Josep Rull ha estat escollit aquest dilluns a la tarda president del Parlament de Catalunya en el que suposa el tret de sortida de la quinzena legislatura catalana des de la restauració de la democràcia.
Rull ha hagut d’esperar a la segona votació per ser triat, després que en la primera cap dels candidats hagi aconseguit prou quòrum. En la segona, però, ha comptat amb els vots de Junts, ERC i CUP, en una votació que PP i Vox ja han anunciat que impugnaran davant del Tribunal Constitucional, perquè la mesa d’edat ha acceptat els vots delegats de Carles Puigdemont i Lluís Puig.
En el discurs d’acceptació del càrrec Rull, que va complir presó per l’1-O, ha garantit que cap diputat serà “perseguit per les seves opinions o el seu vot”.
“Cap diputat pot ser perseguit per expressar la seva opinió o el seu vot”, ha dit Rull, que també ha defensat que en seu parlamentària “s’ha de poder parlar de tot, sense pressió de cap poder públic ni l’amenaça de poder ser privat de llibertat”.
En aquest context, Rull ha volgut recordar l'”anomalia” que suposen els escons buits de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Ruben Wagensberg. D’altra banda, també s’ha dirigit als diputats per a demanar-los que sigui “la legislatura del català” i poder “revertir l’emergència lingüística”.
El diputat de Junts ha estat escollit en segona votació després de rebre els vots del seu partit, d’ERC i la CUP. En total, 59 vots a favor per davant dels 42 que ha aconseguit la diputada del PSC Sílvia Paneque.
La mesa d’edat ha comptabilitzat el vot dels diputats de Junts Carles Puigdemont i Lluís Puig tot i que el Tribunal Constitucional (TC) hagi tombat el vot delegat i el vot telemàtic que Puig exercia en l’anterior legislatura. Tant PP com Vox han anunciat recursos al TC per aquesta qüestió.
Mesa “antirepressiva”
La nova Mesa del Parlament tindrà a les vicepresidències primera i segona Raquel Sans, d’ERC, i David Pérez, del PSC, respectivament. Sans ha rebut el suport de 59 diputats, que són els que sumen els tres grups independentistes, mentre que Pérez ha comptat amb els 42 vots dels diputats socialistes.
Pel que fa a les secretaries, els tres grups independentistes han repartit els seus vots entre Glòria Freixa, de Junts, i Juli Fernández, d’ERC, que han aconseguit 30 i 29 vots, respectivament, i seran els secretaris primer i segon.
Per la seva banda, el PSC ha aconseguit assegurar-se les secretaries tercera i quarta, que estaran ocupades per Rosa Maria Ibarra i Judit Alcalá. Els comuns també els han donat suport.
El PPC ha quedat fora de la Mesa després que el seu candidat, Pere Lluís Huguet, quedés en cinquena posició, amb quinze vots, mentre que el nom proposat per Vox, Manuel Acosta, s’ha quedat amb onze vots.
L’independentisme s’ha assegurat així tenir majoria a una Mesa del Parlament “antirepressiva”. Junts ha aconseguit tenir-hi dos membres -la presidència i la secretaria primera-, el mateix nombre que ERC, que ostentarà la vicepresidència primera i la secretaria segona. Per la seva banda, el PSC hi tindrà tres representants: la vicepresidència segona i les secretaries tercera i quarta.
Recursos de PP i Vox
El diputat del PPC Alejandro Fernández ha anunciat durant la sessió de constitució que el seu partit presentarà un recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC) per haver permès que els diputats de Junts Carles Puigdemont i Lluís Puig votin de manera delegada en l’elecció dels membres de la Mesa del Parlament. L’alt tribunal va decidir la setmana passada tombar el vot telemàtic que exercia Puig durant la legislatura passada.
En la mateixa línia, el diputat de Vox Joan Garriga també ha demanat la paraula per criticar que s’hagi acceptat una delegació de vot als dos electes instal·lats a Brussel·les quan el reglament només ho permet per als casos d’embaràs o de malaltia de llarga durada.
El partit d’extrema dreta ha anunciat una querella contra dos dels membres de la Mesa d’Edat, atès que el tercer membre, la precisament diputada de Vox Júlia Calvet, hi ha votat en contra.
Les reaccions dels partits
Un cop acabada la sessió de constitució de la Mesa del Parlament els partits han reaccionat a la composició decidida entre els 135 diputats que van resultar escollits a les eleccions autonòmiques del 12 de maig passat.
Per al guanyador d’aquells comicis, els vots que han permès investir Rull formen part d’una “minoria de bloqueig” que “no és una majoria operativa” per governar Catalunya. Ho ha dit la diputada del PSC Alícia Romero, que ha afegit que la tria del president amb els vots de Junts, ERC i la CUP ha barrat el pas al grup majoritari que conformen els socialistes. Romero ha assenyalat que aquest bloc independentista “ja va fracassar” la passada legislatura i ha reivindicat deixar pas a un acord d’esquerres.
De la seva banda, la portaveu parlamentària d’ERC, Marta Vilalta, ha celebrat la configuració de la Mesa i ha reiterat que l’objectiu dels republicans no era tenir-ne la cadira presidencial, sinó que l’òrgan tingués un caire “antirepressiu”.
A Esquerra haurien preferit que la suma de partits fos més àmplia, afegint-hi PSC i Comuns-Sumar, però no ha estat possible per culpa de “vetos creuats”. La portaveu d’ERC ha insistit en desvincular l’acord d’avui de les negociacions per a una investidura.
Com a quarta força a l’hemicicle, el PPC ha lamentat que l’independentisme sigui qui “marqui els tempos” de la investidura després que els partits sobiranistes tinguin la presidència i la majoria a la Mesa del Parlament. Els populars consideren que d’aquesta manera es posen “en dubte les possibilitats” de Salvador Illa i creuen que amb Junts a la presidència de la cambra es “reprendrà el context de desobediència institucional”.
El diputat dels comuns David Cid ha retret a ERC i la CUP que hagin “preferit” que la presidència del Parlament la tingui “un partit conservador i de dretes com Junts”. Segons Cid, els republicans tenien una majoria suficient per presidir la Mesa però “hi han renunciat”.
El diputat dels comuns ha subratllat que ara la prioritat és aconseguir “un acord de continguts” per forjar un pacte de govern “progressista”. Fins que no hi hagi les majories suficients Cid no creu que s’hagi de convocar un debat d’investidura i ha demanat “estalviar sainets”.
Finalment, la CUP ha lamentat que Junts no hagi donat suport a una presidència del Parlament d’ERC per fer una Mesa “antirepressiva, democràtica i sobiranista” sumant a l’acord també els Comuns.
Els anticapitalistes han indicat que, un cop descartada aquesta opció, finalment han optat per una Mesa “en clau independentista” amb una entesa amb Junts i ERC. Els cupaires han assenyalat que d’aquesta manera, l’òrgan rector del Parlament permetrà “avançar en la sobirania del poble català, fer front a la repressió de l’estat espanyol” o “garantir el vot delegat en casos d’exili”.
{{ comment.text }}