El Mèder al seu pas pel nucli urbà de Vic i el Rimentol a la zona de la desembocadura són els dos trams de riu amb una pitjor qualitat de l’aigua dels setze que el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la UVic-UCC ha analitzat a Osona en l’estudi anual corresponent al 2023 de l’estat ecològic dels cursos fluvials de la comarca. Hi ha nou trams més amb qualitat mediocre, i en només en cinc casos el resultat ha estat entre bo i molt bo. La davallada de la qualitat és generalitzada, i es nota tan als punts on ja era baixa, com també en llocs com el Ges a Forat Micó, on a l’estiu es va passar del nivell màxim de qualitat fins al segon.
La sequera que s’allarga des de l’any 2021 constitueix un factor clau per explicar la reducció també continuada de la qualitat de l’aigua. L’altre és que el cabal disminueix però la contaminació no, cosa que fa baixar els nivells d’oxigen als rius, i que suposa una amenaça per la supervivència dels peixos i dels macroinvertebrats aquàtics.
Des del CERM alerten que l’escenari que s’està dibuixant aquests últims anys tindrà continuïtat, i que a banda de les restriccions en l’ús de l’aigua, cal reduir l’aplicació d’adobs als camps de conreu i també canviar els barems d’abocament de les depuradores.
L’estudi situa la restauració dels boscos de ribera, que fan de filtre dels nutrients provinents dels camps de conreu, com a actuacions que poden contribuir a la millora de l’estat dels cursos fluvials. Segons les dades del 2023, el bosc de ribera ha mantingut bons nivells als trams de la capçalera del Ges i la Riera Major i al Ter, però s’ha degradat als tram més agrícoles, industrials i urbans, sobretot al Mèder, el Rimentol i el Gurri.
