Joan Rosell: “A mi em preocupen les decisions de les multinacionals”

Més d’un centenar de persones van ser a l'acte anual del Consell Empresarial d'Osona, que va tenir com a convidat, dijous passat al Serrat del Figaró, de Taradell, el president de la CEOE, Joan Rosell. Rosell, amb família a Torelló, d'on són els seus pares, “de Vila-seca la mare i de Torelló el pare”, és propietari de l'empresa Congost, fabricant d'injecció de plàstic a Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental, però ja als 39 anys va ser president de Foment del Treball i des d'aleshores no ha deixat d’estar en primera línia en associacions empresarials. Ara en té 60. Li queda un any de mandat com a president de la CEOE i... I plegaré, el que no pots fer amb vuit anys no ho faràs quedant-hi més. Hi ha estat els anys de la crisi i el que sembla la recuperació. Com ho ha viscut? Va ser dramàtic. Jo vaig entrar el 2010 i ja era la segona crisi. La primera va ser el 2008-2009 i després hi va haver una repuntadeta. Però els anys 2011 i 2012 van ser dramàtics. La prima de risc estava als 638 punts l'agost del 2012. Com a CEOE teníem molta relació amb les entitats europees i algunes coses van ajudar, com la intervenció del Banc Central Europeu amb la baixada del tipus d'interès. Nosaltres incomplíem, però d'altres països també, com França o Itàlia. Alemanya també tenia dèficit però va fer la reforma el 2010. Nosaltres no, ens vam entretenir. Tots. Es va arriscar moltíssim. Ara sembla que es recupera, però el panorama que queda no és el mateix. Hem recuperat el PIB de l’any 2007 i el 60% o 70% de l'ocupació d'aquell any, però encara queda. I mentrestant s'han destruït milers d'empreses, sobretot industrials de la petita i mitjana, i aquesta no tornarà. La que ve és una empresa tecnològica, de serveis. I les relacions entre empresa i lloc de treball són radicalment diferents. És un dels problemes que tenim. Empreses molt petites, que han fet un salt endavant a l'exportació, però a Catalunya són molt petites. De més de 250 treballadors n'hi ha 900. I sense comptar les que han canviat la seu social. Comptant les que tenen centre de treball aquí, que és el que compta. És més que greu el canvi de seu social, però el que compta és el centre de treball. Això pot comportar una altra manera de veure les relacions econòmiques? Aquí al final tindrem Europa. Els nostres nets no han de veure les fronteres entre països. Ha de ser com als Estats Units. Hi haurà diferents idiomes, però no fronteres. Vol dir en l'àmbit econòmic... El que voldríem per l'economia són només lleis europees, no també lleis espanyoles, catalanes i locals. Serien més fàcils de complir i més ràpides. Ara a Europa fer empresa és més complicat que als Estats Units. Qui més ha patit els canvis és el treballador, que o bé no ha trobat feina o cobra menys? Espanya té un problema amb la flexibilitat del tema laboral. L'any 2009, a Alemanya cau el PIB un 5,9% i l'ocupació 0%. A Espanya va caure un 3,7% i l'ocupació un 7%. Què vol dir? Que les nostres lleis no estaven adaptades a la flexibilitat que ens demanava l'economia. Es va fer la reforma laboral, que està bé però no serveix per reestructurar empreses. A Alemanya quan els cauen les vendes un 30% abaixen el sou als treballadors i l'Estat ajuda que es formin. I amb això van repartir el treball. Per això el que té millor Alemanya són les mitjanes empreses. En aquest moment, les institucions europees, les mateixes que van reclamar a Espanya que retallés, diuen que els sous a Espanya són massa baixos. És així? Sí, els sous aquí són més baixos que a la resta d’Europa, però el problema que tenim és que la formació de la gent és també més baixa que a Europa. Ens calen matrissers, motllistes, experts en robòtica... no n’hi ha. La patronal alemanya ens demana enginyers perquè la seva població no creix i volen gent formada. Per això marxa d'Espanya la gent formada? Sí, però no. Aquí ha tornat més gent de la que se n’ha anat. Aquí van arribar 5 milions de persones legals i 2 d’il·legals durant els anys bons de la construcció. A Osona també passa en el sector de l'alimentació.. Sí, l'altre dia els responsables de la Fecic m'ho deien. Ens calen experts que no trobem. I en el món del plàstic passa el mateix. Hi ha un buit important de llocs de treball per cobrir i no es troba gent. Vostè va estar molts anys a Foment, a Catalunya i ara veu tot Espanya. Hi ha diferències? Sí. A Madrid hi ha la gran empresa, una cosa que aquí no s'ha sabut fer. Però no és industrial? No, de serveis, construcció... d'industrial aquí tenim lo milloret. Catalunya continua sent el motor econòmic d'Espanya? Sí. Els números són els números. El 20% del PIB ho fem nosaltres. Ens caldria fer empreses més grans i exportar més. Tot i que l’exportació és un miracle. Abans exportaven 100.000 empreses a Espanya i ara en són 150.000. A Sud-amèrica és espectacular les empreses d’aquí que hi ha venent. Si les empreses han sabut espavilar-se bé amb l'anterior crisi, per què s'espanten amb l’actual situació política? Sí, s'espanten, l'assumeixen, prenen decisions. I ara estan mirant i esperant. Les decisions empresarials no es prenen un dia per l'altre, poden passar mesos. El que més em preocupa no són les empreses catalanes sinó les multinacionals arrelades però que tenen altres seus i que quan han de fer una inversió descarten Barcelona per la situació actual. D’aquestes n'hi ha 4.000 i representen al voltant del 14% de l'ocupació a Catalunya. Les multinacionals quan veuen al Financial Times que hi ha vagues, problemes, i que independentment de si està bé o no estem fent políticament el que estem fent, aparten aquest punt de les seves inversions. No volen córrer riscos. Com es resoldrà tot això? Esperem que bé, però ho veig molt difícil. Els empresaris estem acostumats a resoldre problemes. Ara en tenim un que... veurem com resoldrem.

Joan Rosell: “A mi em preocupen les decisions de les multinacionals”

Nani Roma acaba 17è a la primera etapa del Dakar, i Laia Sanz 139a després de l’accident

Taradell declara Bé d’Interès Local la tradició de rebre els Reis amb atxes de barballó

Enxampats saquejant cotxes a les discoteques a Gurb la nit de Cap d’Any

Posen en marxa a Vic un servei 24 hores per atendre dones i menors víctimes de violència masclista

LA PREGUNTA

Aquest any 2025 serà millor que el 2024?

Troben un home mort al riu Gurri, a l'Anella Verda de Vic

La primera osonenca del 2025 és una nena de Torelló

Cauen a Torelló 400.000 euros d'un premi de l'ONCE

Alerta a Torelló per un intent d'estafa amb números per un fals viatge de final de curs

Fuig d'un control, condueix temeràriament per la C-37 i l'atrapen a Sant Vicenç amb 43 quilos d'haixix

Èxit de convocatòria de les campanades a la plaça Major de Vic

Enxampats saquejant cotxes a les discoteques a Gurb la nit de Cap d'Any

Dos ferits en un accident a la C-154 a Vic

Aparatós accident d'un camió de potassa a la carretera de Vilanova de Sau

Josep Ramon Redorta, a la masia el Portell de Gurb