L’energia, un bé social estratègic sobre el qual no tenim cap control

Els nostres avantpassats podien ser molt primitius, però controlaven l’energia. Nosaltres no la controlem. L’energia actualment és un bé social estratègic sobre el qual no tenim cap control, i els sistemes de generació i consum actuals perjudiquen greument els habitants del planeta. Un símil senzill amb la potència generada pedalant dalt d’una bicicleta ajuda a entendre si actualment usem o abusem de l’energia. Una persona té una potència biològica de 100 W i una potència mecànica mitjana de 50 W. Aquesta última és la potència que podem fer pedalant. A casa tenim una potència elèctrica contractada de 5 kW (5.000 W). Per arribar-hi caldrien 100 persones pedalant. Els cotxes que circulen en necessiten 100 kW, caldrien 2.000 persones pedalant, i els camions, 300 kW, caldrien 6.000 persones pedalant. Per tant, per mantenir el nivell de confort actual caldrien, per a cada persona, mil persones pedalant. La conclusió és clara: si al món hi ha 8.000 milions de persones, 7.992 milions pedalarien perquè 8 milions poguessin mantenir el nivell de confort actual. Per tant, abusem moltíssim de l’energia. Els tres usos finals de l'energia L’ús tèrmic (T) abasta el consum domèstic, industrial i agrícola per a calefaccions o aigua calenta sanitària. L’ús en mobilitat (M) té en compte el transport terrestre marítim i aeri. Finalment, l’ús elèctric (E) és el que serveix per fer funcionar motors, il·luminació i comunicació i, de vegades, se’n fa un ús tèrmic. Aquesta energia s’obté bàsicament cremant carbó, petroli, gas i fisionant urani. A l’Estat espanyol hi ha actualment deu centrals nuclears. Segons el web del Ministeri per a la Transició Ecològica, Almaraz I i Almaraz II, Trillo, Cofrentes, Vandellós II, Ascó I i Ascó II. A més, hi ha Garoña, que està en cessament definitiu; José Cabrera, en desmantellament, i Vandellós I, en període de latència. Si bé la nuclear es tracta com a energia neta, cal considerar les emissions de CO2 que es generen per obtenir urani i la impossibilitat d’eliminar els residus que generen, que es poden mantenir durant milers d’anys. A tot això cal afegir-hi el risc d’accidents. Els recursos fòssils –carbó, petroli i gas, a més de l’energia nuclear– tenen uns desavantatges clars: escassetat, costos molt elevats, un 65-75% de pèrdues (el calor generat cremant es perd) i perjudicials per al clima i la salut. L’únic avantatge és que són fàcils d’emmagatzemar. Amb la transició energètica es passa de les fonts d’energia brutes a les netes (sol, vent, biomassa, aigua), que produeixen energia elèctrica. Unes fonts que són abundants, gratuïtes, sense pèrdues i no perjudicials ni per al clima ni per a la salut. No generen pèrdues ni les consumim: les aprofitem. Però tenen un desavantatge: són difícils d’emmagatzemar. La transició hauria de culminar, com a màxim, l’any 2040. Fòssils vs. renovables El camí que segueix l’energia des de la font primària i fins als usos finals (tèrmic, mobilitat i elèctric) és el que coneixem com a itineraris energètics. Aquests ens permeten veure els rendiments i la contaminació que implica cada procés. I permet copsar d’una forma directa i simple la frivolitat i irresponsabilitat amb la qual estem malgastant l’energia. Queda perfectament il·lustrat amb els gràfics de sota. A la columna Energia Primària apareixen les diverses fonts d’energia en diferents colors en funció del poder contaminant dels processos associats. El verd correspon a les renovables. Els dos tons de verd identifiquen les renovables il·limitades i les limitades. A la columna Energia Secundària hi ha productes que, derivats de les fonts primàries, són els que realment fem servir. Tots els combustibles fòssils i l’urani necessiten d’aquest primer procés en el qual ja es perd un % de l’energia inicial. Aquestes pèrdues van des del 12% de la biomassa fins al 40% en el cas de l’urani. Aquestes pèrdues són inexistents en les renovables. A les files contigües hi ha la mateixa font primària però seguint cadascuna processos que condueixen a la producció d’energia tèrmica, la motriu o l’elèctrica. Les columnes amb fons blanc indiquen tant el percentatge d’energia perduda en cada procés de transformació com el seu factor contaminant. Cada procés resta nous percentatges per rendiment. És important destacar que la biomassa dona un resultat de contaminació negatiu atès que, en el seu cicle vital ha absorbit més CO2 que el que aboca en la seva combustió. Observant les taules el més destacable és que els processos de generació d’energia a partir de renovables no generen emissions de CO2. També es poden veure les grans diferències d’eficiència entre les opcions renovables. El que no s’ha d’oblidar és que es tracta de fluxos inesgotables a escala humana i que el seu poder energètic excedeix àmpliament les nostres necessitats. Les aprofitem, no les consumim, per això ni deixaran de fluir, ni s’esgotaran.

L’energia, un bé social estratègic sobre el qual no tenim cap control

El col·lapse de l’omega-3 al Mediterrani

El cicle natural de l’aigua es descontrola

La Terra en alerta: set límits ja s’han traspassat

“No aconseguir un ODS significa parlar de la vida de milions de persones”

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Denuncien un prostíbul il·legal en un pis de Granollers

El Portal Vell, de Lliçà d’Amunt, entra a la guia Michelin

Els Mossos detenen tres dones per furtar 500 euros en pernil envasat en un supermercat de Granollers

La Torreta tria retirar el mural de Lamine Yamal de la plaça Valldoriolf

Troben una granada a l’armariet d’un treballador acomiadat a Montornès

Un accident entre tres camions talla la C-17 en direcció Vic a Canovelles

Presenten una foto panoràmica inèdita de fa un segle de Granollers

Al Vallès Oriental hi ha 30 escoles i 3 CAP en zones inundables

El govern prohibeix l'accés al medi natural als 20 municipis vallesans de la zona infectada per pesta porcina africana

Granollers talla el trànsit de l’avinguda Sant Esteve des d'aquest dilluns i fins divendres