EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Crítica de cinema | ‘Everything, Everywhere, All at Once’

Dirigida per Daniel Kwan i Daniel Scheinert


19/03/2023
Vic

El mateix cap de setmana que ho ha petat als Oscars, Everything, Everywhere, All at Once per fi s’ha estrenat a les nostres sales. I ja em disculpareu l’atreviment, però és evident que a aquests yankees els encanta fer un gra massa de qualsevol mandanga vitalista o encoratjadora, començant pels coaches i acabant amb els multiversos i les palles mentals consoladores que permeten alleugerar la nostra feixuga existència.

L’argument gira al voltant d’una família xinesa emigrada als Estats Units que, a la primera escena, se’ns presenta amb tota l’angoixa que pateixen per problemes molt mundans i banals, com els impostos. Amb un llenguatge postmodern ple de referències a la nostra cultura de masses occidental i una acceleració voraç, descobrirem un entramat de vides alternatives que tots els personatges podrien haver tingut, i un mal que les viu totes, a tot arreu i a tota hora que cal destruir. La càrrega generacional del film és primordial, ja que aquestes qüestions sobre sentir-se poca cosa, irrellevant o sobrant fa molt pels del 90/95 amunt ­–aquests eren els milenials o els centenials?– i habitants de ciutats grans.

Si en Kundera superava la insuportable lleugeresa de l’ésser amb la filosofia de Nietzsche i el seu etern retorn –cada cosa que fem en aquesta vida la tornarem a fer altre cop, per tant, el que fem és important–, aquí l’abracem de bona gana i ho superem relativitzant-ho tot: tot està fet en una dimensió o altra, tranquil·litza’t i estima els teus; els lligams que ens uneixen amb el proïsme són el que dona sentit a la vida. El missatge no és nou, som molts els joves que hem vist Rick & Morty i coneixem el fenomen –de ciència-ficció, òbviament– interdimensional i el pensament relativista, somiador i, en última instància, balsàmic que l’acompanya.

Tot l’univers Marvel, la sèrie Rick & Morty ja mencionada, aquesta mateixa pel·lícula… La invenció de les dimensions paral·leles permet un seguit de referències i connexions directes i instantani amb altres obres –cameos– que considerem icòniques sense haver de travessar la quarta paret –o fent-ho amb la total predisposició del públic–, responent a la necessitat contemporània d’una constant projecció de significats, moviment, diversió i, sobretot, gratificació.

Everything, Everywhere, All at Once, amb el missatge prefaci dels seus directors i el cafarnaüm posterior d’“arbitrarietat” –paradoxalment sobrepensat–, canonitza aquest modus operandi tan elàstic formalment com covard filosòficament. Hollywood l’ha premiada i ara, com ja va passar amb les distopies, se’ns revelaran –tot i que ja n’hi havia moltes– milers de tones de material gràfic amb dimensions paral·leles on podríem estar millor, però, fixeu-vos-hi, on també podríem estar pitjor.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els governs europeus rebaixin les exigències d’emissions als cotxes fins al 2035?

En aquesta enquesta han votat 201 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't