Inhabilitat per a l’exercici de la política, la sentència que condemna l’exregidor de Vic a retornar 180.000 euros a PxC és l’estocada final

Josep Anglada, que va ser molts anys cap de la segona força política de Vic, sempre em deia que era gat vell i queia dempeus i que tenia més vides que un gat. I els que hem seguit la seva trajectòria hem comprovat com judicis que semblava que tenia perduts, finalment els guanyava. I fets que succeïen al voltant de la seva persona que a altres polítics haurien significat la fi de la seva carrera, a ell no l’afectaven. Va crear Plataforma Vigatana l’any 2001 sense un ideari clar, més enllà del no a la immigració. Però de seguida va trobar gent amb un projecte similar, com el pediatre del Vendrell August Armengol, i va crear Plataforma per Catalunya. Les manifestacions a Premià l’any 2002 contra una mesquita li van donar els minuts de glòria a TV3 suficients per donar-se a conèixer, no com el franquista deixeble de l’ultra Blas Piñar que havia estat, sinó com el català disposat a defensar la gent de casa. I un cop entra a l’Ajuntament de Vic l’any 2003, aprofita la conjuntura numèrica de l’alcalde d’Unió Jacint Codina, que amb 10 regidors n’hi calia un més per a la majoria necessària pel dia a dia, i en lloc d’apostar per la geometria variable se serveix en alguns casos d’Anglada per ser 11, atorgant-li una capacitat d’influència que no tindrà cap altre grup de l’oposició. I en un context que sovint les relacions entre l’alcalde i els regidors de CDC que són al govern no sempre són fluides, molts veïns quan tenen un problema en lloc d’anar al regidor o el tècnic de l’àrea s’acostumen a anar a Anglada, que trucarà a l’alcalde i resoldrà la queixa. L’amenaça de fer sortir al carrer a més gent que la que es va manifestar a Premià contra la mesquita fa que Codina aconsegueixi que una església cristiana pentecostal d’immigrants que ja ho té tot a punt per obrir i els permisos en regla voluntàriament renunciï a fer-ho. Quan plega Codina el 2007 i Unió es queda sense cap de llista, Duran Lleida porta Vila d’Abadal a Vic, que en la presentació de la candidatura li fa el millor favor a Anglada. Així, l’alcaldable dirà que “Vic ha sigut generosa donant els mínims vitals als immigrants, però ara hem de fer que compleixin els deures”, afirmació que no és més que una legitimació del que diu Anglada, que als immigrants se’ls dona tot i de franc. La llista de CiU baixarà i Anglada pujarà. Quatre anys després vindrà l’ascens a cinc regidors. I la destitució que li fan els seus, al més estil operació Valquíria, desactivant-li minuts abans els comptes de correu electrònic, Facebook i Twitter per tal que no pugui maniobrar quan es faci públic la destitució, mostra que els mètodes que tant se li critiquen a ell també eren els propis dels seus regidors. La resta ja és prou conegut, amb l’estocada de fa un any de la condemna a inhabilitació per presentar-se a les eleccions, que va avortar la seva possible continuïtat a l’Ajuntament de Vic i va perjudicar el seu nou partit, Som Identitaris, que només va obtenir representació a Manlleu. El passat dimarts el Jutjat de Primera Instància número 5 de Vic va fer pública una sentència que condemna Anglada a retornar 180.679 euros que, abans de ser destituït, va traspassar dels comptes de Plataforma per Catalunya als de Plataforma Vigatana, que només controlava ell. El text de la sentència mostra el galimaties econòmic de com funcionava el partit. L’entrellat de la qüestió és que Anglada, sense que ho sabessin els altres membres de PxC, va fer diverses transferències des dels comptes de PxC als de Plataforma Vigatana, on acaben els diners de la subvenció que rep PxC pels 67 regidors aconseguits el 2011 o la part de les assignacions mensuals que reben cada mes els regidors dels seus respectius ajuntaments. PxC acusarà Anglada de quedar-se’ls per viure i per comprar-se un Mercedes. I Anglada ho justificarà davant el jutjat al·legant que els diners van anar per pagar un préstec personal de 75.000 euros a nom d’ell que li va fer el partit ultra flamenc, Vlaams Belang, un altre sense cap mena de contracte del FPO austríac de 100.000 euros arribat com a les pel·lícules en un maletí, un tercer préstec de 12.500 euros del British National Party, i un quart préstec a un militant de Vic. Anglada també al·legarà que va destinar prop de 30.000 euros per pagar els deutes a la Seguretat Social de Plataforma por Madrid, primer intent d’exportar la marca a l’Estat espanyol, que va acabar com el rosari de l’aurora i el seu promotor és ara a la presó per matar i esquarterar una dona. I els únics pagaments de deutes que la sentència reconeix provats que Anglada va fer amb diners traspassats a comptes de Plataforma Vigatana és precisament el deute a la Seguretat Social de l’experiment madrileny, perquè evidentment hi ha els comprovants. I per això la sentència estipula que Anglada ha de retornar a PxC la quantitat de 180.679 euros. Fora de l’Ajuntament de Vic i amb l’espasa de Dàmocles d’haver de respondre amb el seu patrimoni a aquest deute, tot fa pensar, sense que qui això signa desitgi cap mal en l’àmbit personal a ningú, que a un gat, encara que tingui moltes vides, algun dia també li arriba el final.

Inhabilitat per a l’exercici de la política, la sentència que condemna l’exregidor de Vic a retornar 180.000 euros a PxC és l’estocada final

La fi de les set vides polítiques d’un gat vell