Arnau Casals, de Calafell (Baix Penedès) és un dels milers d’estudiants de la UVic-UCC que aquests dies ha canviat les classes presencials per les classes en línia. Està al darrer curs del grau de Periodisme, i encara té alguna esperança d’acabar el curs fent els examens de manera presencial. “Però no descarto gens que l’escenari sigui el de no tornar”, explica. Com tothom, aquests dies ha completat el grau amb un màster accelerat sobre aplicacions que li permeten estar en contacte amb professors i companys de classe. L’Skype de sempre, el Zoom o el Teams que són nous… un aprenentatge “no sols per la universitat, sinó per a la vida personal, que ens ha canviat tant”. Fer coses des de casa no li era estrany, però “no al cent per cent, com ara”.
Com a periodista de vocació, l’Arnau estava al cas de les notícies, la setmana abans del confinament, a mitjans de març. A les aules, es vivia amb nerviosisme. “Vaig seguir l’actualitat, per saber a quin moment me n’hauria d’anar”. Els pares el van ajudar en el trasllat a casa, i des de llavors el seu món universitari ha canviat. “La UVic-UCC ha fet una gestió molt bona, ha de ser molt difícil maniobrar amb un problema com aquest que no s’havia viscut mai”. Està informat: té referència de crisis com la de la grip aviària, o la de les vaques boges. “Però això no es pot comparar a res, canviarà la forma de treballar i de viure, costarà molt de superar i en viurem les conseqüències”. I potser a ell li tocarà explicar-ho.
NÚRIA ESTARLICH: “HEM ESCRIT UNA CARTA D’AGRAÏMENT ALS PROFESSORS”
A Medicina, també han viscut intensament la crisi de la Covid-19. A la UVic-UCC, és la carrera més nova i el curs més avançat és el tercer. Per tant, no els ha tocat d’anar a reforçar serveis de salut, com si ho han fet els estudiants més avançats d’altres universitats. “Entre els companys ho hem comentat molt, en sentim una mica impotents”, explica Núria Estarlich, de Calella (Maresme). El sistema de Medicina és diferent al d’altres graus: ells no fan assignatures simultànies, sinó que n’acaben una i en comencen una altra, en periodes curts. Els darrers dies abans de Setmana Santa, els tocava Nefrologia i Urologia, i les classes les han seguit fent. “Des del primer moment, i amb normalitat: dijous fèiem l’última classe presencial, i divendres, la primera per Zoom”, explica. Treballen a partir d’exemples reals, en en grups de 15 alumnes, cosa que fa més fàcil la comunicació encara que sigui més complicat parlar de casos clínics a distància. “Exigeix més temps”. Els seus professors són metges, i aquests dies als hospitals tots han viscut situacions complicades. Per això, tots els estudiants de tercer els van escriure una carta agraïnt-los l’esforç. Després d’aquests dies de descans, els toca Digestiu.
A tercer curs de Medicina, ja es fan pràctiques en hospitals. Els estudiants s’han dividit en dos grups: la meitat al campus de Vic i l’altra meitat al de Manresa, en les unitats docents de l’Hospital Universitari de Vic i de la Fundació Althaia. Han de fer pràctiques, i la Núria les va realitzar a l’octubre, a l’Hospital d’Olot. Això, per tant, no ho perdrà. “Però ara anàvem un cop per setmana a l’hospital, amb l’assignatura de Nefrologia encara no ho havíem fet”. Això, els tocarà recuperar-ho en un moment o altre. Quan tot això passi i la Universitat torni a les aules.
{{ comment.text }}