L’allau d’ERTO presentats en els darrers tres mesos ha tingut com a conseqüència un col·lapse del Servei Públic d’Ocupació Estatal, el SEPE, que és qui paga les prestacions d’atur. Ni el mateix SEPE pot quantificar quantes persones no han pogut cobrar, a banda de les que han percebut imports diferents dels que els correspondrien. Des de les assessories i empreses hi ha hagut queixes perquè consideren “que no hem tingut interlocutors per consultar dubtes, a part que vam rebre desenes de comunicacions i aclariments a vegades contradictoris”, explica Josep Novellas, des de Sip Assessors, que hi afegeix que “hem anat a cegues”. Però sí que alguns dels errors més comuns a Osona, el Ripollès i el Moianès són els de no cobrar perquè molts números de compte corrent que tenia el SEPE eren d’antigues entitats bancàries que ja no existeixen. “És el cas de Caixa Manlleu, que després va ser UNNIM i ara és del BBVA. Si el treballador no ha comunicat el canvi de compte, el SEPE no el troba, tot i que el BBVA sí que tenia aquests comptes antics i ja domiciliava la nòmina sense problemes”, expliquen des de l’àrea laboral de Vilar Riba, de Vic. Quan es va detectar aquest problema, el SEPE va fer un acord amb les entitats “s’ha anat solucionant”.
Però no ha estat l’únic. Hi ha casos en què s’ha tallat la prestació a treballadors perquè en tenien una d’anterior i estava a punt de finalitzar, o si un treballador s’incorporava algun dia del mes al seu lloc “el sistema informàtic del SEPE suprimia la prestació per defecte”. Sembla que el sistema tampoc funciona quan una mateixa persona resulta afectada per dos ERTO. També hi ha qui ha cobrat una prestació sense estar en ERTO i, per tant, “hauran de retornar-ho”. Pel que fa als errors amb els fills, “representa que ja està solucionat, perquè des del SEPE es posaran en contacte amb les persones amb bases de cotització que superin els diferents topalls per veure si hi tenen dret”.
La causa de tot plegat és que el SEPE va quedar desbordat. “Quan hi trucaves”, expliquen, “t’havies d’esperar un quart d’hora perquè una locució et digués que aquell número havia estat anul·lat perquè no podia atendre l’allau de trucades”. Això ho corrobora Margarita Rico, treballadora i delegada de CCOO al SEPE de Barcelona. Fent teletreball “havíem d’obrir un document Excel que a vegades contenia errors i fer-ho quadrar amb el programa. Tot es complicava”. També explica que el treballador s’ha trobat sol a l’hora de reclamar: “Per a nosaltres hauria estat més fàcil atendre 500 companyies que 3.000 treballadors a l’hora d’aclarir dubtes i concretar”. Ara, tot i que pot haver-hi un allargament d’ERTO a causa de la Covid-19 i derivades de la pandèmia, es preveu un temps per anar regularitzant aquestes incidències i que tothom acabi cobrant el que li pertoca.
El SEPE ha augmentat entre “10 i 15 vegades els tràmits” en tres mesos a Catalunya
El SEPE ha rebut entre 10 i 15 vegades més demandes de tràmits durant els mesos de març, abril i maig en referència al febrer. Ho explica Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia de CCOO a Catalunya, que descriu aquesta qüestió com un dels fets que han provocat la situació d’impotència que estan vivint molts afectats per ERTO. N’hi ha dues més, segons el sindicat. D’una banda, les retallades prèvies a la Covid-19, que van reduir la plantilla del SEPE tot i que “hi ha hagut 12 anys amb una taxa d’atur per sobre del 20% i només tres per sota del 10%”, i de l’altra, la manca d’inversió en equipaments tecnològics. Bellera explica que dels 900 treballadors que té el Servei Públic d’Ocupació Estatal a Catalunya només 5 de cada 100 “podien accedir remotament al seu ordinador quan es va produir el tancament d’oficines, ja que tan sols es disposava de 50 llicències per treballar a distància”.
Segons explica la delegada de CCOO al SEPE a Barcelona, Margarita Rico, l’obertura d’oficines es preveu per després de Sant Joan, però “no seran totes ni amb tota la gent. I només es donarà cita prèvia”. Durant la darrera setmana s’ha incrementat i millorat l’atenció telefònica, que el mateix Bellera reconeix que era molt deficient: “No hi havia resposta perquè no donaven l’abast”. Rico hi afegeix que han patit moltes mancances tecnològiques que han afavorit bona part dels errors, i creu que “més que atendre gent a les oficines, el que caldrà ara és esmenar aquests errors perquè tothom pugui cobrar”.
Fent una radiografia de les queixes que els arriben, Mari Moyano, d’UGT d’Osona, explica que el passat 15 de juny diverses persones “van cobrar el que se’ls devia”, tot i que també coneix casos d’autònoms que “no cobraven perquè anaven més lents en les seves tramitacions”. El que sí s’ha dit des del SEPE és que tothom cobrarà. El quan, tot i la millora de condicions perquè ara ja no es presenten tants ERTO, encara és incert.
Sant Sadurní d’Osormort i Sobremunt, els dos únics pobles sense cap ERTO presentat
Els dos únics pobles de les comarques d’Osona, el Ripollès i el Moianès que no han registrat cap ERTO són Sant Sadurní d’Osormort i Sobremunt. Tots dos municipis tenen 79 habitants, segons les dades del 2018 d’Idescat, i cap empresa al poble, tot i que sí que hi ha petits emprenedors i activitats de turisme que no compten amb treballadors fixos. Amb un sol ERTO presentat que afecta una sola persona hi ha Pardines, al Ripollès, i és del sector de l’hostaleria. Altres pobles amb només un expedient són Granera, al Moianès, amb tres persones afectades; Montesquiu, amb sis persones afectades; Sant Martí d’Albars, amb 27, i del sector del comerç; Santa Cecília de Voltregà, amb nou persones afectades del sector de l’hostaleria, i Ogassa, amb quatre persones afectades. Les dades d’aquest quadre donen la visió poble per poble dels ERTO registrats els últims tres mesos. En alguns casos ja s’han recuperat treballadors de l’ERTO que ara tornen a treballar, però no surten en aquesta estadística local. A Catalunya, i segons dades del Ministeri de Treball, al voltant d’un 16% de treballadors ja no estarien afectats per un expedient de regulació temporal d’ocupació.
{{ comment.text }}