L’arqueòloga Imma Ollich, una de les fundadores del Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona (CIAO) al costat d’altres professionals com Walter Cruells, Dolors Molas o Miquel Molist, recorda que quan es va crear l’entitat, l’any 1984, ja es va plantejar la necessitat que Vic tingués un arqueòleg municipal. “Des de l’any de la picor… i mai no s’havia respost a aquesta necessitat”, diu Ollich. Fins aquest dilluns, en què tots els grups polítics van votar a favor de la moció presentada per Capgirem Vic que proposa “la creació d’una plaça pública d’arqueòleg o arqueòloga municipal” que gestioni tot allò relacionat amb aquest patrimoni.
Capgirem Vic va presentar la moció en nom del CIAO, i la defensa va anar a càrrec del seu actual president, l’arqueòleg Jordi M. Gibert. La proposta es justifica perquè Vic “és una ciutat amb més de dos mil anys d’història” i un ric patrimoni. Els elements que donen identitat a la ciutat, com el Temple Romà o la catedral, “no podran ser apreciats en tota la seva esplendor sense un estudi acurat i científic del seu entorn arqueològic”, diu el text de la moció, que també parla d’“agressions” que aquest patrimoni hauria experimentat en els últims anys. Entre els exemples que s’esmenten hi ha fragments de les muralles de Pere III, el Graell, el refugi de la Guerra Civil que hi havia a la plaça Major o les Adoberies, on consideren que hi ha patrimoni “que s’ha deixat perdre” i que ara és irrecuperable. També a la plaça de la Catedral de Vic, o el cobriment o no de les restes de l’antiga església romànica de Santa Maria –coneguda com La Rodona– aparegudes durant les obres de reforma d’aquest espai va ser objecte d’un llarg debat ciutadà.
El CIAO va escollir el grup de Capgirem Vic com a portaveu de la seva petició “perquè ho portaven en el seu programa i nosaltres volíem plantejar-ho abans que s’acabés aquest mandat”, explica Gibert. Després van parlar-ne amb la resta de forces polítiques per garantir el seu suport, i es feliciten que aquest hagi estat sense fissures. La moció aprovada preveu fer un estudi de la viabilitat d’aquesta plaça d’arqueòleg, incloure-la als propers pressupostos municipals i crear-la, amb l’horitzó de l’any que ve. L’entitat promotora entén que hauria de ser “a jornada completa, pel volum de feina que pot tenir”. Una d’elles, i no la menys important, la de fer pedagogia. “És qui hauria d’ajudar a explicar les actuacions a l’opinió pública, i treure aquesta imatge que els arqueòlegs som els que entorpim les obres”, explica Ollich. El perfil d’aquesta figura ha de ser el d’“un enllaç entre la comunitat científica, l’Ajuntament i els ciutadans”. Els requisits que es demanaran és que tingui un grau en Història o Arqueologia, experiència en el sector, coneixement de la comarca i la ciutat, i també que hagi fet pràctiques o tingui formació complementària en la divulgació del patrimoni.
ARA FA DEU ANYS
Ara fa justament deu anys que la creació de la plaça d’arqueòleg municipal va estar més a prop que mai. Coincidint amb l’inici d’un sondeig arqueològic a la plaça Gaudí, el que llavors era regidor de Cultura, Xavier Solà, va dir que s’havia adquirit aquest compromís amb el CIAO. Fins i tot es va començar el procés de selecció i es va donar el nom de l’arqueòloga Anna Gómez com a persona que “a la pràctica” estava fent aquesta funció. Però la crisi econòmica i les retallades pressupostàries dels ajuntaments ho van frenar, i la plaça mai no va arribar a ser creada de manera formal.
Vic havia estat la ciutat pionera a crear un Programa d’Arqueologia Urbana, aprovat l’any 1992, que dibuixava els llocs on podien aparèixer restes arqueològiques i preveia els protocols que calia seguir en cas que aquestes apareguessin. “Però després tot això es va aturar, o es va oblidar”, diu Imma Ollich. Els anys del gran creixement immobiliari portaven a les presses, i no tots els promotors eren exemplars a l’hora de tractar les restes. I al centre històric, només cal aixecar un rajol perquè n’apareguin.
