La malaltia de la frontera és una de les quatre espècies de virus boví del gènere Pestivirus, com també ho són la pesta porcina o el virus de la diarrea bovina. Com que afecten animals de granja, han estat molt estudiats per l’impacte econòmic que tenen, però el de la malaltia de la frontera és l’únic que causa la mort en remugants salvatges com els isards. Des de l’any 2001, el virus ha causat una mortalitat de prop del 80% en aquesta espècie al Pirineu. Un estudi conjunt del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) publicat a la revista especialitzada Transboundary and Emerging Diseases, però, ha descobert que el nombre d’exemplars de la Reserva Natural de Caça Freser-Setcases s’ha mantingut estable durant aquests anys.
Els investigadors, després de descartar que s’hagués aturat la transmissió en aquesta població d’isards del Ripollès després d’un brot, han descobert que també hi afecta una variant del virus menys agressiva que fa que si s’infecten abans d’aquesta variant els animals no moren i a més creen anticossos que els permeten sobreviure a la soca més letal de la malaltia. Òscar Cabezón, investigador de la UAB adscrit a l’IRTA-CReSA, explica que aquesta variant “està actuant com una barrera immunitària que no deixa passar la soca virulenta cap a la part oriental”. D’alguna forma, actuaria com una mena de vacuna.
La malaltia de la frontera és inofensiva per als humans però provoca una malaltia abortiva que fa disminuir la població d’isards o els ramats d’ovelles i cabres, i que es transmet a través de la placenta de mares a cries, però també pel contacte directe entre animals infectats. Amb tot, els investigadors han descobert que cap de les dues soques del virus que fa estralls entre els isards pot provocar mortalitat entre els remugants domèstics com ovelles, cabres o vaques. Segons l’equip científic que ha fet l’estudi, la descoberta ha estat una bona notícia perquè això vol dir que la població d’isards ripollesa serà capaç de preservar més individus i tindran més variabilitat genètica, fet que “els permetrà fer front a futures noves malalties”.
{{ comment.text }}