Jordi Domènech, temps de canvis

Han passat més de vint anys des que Jordi Domènech va començar una trajectòria com a cantant, aprofitant les seves extraordinàries qualitats vocals com a contratenor. Però ha arribat el moment de canviar. El manlleuenc deixa aquesta part de la seva activitat per dedicar-se plenament a la seva faceta de compositor i per donar empenta a Polifem Consort, un nou projecte que el mantindrà als escenaris, en aquest cas com a director i tocant el clavicèmbal. L’estrena serà aquest diumenge a L’Atlàntida de Vic (6 tarda) dins del cicle de Grans Concerts, de la mà de la vigatana Anna Urpina al violí i de la soprano Aurora Peña. Domènech diu que continuaria cantant si no haguessin anat sortint altres activitats. Però és partidari de “no fer les coses a mitges”. El cant “exigeix una dedicació molt gran”, que ara es fa difícilment compatible amb els encàrrecs que li van sortint com a compositor. A Osona, se’l va veure per última vegada en la inauguració de la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic, al costat del pianista Cai Godayol. El comiat definitiu serà el 15 d’abril al Palau de la Música, cantant el Carmina Burana de Carl Orff amb la Simfònica del Vallès. Una peça que coneix perfectament perquè l’ha interpretada “potser unes cent cinquanta vegades”, en especial quan la va posar en escena La Fura dels Baus i el van incorporar al muntatge. Com si fos un símbol perfecte del canvi, el matí del mateix dia 15 d’abril s’haurà cantat –també al Palau– la seva peça Il pianto della Madonna en un concert de cors femenins. Sense sortir del Palau, en el clàssic concert de Sant Esteve també va sonar la seva música. “Tinc tot l’any ple d’encàrrecs”, explica Domènech. I paral·lelament a això, sorgeix Polifem Consort. “Ve d’una il·lusió molt personal que tenia de tocar amb Anna Urpina, a qui conec des de fa temps.” Valora que la violinista de Vic “s’ha posat molt en ferm amb la música barroca”, com ho prova el seu primer i exitós disc personal, Baroque / Modern, en què alterna el violí clàssic i el violí barroc. Urpina va acceptar la proposta i també ho va fer L’Atlàntida, que la va integrar com a penúltim dels Grans Concerts d’aquesta temporada. “Ells apadrinen la nostra estrena”, diu. L’ombra de Farinelli és un concert amb peces barroques que podia haver interpretat el gran contratenor Carlo Broschi, conegut com a Farinelli, el castrato més famós de la seva època. “Hem hagut de triar peces, trobar partitures...”, diu Domènech. Diumenge, a la Sala Ramon Montanyà, sonaran peces de Vivaldi, Scarlatti, Händel i Porpora, entre d’altres. Sempre amb component vocal perquè “el bagatge que tinc com a cantant dona una base sòlida, d’entendre l’escena”, explica Domènech. Al costat de Domènech, Urpina i Peña hi haurà una formació de cambra de cinc instrumentistes de corda. Domènech té la il·lusió que aquesta pugui créixer i “fer la primera òpera representada d’aquí a un parell d’anys”. I si és possible, afegir-hi “una part pedagògica” amb un concurs de cant barroc. “Hem de formar, hem d’ajudar i hem de foguejar els nous solistes.” Així com els instrumentistes disposen d’aquestes plataformes de projecció (com la Jove Orquestra Nacional de Catalunya) creu que no passa el mateix amb els cantants, si més no en el camp de la música antiga. En el camp de la direcció, Domènech també ha estat convidat recentment per l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 per portar la batuta d’un concert monogràfic sobre obres de Vivaldi. EL PIANISTA QUE VA 'DESCOBRIR' LA SEVA VEU Jordi Domènech (Manlleu, 1967) va iniciar els seus estudis a l’Escola de Música de Vic. Anava per pianista, i va ser per completar aquests estudis que es va establir a Londres, on va descobrir que la seva veu com a contratenor era valorada. El Concurs de Cant Francesc Viñas de l’any 1998 li va acabar de donar projecció i va iniciar una carrera que l’ha portat a cantar en alguns dels millors escenaris operístics. Ha actuat pràcticament arreu del món. “Amb el temps, el que més valores són els equips, les persones amb les quals acabes formant una família durant els assajos”, explica. No és especialment mitòman però recorda amb una certa emoció haver actuat a l’Scala de Milà abans de la reforma del teatre, i haver-se preparat “al camerino número u, folrat de vellut vermell, el de la Callas i de la Tebaldi”.

Jordi Domènech, temps de canvis

Convoquen una protesta artística a favor de Palestina i per la pau

Deu anys d’alegria a Collsuspina amb el Giracirc

Teatre i talent local, a L’Atlàntida

L’Artot omple el juliol a Sant Hipòlit amb una quinzena de propostes

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès