrossegant-ho i ara això evidentment s’ha d’aturar. Perquè, clar, la despesa estructural és despesa de personal, de subministraments, de serveis. Tot i tenir una situació econòmica relativament bona, si aquesta tendència continua al llarg dels anys i no s’atura farà que Centelles tingui dificultats econòmiques en els propers anys.
Vostès van dir al ple que s’ho veien a venir però en campanya electoral ningú no en va parlar, d’això.
Però nosaltres ho vam dir. Molts plens abans ja ho havíem posat de manifest i de fet el regidor d’Hisenda, que era Josep Paré, llavors encara no era alcalde, ens havia reconegut moltes vegades que això era una possibilitat real. El que passa que la negaven fins que l’evidència es va posar sobre la taula.
Aquest pla és per dos anys però vostès diuen que s’haurà de perllongar fins al 2021.
És que l’obligació serà fins al 2021, probablement. Llavors haurem de veure el resultat de la liquidació del 2019, que en aquests moments encara no se sap, i sobretot les tendències que es posen de manifest en el pressupost del 2020. Ja hi ha un estalvi important de la despesa, però evidentment l’acció de govern ara es veu enriquida per noves iniciatives, hi ha altres grups que formen part del govern que també tenen la seva inquietud i la volen posar de manifest. Per nosaltres hauria estat millor un debat i un consens pressupostari de tots els grups municipals.
On casen totes les voluntats és en l’adquisició del Palau dels Comtes, que forma part d’aquest Pla de barris i que ara centrarà bona part de les inversions. S’han trobat tots plegats per parlar-ne?
No. Aquest és un tema que Ara Junts per Centelles va demanar a l’anterior mandat que es fes una comissió específica per parlar-ne, es va acceptar una mica a contracor, es va fer un procés participatiu que per nosaltres va ser més estètic que real. Tot el que és el pla d’usos s’hauria d’aprofundir més. Sabem que es vol posar en marxa perquè es vol fer ja una sala d’exposicions, però el debat sobre això és inexistent en aquests moments.
Vostès es queixen que el PSC no s’obre a col·laborar i ells els retreuen que treballen poc.
Bé, això són temes de matisos. Nosaltres fem la feina que crec que l’oposició ha de fer: controlar el govern, seguir aquesta acció i plantejar un debat de fons que es defuig constantment.
És per tot plegat que vostès van decidir votar en contra dels pressupostos?
Per descomptat. Nosaltres posaríem les prioritats en altres coses, començant per l’estructura de l’Ajuntament. El personal, la manera en què estan distribuïts els serveis de l’Ajuntament és una cosa que s’arrossega model Arisa. És el que el mateix govern i l’alcalde Paré han repetit diverses vegades. En aquest model hi ha algunes bondats que s’han de respectar, però en canvi la inèrcia habitual del funcionament del govern municipal s’hauria de canviar.
Aquests dies els ànims a Centelles no han estat els habituals en aquestes festes perquè malauradament nou veïns de Centelles van resultar cremats en un accident a la Festa del Pi. Vostè coneix bé aquesta festa perquè és galejador.
Sí, i a més a més soc fill del capità. Des dels 7 anys que vaig començar a portar la pólvora al meu pare. Eren temps diferents.
Hi havia molt poca gent que hi participava, no els 300 galejadors d’ara.
Efectivament. El meu pare ho recorda moltes vegades que eren 25 o 30 i quan en faltava un l’havies d’anar a buscar perquè si no el pi no pujava. Centrant-nos en el que és important, hi va haver un accident malaurat, hi haurà un abans i un després a la Festa del Pi. Aquesta festa ja es posava de manifest en els darrers anys que hi havia hagut algunes dinàmiques que demanaven una reflexió a fons. Per sort tenim una junta de galejadors que crec que està absolutament conscienciada de la necessitat d’aquesta reflexió i no tinc cap dubte que això es farà, que es posaran sobre la taula les diferents problemàtiques i es buscaran solucions. Ara el tema prioritari són aquestes persones, les seves famílies, estar-hi al costat i veure que el primer que necessiten és refer-se d’aquestes greus ferides. Nosaltres des del primer moment ens hem posat al costat de l’Associació de Galejadors, de l’Ajuntament i aquí també malauradament em fa l’efecte que el govern està aprofitant en aquests moments el protagonisme que dona el lideratge d’aquesta acció. Reconeixem a l’equip municipal que està fent una gestió correcta, però en tot cas en aquesta gestió hi faltarien la resta de grups municipals, perquè aquest és un accident en què tot un poble se’n ressent.
