Hi ha acudits que es converteixen en crítica metafòrica d'evidències que fan riure per no plorar

Hi ha acudits que són eterns. Versionats, s’expliquen durant anys i panys. I, sovint, tenen la virtut de convertir-se en crítica metafòrica d'evidències que fan riure per no plorar. Hi penso quan sento aquell d’una persona que entra en una biblioteca i, davant del taulell de préstec de llibres, crida: “Posi’m un entrepà de mortadel·la!”. Qui l’atén, ofès, li recrimina el crit acostant-se enèrgicament el dit índex als llavis per exigir-li silenci: “Xxxsst! Que això és una biblioteca!”. Aleshores, conscient que s’ha ficat de peus a la galleda, ja en veu molt baixa, demana disculpes. I, gairebé xiuxiuejant, afegeix: “Posi’m un entrepà de mortadel·la”. L’absurditat de l’acudit ve a resumir els nostres temps: davant de temes recurrents les respostes, encara que amb diferent modulació, malauradament sempre acaben essent les mateixes. Això val, per exemple, per la línia del tren. Sembla la cançó de l'enfadós: és molt important, és bàsica, s'ha d'aconseguir desdoblar... Però és com era. Continua com estava. La setmana passada el president del Consell Comarcal d'Osona, Joan Carles Rodríguez, s'hi tornava a escarrassar en una entrevista a EL 9 TV i venia a dir que el problema ara no era de diners, sinó que els projectes tècnics no estaven fets. Doncs ens han pres el pèl. A la Moncloa hi ha hagut el PSOE i el PP, i al Palau de la Generalitat CiU, el PSC, el PDeCAT-JxCat i ara ERC. No val a dir que ERC fa quatre dies. El PSC va tenir la presidència en un tripartit on també hi havia ERC. I resulta que el problema, després d'anys i panys d'esperar, és que hi ha la pasta, però no hi ha els projectes? Caldrien explicacions. La resposta és fàcil: és culpa d'ells. I ells és Foment, el ministeri que té la titularitat de la infrastructura. Cert. Però passen presidents, ministres, alcaldes i regidors i de doble via, res. Qui empeny és la Plataforma perquè no ens fotin el tren que, després d'anys, continua fent un marcatge als polítics perquè no es despistin. S'hi ha sumat, també, la Cambra de Comerç, que té entre cella i cella avançar en un desdoblament que ja va tard. Al final, i a la vista que les respostes sempre són les mateixes, potser el que toca és canviar la pregunta. I no demanar si es desdoblarà, sinó directament quan. El risc és que la resposta, novament, sigui com la de l'acudit de l'entrepà de mortadel·la. Vivim en un bucle.

Hi ha acudits que es converteixen en crítica metafòrica d'evidències que fan riure per no plorar

El de l’entrepà de mortadel·la