La millora de l’economia a Osona situa la població estrangera al 14,5%, com el 2009

El darrer Informe Territorial de la Cambra de Comerç situa tant Osona com el Moianès entre les comarques de les 12 que hi ha a Barcelona amb la taxa d’ocupació més alta per tercer any consecutiu. D’altra banda, i seguint la tendència també dels darrers tres anys, Osona torna a situar el percentatge de població estrangera al voltant del 14,5%, molt semblant a la xifra de l’any 2009. En números relatius, però, és com les de 2007 i 2008. La millora de les dades econòmiques d’Osona dels darrers tres anys ha tornat a situar el percentatge de la població estrangera, que arriba a la comarca principalment perquè hi troba feina, en un 14,4%, una xifra molt semblant a la dels anys 2007 i 2008 i la màxima a què s’ha arribat. L’Informe Territorial de la Cambra de Barcelona referent a l’any 2018 situa Osona en la segona posició en el rànquing de les 12 comarques barcelonines en percentatge d’estrangers, per darrere del Barcelonès, que en té un 17,8%. Interanualment, la població estrangera ha augmentat un 8% fins als 22.596 (22.683, segons les dades de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona). Per nacionalitats, la marroquina, amb 8.429 persones, és la més nombrosa i va augmentar un 5,6% el 2018 respecte al 2017. La comunitat ghanesa és la segona més nombrosa, amb 2.599, seguida per la romanesa, amb 1.862. Destaca el creixement del 19% d’hindús. La població estrangera representava a Osona un 8,74% del total l’any 2003. Des d’aleshores va anar pujant fins al 14,68% del 2009 i el 14,91% del 2010 (la xifra més alta dels darrers 15 anys). La causa d’aquest repunt té a veure amb la recuperació econòmica a la comarca. Quan hi va haver la crisi, aquest col·lectiu va ser el que, percentualment, més va perdre la feina i també ha estat a qui ha costat més de deixar la llista de l’atur. Des de l’any 2015, però, s’ha anat recuperant la contractació d’estrangers. I és que Osona té la segona taxa d’ocupació registrada de la comarca més alta, d’un 68,5%, darrere el Moianès, així com una taxa d’atur del 9,6%, que és també la segona més baixa darrere el Moianès de la demarcació. Per municipis, Malla, Santa Cecília de Voltregà i Oristà se situen per sobre del 80%, mentre que Sobremunt i Sant Sadurní d’Osormort estan per sota del 50%. De fet, Osona ha fet una baixada important del nombre d’aturats en els darrers quatre anys (del 2014 al 2018), passant dels 11.500 als 7.587 aturats. En el darrer any ha disminuït un 4,5% aquesta xifra i ha estat el menor descens dels darrers anys. Una altra dada que explica l’informe és que el 90% dels municipis de la comarca tenen taxes d’atur inferiors a la mitjana de la demarcació, que és del 10,5%. L’ocupació de la població resident a Osona va augmentar un 2,1%. Una bona xifra però menor a la dels darrers cinc anys, i és que Osona ha fet aquest creixement abans que la resta de comarques i el 2018 queda en la penúltima posició. Va acabar el 2018, doncs, amb 69.673 persones ocupades, 1.463 més que l’any anterior. 2.069 comerços A la comarca es comptabilitzen un total de 2.069 establiments comercials, 13,07 per cada mil habitants. La superfície mitjana és de 156 metres quadrats, per sobre la mitjana de la demarcació (139,35). Finances equilibrades Osona és la comarca amb els ingressos tributaris, corrents i despeses corrents més baixos de la demarcació. Per cada habitant a Osona les despeses suposen 1.140 euros i els ingressos corrents 983 euros, per sota la mitjana de la demarcació. Més turistes La comarca ha incrementat un 3,8% el nombre de places turístiques el 2018. També creix el nombre de viatgers que s’allotgen en turisme rural, 11.263, que generen més pernoctacions fins arribar a les 85.583 nits, 2,7 punts més. El Moianès: rural però encarrilada. Té la taxa d’ocupació més alta de Barcelona El Moianès és la comarca més petita de les 12 que hi ha a la demarcació de Barcelona i la més jove. És també la menys poblada, ja que hi resideix el 0,2% de la població total. Tot i així, del 2017 al 2018 va incrementar la població en un 1,2%, la xifra més alta d’augment dels darrers anys. Té 323 persones residents a l’estranger, una xifra que ha augmentat en un 2,9% el 2018 respecte al 2017, i hi viuen 1.021 persones estrangeres, un 7,5% més que l’any anterior. La comunitat més nombrosa és la maliana, seguida de la romanesa i la hindú, que, com a Osona, ha augmentat en dos dígits (17%) respecte a l’any anterior. Pel que fa a l’ocupació laboral, el Moianès és la que té la taxa més alta de les 12 comarques (un 69,2%). Això fa que tot i que el 2018 va augmentar un 2,2% la població ocupada, se situï entre les que tenen un creixement més baix. Així com a Osona el nombre d’empreses s’ha reduït un 0,7%, al Moianès ha crescut en un 1,9% respecte al 2018 i la situa en la primera posició en aquest rànquing. Les del sector de l’agricultura són les que més han crescut, i és que la comarca aposta per aquest sector i per això ha impulsat el Fòrum El Moianès Ve de Gust, on vol fer xarxa entre les empreses agràries, ramaderes, agroalimentàries i turístiques. Aquest darrer sector es vol enfortir amb formació adequada com la de guies turístics. Tot i tenir indústria i estar en procés de millorar el sòl industrial, les empreses d’aquests sectors van baixar en un 8,1% el 2018 respecte al 2017. Les cinc primeres empreses, per facturació, de la zona són l’Escorxador Comarcal del Moianès, Gas-oils Rovira, Sosa Ingredients, Casa Mas Alimentació i Vegetalia. Són les úniques que facturen per sobre dels 10 milions d’euros. En global, però, de les 426 empreses que hi ha, 303, un 71%, són del sector serveis, seguides per 57 de l’industrial, 42 de la construcció i 24 del sector agrícola. [caption id="attachment_139697" align="alignnone" width="1745"] Informe territorial. Recull estadístic del Moianès | Neus Páez[/caption] Lligat amb la taxa d’ocupació, també la de l’atur és la més baixa de la demarcació, de 8,2%. La llista d’aturats va baixar a tots els pobles excepte a Moià i Monistrol de Calders. Ara bé, la taxa d’atur femenina és força més alta que la masculina, -10,5 i 6,1 respectivament. Pel que fa a les finances públiques, el pressupost va augmentar un 3,8% el 2018 respecte al 2017. Per habitant, les despeses suposen 1.210 euros i els ingressos, 1.109 euros. Tots dos es troben per sota la mitjana de la demarcació. I pel que fa al comerç, té la dimensió d’establiment mitjà més baixa de la demarcació, de 112 metres quadrats, i una ràtio de superfície de venda per cada 1.000 habitants de 1.235 metres.

La millora de l’economia a Osona situa la població estrangera al 14,5%, com el 2009

‘Discapaci…Què?’ trenca tabús parlant de la sexualitat en la discapacitat

Un jutge obliga a readmetre i indemnitzar un treballador sancionat a IQAP

El Club Futbol Voltregà commemora el centenari de la seva creació

El sector porcí reclama al govern espanyol una pròrroga de dos anys per a les plantes de tractament de purins

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona