Amb 20 anyets, m’arribava l’oportunitat de ser cap d’esports d’EL 9 NOU. Allò era més que un somni per a un jove que aleshores ja estudiava la carrera de Periodisme a Bellaterra.

Tot va començar com el somni d’un estudiant, que volia fer periodisme i mentre feia COU va tenir l’oportunitat d’escriure les cròniques de l’equip del poble, l’Atlètic Balenyà. Era l’any 1980 i qui em donava l’oportunitat era EL 9 NOU. Cada dilluns al matí, em tocava anar a la redacció del diari a deixar la crònica abans d’anar a estudiar al Jaume Callís. Ni tan sols m’atrevia a pujar a la redacció. Em limitava a deixar l’article a la bústia.

El somni va anar creixent. Primer va ser anar a treballar els diumenges. I ja el 1982, amb 20 anyets, m’arribava l’oportunitat de ser cap d’esports d’EL 9 NOU. Allò era més que un somni per a un jove que aleshores ja estudiava la carrera de Periodisme a Bellaterra.

Fins al 1990 vaig estar treballant en aquesta casa. Aleshores em va sortir la possibilitat d’anar a treballar a Barcelona, primer al ja desaparegut Las Noticias i poc després a l’Sport. Allà hi porto ja 28 magnífics anys, tenint la sort de poder dedicar-me al que més m’agrada: la premsa esportiva.

Però diuen que la primera feina és com el primer petó o el primer amor: mai s’obliden. I ara tinc la gran oportunitat de tornar a escriure un cop al mes en aquest bisetmanari. Encantat de la vida. Com en l’anunci d’uns torrons, jo també torno a casa per Nadal. I això em fa molt feliç, què voleu que us digui. Ara el repte serà poder-vos explicar coses interessants. Espero estar a l’altura que us mereixeu els lectors d’EL 9 NOU.